Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Juan José Casado Peña
SR. JUAN JOSÉ CASADO PEÑA.
Fotografia: Àngel Font

SR. JUAN JOSÉ CASADO PEÑA. UNIÓ COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT DE LA UGT

Obra:

Text del 2002

La globalització exigeix una millor qualificació del treballador i una formació constant.

Les accions empreses des dels sindicats han estat en determinats moments històrics l’única manera de defensar drets i interessos. Avui, el paper d’aquestes associacions continua sent important. A través del diàleg i de la via pacífica, els sindicats actuals cerquen acordar amb les em­preses una situació equitativa i coherent en l’àmbit laboral, tant per als treballadors com per als empresaris. La Unió Comarcal – UGT Baix Llo­bre­gat agrupa els representants sindicals de la co­marca compromesos amb la defensa dels treballadors i els seus drets. La comarca del Baix Llo­bregat va ser especialment conflictiva en l’àmbit laboral durant els anys anteriors a l’adveniment de la democràcia: “Va ser un moment de molta conflictivitat. Els treballadors es manifestaven per reivindicar que les empreses no tanquessin. Els orígens d’aques­ta situació cal també buscar-los en els greus problemes amb els quals van topar els treballadors que havien emigrat sobretot del sud d’Espanya cap al nord a la recerca d’una forma de viure més digna. Es van trobar, però, que les condicions de treball i de vida eren molt dures. La conflictivitat estava relacio­nada amb una falta de diàleg, de concertació i d’expressió. En aquell moment, totes les organitzacions eren clandestines i bàsicament obreres. L’única manera de canalitzar les inquietuds i reivindicacions era el sindicat vertical, però estava en mans de la patronal i de la burocràcia franquista. La gent sentia necessitat de sortir al carrer per reivindicar millores socials.”

Però les manifestacions que ahir feien por avui són festives i pacífiques. Precisament, ara es comença a recuperar la memòria de l’època franquista: “Ens hem adonat que la falta de llibertats i de drets, la impossibilitat absoluta de poder expressar el que la gent sentia era terrible.”

La comarca del Baix Llobregat ha passat per moments molt difícils i ha estat a punt de convertir-se en un desert industrial: “La crisi del pe­troli en la dècada del 1970 va generar la pujada dels preus de les matèries. Va produir-se un cicle de tancament empresarial que va obligar les organitzacions de treballadors i també la patronal a fer una reflexió comuna per sortir de la crisi de forma conjunta. L’atur va arribar al 27%-30% (avui estem en un 6% escàs), cosa que va permetre generar una dinàmica basada en la concertació i la negociació. Es va fer la reflexió següent: el teixit productiu generaria ocupació si érem capaços de posar-nos d’acord i iniciar un procés basat en la concertació i en la necessitat d’un nou model d’empresa totalment diferent del fins llavors imperant, un model que comencés a entendre la seva responsabilitat social i amb uns sindicats disposats a contribuir a la competitivitat i a la millora de l’empresa.”

Avui la UGT està especialment interessada a defensar els interessos dels treballadors de les petites empreses, més d’un 92% del teixit empresarial de la comarca: “La nostra intervenció sindical a les PIME es fonamenta a intentar regular unes relacions laborals fluides amb els treballadors. És la pedra angular de la nostra intervenció sindical. Encara hi ha sectors de la petita empresa que veuen el treballador com a aliè a l’empresa i als interessos generals, i el sindicat com l’estructura que posa el treballador en contra. En els darrers deu anys, els sindicats hem accedit a aquest treballador de la petita empresa i s’ha passat d’una representació del 20% a una del 50%, que es tradueix en més de 10.000 empreses representades. És important la nostra tasca per evitar que es produeixin abusos en la contractació i en els salaris.”

Un altre aspecte que preocupa la Unió Comarcal és el dels empresaris autònoms, “un tema que hauria de passar per la regularització dels seus drets i obligacions. A Espanya hi ha gairebé quatre milions d’autònoms. La UGT ha creat una associació de treballadors autònoms que els presta serveis exclusius i atén la seva acció sindical.”

Tot i l’activitat que es duu a terme a través d’aquestes associacions sindicals, encara hi ha sectors retrògrads de certes patronals que expressen que els sindicats són estructures anacròniques que no serveixen per defensar els interessos dels treballadors: “És una gran mentida. La nostra acció és fonamental per al treballador i per a la societat. Els joves són conscients del paper que duem a terme i cada vegada són més els que s’afilien a la nostra organització. En els darrers quatre anys, el 42% de nous afiliats eren menors de 35 anys.”

I és més: “Fa poc els sindicats vam convocar una vaga general, la del 20 de juny del 2002, contra la reforma de la desocupació, on vam demostrar que som capaços de reflectir les necessitats i els anhels dels treballadors i les treballadores i aconseguir que es replantegi una llei.”

En aquests moments, una de les principals preocupacions del Sindicat és la immigració: “El fenomen migratori per a alguns sectors empresarials és una oportunitat de negoci i una manera de col·locar mà d’obra barata. Al sindicat tenim un servei d’asses­sorament amb especialistes en immigració per donar suport a aquest col·lectiu desprotegit.”

La Unió Comarcal també s’interessa per la formació del treballador: “És essencial en la societat moderna. Realitzem cursos de reciclatge, perquè som conscients que el treballador ha d’actualitzar els seus coneixements de forma permanent. La globalització exigeix una millor qualificació del treballador i una formació constant.”

També és bàsic trobar respostes al problema de la sinistralitat laboral: “Hem constituït una taula per fer-hi front junt amb els empresaris de la nostra comarca. L’accidentalitat no és fàcil de solucionar perquè és producte de moltes causes. Cal l’esforç de totes les parts afectades per eliminar-la de forma definitiva.”

Juan J. Casado aposta per les formes associatives, i és que “l’associacionisme és fonamental en un estat democràtic. Hem assumit que no tot s’ha de delegar a l’àmbit polític, sinó que són necessaris alts nivells de par­­ticipació ciutadana per crear entitats que co­breixin certes mancances.”