Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Josep M. Jordà Estrada et alia
SR. JOSEP M. JORDÀ ESTRADA.

SR. JOSEP M. JORDÀ ESTRADA. AMERICAN CAR CLUB DE CATALUNYA

Obra:

Text del 2002

Un cotxe nou perd valor quan poses la clau al contacte, però amb els cotxes dels anys quaranta, cinquanta o seixanta això ja no passa, el valor que tenien encara augmenta.

L’American Car Club de Catalunya neix l’any 1990 de la mà d’uns quants amants dels cotxes americans que van pensar que podrien aglutinar-se en una associació per així estar en contacte els uns amb els altres i fer sortides amb els seus cotxes. Actualment, ja són dos-cents deu socis inscrits al Club i entre tots ells tenen més de sis-cents cotxes, tots fabricats als Estats Units. Josep M. Jordà, un dels fundadors i l’actual vicepresident de l’entitat, ens explica per quina raó els socis d’aquest club estan enamorats dels cotxes americans: “Si parléssim de pernils i em preguntés per què el ‘jabugo’, jo li diria que perquè és el millor, i el mateix passa amb els cotxes, creiem que els americans són els millors.”

Qualsevol amant dels cotxes fabricats a Amèrica es pot unir a l’American Car Club, però la gran majoria tenen vehicles clàssics, sobretot esportius dels anys quaranta i cinquanta: “En el club el que es fa, en primer lloc, és una tasca de recuperació d’aquests vehicles mítics i que van tenir un procés molt interessant fora de les fronteres del nostre país, però que aquí la situació política i econòmica va fer que acabessin desapareixent gairebé del tot. La nostra idea, doncs, és restaurar-los i tornar-los l’esplendor original.” Es tracta de cotxes espectaculars, però amb una mecànica senzilla que fa que encara es creï més afició entre els qui s’han deixat endur pel seu encant.

La tasca del Club és donar als seus socis tot tipus de facilitats perquè puguin adquirir, restaurar i conservar aquests cotxes: “Afortunadament als Estats Units, hi ha un gran nombre d’empreses que es dediquen a fabricar recanvis per a tots aquests cotxes i nosaltres, després de més de deu anys de camí, ja tenim facilitats per contactar-hi.”

Però el que sobretot fa el Club per aglutinar i mantenir l’esperit associatiu és organitzar sortides i trobades entre tots els socis: “Cada divendres a la tarda ens trobem i fem una mica de tertúlia sobre el tema que més ens agrada, els cotxes americans. Parlem de compres, vendes, recanvis i de tot el que fa referència als nostres vehicles. No obstant això, les cites realment importants del Club són els ral·lis, que consisteixen en unes sortides, que poden ser culturals, gastronòmiques o fins i tot esportives, que ens permeten gaudir dels nostres vehicles i, a més, de l’amistat dels nostres companys, perquè el que fa l’entitat és que s’acabin establint molts lligams d’amistat entre els mateixos socis i les seves famílies.”

Pel que fa al tipus de soci, el cert és que és molt heterogeni: “No hi ha un prototipus de persona que ens ajudi a definir el nostre soci, sinó que hi ha gent amb activitats professionals molt diverses i amb gustos diferents en moltes coses, però el que realment ens uneix és que tots som amants dels vehicles americans i del cotxe en general.”

També és veritat que uns prefereixen els cotxes més galants i uns altres els més potents, però tots se senten units sota el paraigua del Club: “Normalment els gustos van una mica en funció de l’edat, els més joves solen preferir els cotxes més potents i, en canvi, els de més edat busquen el confort en una peça més clàssica.”

Darrere d’aquesta afició als cotxes americans, hi ha també una filosofia que els membres del Club comparteixen: “En el fons també hi ha certa admiració, una identificació amb la cultura americana. Segurament perquè molts dels que estem integrats al Club vam viure una època en què Amèrica era el mirall de tot. Aleshores els russos eren els dimonis i els americans els àngels i ja no hi havia ningú més.”

I, encara que no canvien el pa amb tomàquet per l’hamburguesa, sí que es miren els Estats Units com el país del progrés: “Quan veus que un cotxe fabricat els anys quaranta ja portava alçavidres elèctrics i direcció assistida, veus que francament estaven més avançats.”

Fins i tot hi ha alguns socis que s’han apuntat en cursos per aprendre a ballar música country, perquè el cotxe els ha anat introduint en una manera de fer i un estil de vida que fa molts anys que els atreu: “Es tracta de treure el millor suc de la cultura americana, el pitjor ja deixem que s’ho quedin.”

Pel que fa al fet que normalment la gent veu els amants del cotxe com uns elitistes, Josep M. Jordà i els seus companys del Club ho desmenteixen categòricament: “Hi ha gent que potser es gasta els diners sortint de viatge o comprant altres coses; en canvi, a nosaltres ens agraden els cotxes i fem el que podem per aconseguir tenir el model en què ens hem fixat.”

A més, un cotxe d’aquestes característiques és un valor segur: “Un cotxe nou perd valor en el moment que poses la clau al contacte, però amb els cotxes dels anys quaranta, cinquanta o seixanta això ja no passa, el valor que tenien encara es manté i continua existint encara que passin molts anys. També és cert que hi ha gent amb moltes ganes de comprar que potser acaba pagant per un cotxe un preu poc raonable, però en general els preus van en funció de l’oferta, la demanda i del valor que se’ls dóna en cada moment, tal com passa amb la majoria dels articles.”

Les relacions amb els altres clubs semblants a l’American Car Club són fluides i quan hi ha necessitat es fan trobades i reunions: “Tots plegats vam fer pressió i vam aconseguir que els ajuntaments no carreguessin tant en els impostos de circulació per cotxes que són de col·lecció i que circulen molt poc pels carrers de la ciutat. Això es va aconseguir a Barcelona i a d’altres poblacions catalanes, però malauradament no a totes.”

També es va lluitar en el camp de les assegurances: “Finalment, hem aconseguit que hi hagi unes entitats determinades que ens facin preus escalonats pel segon, el tercer i el quart cotxe.”

Segurament un dels problemes més greus que encara s’ha de resoldre des del Club és facilitar la paperassa per poder donar els cotxes d’alta: “Hi ha socis que compren un cotxe en molt mal estat i dediquen moltes hores a reparar-lo, però quan ja ho han fet, aleshores s’han d’esperar molt de temps o dedicar molts esforços per aconseguir que els el donin d’alta, i pensem que això no hauria de ser així.”

No obstant això, el Club continua movent-se i posant-se al dia per poder continuar oferint un bon servei a tots els socis: “Ara hem fet la pàgina web de l’American Car Club, que ens va molt bé per explicar les trobades que ja hem fet i les que hi ha previstes properament. D’altra banda, també informem els mitjans de comunicació perquè s’assabentin de les nostres trobades i de totes les activitats que organitzem i que pensem que poden ser de l’interès d’una bona part de la població.” La idea de futur és, doncs, mantenir la posició que s’ha aconseguit i treballar per donar a conèixer més els cotxes americans.