Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Juan Antonio Peña
SR. JUAN ANTONIO PEÑA ESTELLER.
Fotografia: Àngel Font

SR. JUAN ANTONIO PEÑA ESTELLER. CLUB TENIS BARCINO

Obra:

Text del 2002

Quan es disposa d’un bon equip, el funcionament de la tasca, en qualsevol context, està garantit.

Al barcelonès barri de Sant Gervasi hi ha el Club de Tenis Barcino, que tot just ara celebra el 75è aniversari. El presideix Juan Antonio Peña. El motiu de la seva creació, la primavera del 1928, va ser la voluntat de “reunir-hi els aficionats que ja prac­ti­caven a­quest esport en altres associacions. En el passat, el tennis era una activitat elitista, un es­port de minories”, afirma. Ara, però, les coses són molt diferents, en bona part gràcies a l’acció de les institucions  governants i, per descomptat, a la gran tasca desen­­volupada per la Federació Ca­talana de Tennis. “Mit­jan­çant la creació de cen­tres esportius municipals, ha o­bert la mà a tots aquells que fa cinquanta anys no es podien permetre l’ingrés a clubs d’elit, ja que comportava un cost considerable.”

Afegeix que, a l’hora d’opinar sobre el món del tennis, “cal tenir molt en compte la població on es practica. Òbviament, a la capital catalana constitueix un esport més elitista que en altres indrets. Els clubs que hi ha ubicats a Barcelona són cars, ja que estan localitzats en un entorn d’un cost de vida elevat. Als municipis de la perifèria de Barcelona ser membre d’un club de tennis està a l’abast de molts més ciutadans, sens dubte.”

Tres quarts de segle més tard del naixement del Club, els seus membres es feliciten del fet que “el nombre de socis hagi augmentat considerablement.”

Les xifres parlen per si mateixes: “Vam començar amb dos centenars de companys i ara en som 3.500.”

Asseguren que el creixement del club i el trasllat, l’any 1953, a l’actual seu va ser possible, en gran part, gràcies a “l’aportació de famílies vinculades al col·legi dels jesuïtes.”

Podríem dir, doncs, en certa manera, que “als seus inicis, el club tenia un cert perfil confessional. Actualment, el Club té un caràcter molt més plural.”

Un altre dels trets distintius de l’entitat als seus orígens era “l’esperit familiar” que la caracteritzava, un esperit que s’ha mantingut fins als nostres dies. El president assegura que “el nostre és, per sobre de tot, un club de barri, ubicat en una zona amb molts d’habitatges. Aproximadament un 80% dels integrants són veïns de l’entorn del Club.”

D’aquesta manera, la seu de l’entitat esdevé una mena “d’extensió de la llar dels socis, on troben multitud de pistes, un jardí de grans dimensions, un gimnàs i l’oportunitat de practicar altres esports. Tot plegat afavoreix en gran mesura un contacte estret entre els associats.”

“Quan el Club va néixer, la seva finalitat era més aviat competitiva; ara, en canvi, ens considerem més aviat una entitat social”, aclareix. Ara bé, el Barcino té importants guardons a les seves vitrines: “Hem estat campions de Catalunya, d’Espanya, europeus i intercontinentals. De fet, és sens dubte un dels més destacats clubs de tennis de l’Estat espanyol i probablement del Vell continent.”

Sens dubte, aquest vessant competitiu del Club cons­­titueix un atractiu més “per engrescar nous membres i conservar els que ja tenim.”

La institució disposa de “dotze pistes de terra, una de paddle, dues d’esquaix, un poliesportiu, dues sales de gimnàs i una de fitness, una piscina coberta i climatitzada i una zona humida que inclou, entre altres serveis, un jacuzzi i una sauna. També hi tenim perru­que­ries, un restaurant que pot allotjar esdeveniments diversos, sala de billar, pistes de petanca… El nostre objectiu és fidelitzar els socis, tot oferint-los a casa nostra activitats que, altrament, buscarien en altres indrets.”

Al marge de tots aquests serveis, l’entitat organitza puntualment actes extraordinaris: “Actualment, amb motiu de la celebració de l’aniversari, cada setmana allotgem una activitat especial, a més de les habituals. Recentment, vam celebrar a les Drassanes un sopar de gala, al qual van assistir cinc-centes persones, entre les quals hi havia el conseller de Cultura i Esports, a més d’altres autoritats del món de l’esport i de la política a Catalunya.”

“Si bé recollim tots els suggeriments dels socis, la Junta Directiva, escollida democràticament cada quatre anys, mira de representar els membres i fer realitat els seus desigs mitjançant l’organització d’activitats com les que acabem d’esmentar”, subratlla. Afegeix que els membres de la Junta, en ser escollits,  “adquireixen un compromís amb els socis per complir amb un programa i uns objectius.”

I és que el factor humà té una importància fonamental al Club. “Quan es disposa d’un bon equip, el funcionament, en qualsevol context, està garantit”, afirma. Afegeix que “un dels grans mèrits dels responsables de l’entitat ha estat el fet de crear-hi un ambient agradable.”

A l’hora de construir aquesta atmosfera, hi ha hagut un component molt important, consistent en “el descens en l’edat mitjana dels nostres empleats. La institució està sent escenari d’un relleu generacional, a causa de la jubilació dels primers membres. Avui la dinàmica del Club és molt més alegre i juvenil.”

La inquietud de l’entitat per resultar atractiva als més joves queda palesa en el fet que el Barcino disposi de “cinc escoles: tennis, natació, hoquei patins, tennis taula i futbol. A la primera hi ha matriculats més de tres-cents nois i noies, de quatre a setze anys.”

Tot plegat els va valer, l’any passat, “el guardó de la Federació Catalana de Tennis per ser el Club amb més competicions esportives i amb més llicències de totes les edats. Cada any, en el sopar de la Diada del Tennis Català rebem unes vint-i-cinc guardons”, concreta. Aquest fet demostra, innegablement, que les escoles de l’entitat disposen d’un equip docent qualificat que, només en el cas de la de tennis, està constituït per unes trenta persones. Aquest equip també està al càrrec d’una activitat interessant, “les colònies d’estiu, en què prenen part centenars de nois i noies.”

Destaca el fet que “l’objectiu prin­cipal de les nostres escoles és la formació de persones.”

Al seu parer, “el tennis constitueix una de les millors preparacions per superar els entrebancs amb què topa una persona durant la seva existència. És un esport que obliga qui el practica a invertir grans esforços a títol individual, ja que el jugador no disposa d’un equip en què aixoplugar-se.” Esport i educació, un còctel idoni per formar els catalans i catalanes del futur.