Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Josep M. Fargas Cardeñas
SR. JOSEP M. FARGAS CARDEÑAS.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSEP M. FARGAS CARDEÑAS. FUNDACIÓ TEATRE FORTUNY

Obra:

Text del 2002

El Teatre és un símbol per a un determinat sector de les nostres comarques.

.

L’existència del Teatre Fortuny ve donada per la sensibilitat que sentien pel món de les arts escèniques un grup de persones de Reus a finals del se­gle XIX, la major part integrants de la burgesia catalana de l’època. El 1880 s’iniciava la construcció del Teatre que s’inaugurà el 1882 amb la posada en escena de l’òpera Faust, de Gounod. Des d’aquesta data fins a l’actu­a­litat, el Teatre ha viscut una història dilatada encara que no exempta de vi­cis­situds. El director d’aquest espai és Josep M. Fargas Cardeñas qui ens co­menta: “Reus és una ciutat molt compromesa amb el món de les arts. El Teatre és un símbol per a un determinat sector de les nos­tres co­marques. Es va construir per voluntat d’un grup de reusencs de fi­nals del segle XIX que sentien la necessitat de disposar d’un es­pai on poder fruir de les composicions operístiques. L’arquitecte Fran­cesc Blanch va dissenyar-lo a l’estil dels teatres d’òpera ita­li­ans, amb for­ma de ferradura, amb llotges, avantllotges… és a dir, se­guint la línia ar­qui­tectònica de l’època. El teló de boca és original dels esce­nò­grafs barcelonins Urgellès i Moragues, i reprodueix un quadre de Marià For­tuny anomenat La Libèl·lula, i la foneria d’uns es­pecialistes d’Igua­la­da. Es va donar vida a un teatre amb tots els seus elements carac­te­rís­tics que s’han conservat i que avui llueixen en la nova etapa del Teatre.”

En els primers anys de vida del Teatre Fortuny, la programació bàsica se cen­trava en l’òpera. Posteriorment, es van acollir altres tipus de ma­ni­fes­ta­cions artístiques. “Reus es va convertir en un punt de confluència de les companyies professionals que anaven de Madrid a Barcelona o a l’inrevés. Fins als anys 40-50 del segle XX les companyies que feien parada a Reus hi representaven el seu espectacle, sarsueles, varie­tés… Aquest fet va enriquir molt la programació del Teatre. Si fins aleshores la titularitat pertanyia a diferents empresaris privats, cap als anys 40 es va atorgar la concessió de la seva explotació a un gran afeccionat al món del teatre, el Sr. Vila Cardona. Una dècada des­prés, amb l’èxit de les sales de cinema, molts teatres van entrar en de­ca­dèn­cia. El Teatre Fortuny va optar per adaptar-se als nous temps amb ofer­ta cinematogràfica. No obstant això, l’edifici s’havia anat malmetent al llarg dels anys i es feia necessària una restauració que no arri­ba­ria fins a uns anys més tard.”

A Reus sempre hi ha hagut molta vitalitat de moviments associatius i es­pe­cialment vinculats al món artístic. Tots ells van mantenir viva la flama de l’activitat artística al Teatre Fortuny i reclamaven més teatre i concerts. “Als anys 80, un segle després de la seva inauguració, el Teatre pas­sava per un moment crític. Exigia reformes immediates si no es vo­lia tancar. El conseller de cultura d’aquella època era Max Cahner. Va sorgir la idea de crear un consorci públic per revitalitzar el Tea­tre. El projecte va acabar consolidant-se: la Generalitat de Catalunya hi par­­ticipava amb un 52%, la Diputació de Tarragona amb un 33% i l’Ajun­tament de Reus amb un 15%. La rehabilitació del Teatre va du­rar cinc anys. Es va reinaugurar el 1988 amb un recital de Mont­ser­rat Caballé que despertava de nou les possibilitats d’un teatre amb una sonoritat molt bona i amb el suport d’un consorci que tindria cu­ra de la programació i del futur de l’entitat. El muntatge escènic el va dirigir Lluís Pascual, un reusenc il·lustre. Va ser una gran decisió conservar aquella obra artística del 1882: tot mantenint la mateixa estructura de l’escala principal, els mateixos canelobres, el teló de boca, la caixa acústica, les alçades… És com una caixa de bom­bons, un Teatre del Liceu en petit.”

Avui, aquest centre artístic viu un dels moments més àlgids de la seva tra­­jec­tòria arran de la creació el 1995 de la Fundació Teatre Fortuny sota la pre­sidència de l’Honorable Sr. Josep Laporte i Salas. La Fundació va néi­xer per donar suport a les iniciatives i projectes de l’activitat del Consorci, so­bretot pel que fa a l’aspecte promocional. “El consorci és patró vi­ta­li­ci de la Fundació de què també hi formen part persones i entitats re­la­cionades amb el món empresarial, econòmic i ins­ti­tu­cio­nal. El Tea­­tre disposa d’un fons històric, cultural i documental molt im­por­tant. Aquest material ha estat utilitzat per editar dos llibres sobre la his­­tò­ria d’aquest centre de difusió cultural. El primer va editar-se el 1995 i va guanyar el Premi Serra d’Or. Quan es va crear la Fundació es va editar el segon volum de la història, que va aparèixer el 1998. Un altre gran repte de la nostra entitat és la creació d’un premi inter­na­cional de dansa, la primera convocatòria del qual tindrà lloc en­guany, en homenatge a una filla il·lustre de Reus, Roseta Mauri que va ser directora i primera ballarina del Ballet de l’Òpera de París a fi­nals del segle XIX. El nostre objectiu en convocar aquest premi va ser omplir la manca d’ajuts en el món de la dansa, una disciplina ar­tís­tica amb molts afeccionats a les nostres comarques. Se’ns ha re­co­negut que faltava un premi d’aquesta categoria per a l’Estat es­pa­nyol. La presentació del premi va ser a càrrec de la primera balla­ri­na del American Ballet Theatre de New York, Susan Jaffe.”

Un segon objectiu de la Fundació és la ubicació definitiva d’un museu del teatre en el mateix Teatre Fortuny: “Disposem del contingut i ara ens falta adequar un espai on ubicar-lo.”

La coordinació d’institucions de caràcter artístic a través de la figura del Consorci està demostrant ser positiva. “A més, hem vist la voluntat de les administracions de descentralitzar les activitats artístiques de Barcelona i donar oportunitats a altres ciutats catalanes. L’acollida de la programació és molt bona. La mitjana d’ocupació del Teatre és molt elevada, més del 80%. Si bé nosaltres no creem cap es­pec­ta­cle, preparem amb antelació la programació de la temporada amb espectacles de música, dansa i teatre. Un 50% de la gent que assisteix a les representacions és de fora de Reus. Hi ha més de 350 abonats, amants del teatre, la música, l’òpera i la dansa i això assegura que el Teatre mai està buit. Realitzem entre 20 i 22 es­pec­ta­cles a l’any i, a més, cedim el local a altres institucions de Reus per­què hi puguin realitzar activitats. Pel que fa a la programació, aco­llim espectacles de renom que abans han passat per Bar­ce­lo­na o per altres ciutats es­pa­nyo­les. Lluís Llach, Raimon, Joan Ma­nuel Serrat, Josep Carreras, Jau­me Aragall, Victòria dels Àngels, Josep M. Flotats, El Tricicle, Lluís Pascual, Dagoll Dagom, Teatre Lliure… i tants d’altres han passat pel Teatre.”

119 anys després del seu naixement, el Teatre For­tuny de Reus continua sent un punt de di­fu­sió artística adaptat a les preferències de la societat del segle XXI i com­promès amb el món de la cultura i de les arts.