Sr. Juan José Guisado Caballero i Sr. Rafael Lombardo Rus
Sr. Juan José Guisado Caballero i Sr. Rafael Lombardo Rus
PC, 14è VOLUM. Associacionisme cultural, esportiu i assistencial

SR. JUAN JOSÉ GUISADO CABALLERO I SR. RAFAEL LOMBARDO RUS

CASA DE ANDALUCÍA DE BARCELONA

Text del 2002

La convivència amb la gent de Catalunya ha estat molt positiva i avui som un exemple d’integració social i de civisme.

A Andalusia han canviat certament bastants coses en els darrers anys. Aquella regió de l’Estat espanyol sense teixit empresarial s’ha reconvertit i avui gaudeix d’una activitat econòmica viva i en constant creixement. L’emigració s’ha acabat. També ha aconseguit cimentar una imatge equànime i genuïna: la cultura, la personalitat, la història andalusa semblen més enfocades i conegudes arreu del territori espanyol i tam­bé en terres internacionals. Els andalusos que van arribar a Catalunya amb les onades migratòries dels anys 60 han sabut transmetre aquesta cultura i, al mateix temps, conservar-la lluny de les seves contrades d’origen. La Casa de Andalucía en Barcelona ha sigut i és un focus de cultura i de tradició andaluses des que el 1969 un grup de sis emigrants andalusos residents a Barcelona van tenir la idea de crear una Casa Regional d’Andalusia, que es va posar en marxa amb una gran acollida. Hi havia un important col·lectiu de gent emigrada que necessitava un punt de trobada on manifestar i compartir el seu fet cultural i els seus problemes quotidians amb altres emigrants. El nom original d’aquesta entitat va ser Casa Regional de Andalucía en Barcelona, que va modificar-se el 1985 pel nom actual. Juan José Guisado és el president de la Casa de Andalucía en Barcelona. Nascut a Doña Mencía (Còrdova), ha desenvolupat la vida professional a Catalunya. Com molts d’altres andalusos, avui té el cor partit entre el seu poble de naixement, Andalusia, i el seu poble d’adopció, Catalunya. “Els emigrants ens sentim andalusos i catalans alhora. Andalusia és molt especial, és terra d’acollida; però per a molts andalusos també ho ha estat Catalu­nya. Aquesta simbiosi entre dues cultures fa que molts catalans també se sentin atrets per les terres andaluses. Històricament molts catalans han anat a fer negocis al sud d’Espanya i molts d’ells s’hi han quedat a viure. Un nombre elevat de persones potser no ho saben però l’impulsor de la sardana, Pep Ventura, va néixer en un poble de Jaén. Els lligams entre aquestes dues terres són forts i ho continuaran sent.”

La Casa de Andalucía reuneix avui més de 7.000 socis. Se la denomina casa mater perquè va ser la primera casa d’Andalusia creada en el marc del territori català. L’existència de l’entitat té una raó de ser: a Catalunya hi ha al voltant de 750.000 andalusos, la majoria a l’àrea de Barcelona. “Aquesta xifra ha estat superior en les passades dècades. Alguns dels immigrants que van venir a treballar han mort, d’altres han tornat a Andalusia i els fills dels que s’han quedat ja es consideren catalans. La major part dels immigrants que arribaren a Catalunya els 60 i 70 ho feren en unes condicions deplorables, sense feina, ni casa i plens de nostàlgia per la seva terra.”

Aquells que es van quedar a treballar i a viure no ho tenien fàcil per fer un viatge a Andalusia i visitar la família; suposava una despesa econòmica important. “Al mes d’abril la sang dels andalusos bullia exasperant de no poder viure la festa més carismàtica de la seva terra: la Feria. Calia donar resposta a aquesta i d’altres necessitats culturals i socials.”

En un primer moment, la Casa Regional va ser el lloc de trobada dels andalusos barcelonins. “El bar de l’entitat gestionat pels socis feia sentir-nos com a casa. Els problemes de la gent s’hi deixaven de banda per prendre unes tapes i un vinet.”

L’evolució de l’entitat ha estat molt important i avui entre les activitats que hi tenen lloc hi ha “el Mosaico Andaluz, el nomenament de la Reina i la Reina Infantil de la Casa, que representen l’entitat, l’atorgament del Premi Andaluz del Año, que des del 1974 ha honorat diverses persones entre les quals hi ha José Manuel Lara, Felipe González, Cristina Hoyos, Antonio Rodríguez, Manoli Astorga, Pedro Almansa, Antonio Cortés, José María Iglesias, Antonio Osuna, Carlos Cano, Francisco Galisteo… El 1984 vam iniciar l’activitat denominada Rincón Flamenco, en la qual socis i amics d’entitats diferents conversen sobre el món del flamenc i s’analitzen els diferents cantes a través de cantaors.”

També s’organitza una tertúlia poètica i es convoca anualment un certamen de poesia de ressò nacional. Rafael Lombardo, vicepresident de la Casa de Andalucía en Barcelona, destaca altres activitats de l’entitat: “Un dels actes més importants de l’any és la celebració el 28 de febrer de l’Acte Com­­memoratiu del dia d’Andalusia. El mes de març fem el pregó de la Setmana Santa i al maig fem el Solemne Triduo en honor a la Verge del Rocío que s’acompanya amb un àpat de germanor. El desembre celebrem la Festa de la Immaculada Concepció, patrona de la Casa de Andalucía, es fa una missa rociera i es proclamen les reines.”

A més, des del 1985 es nomena el soci de l’any i des del 1989 es convoca el Concurs de la Copla Andaluza, d’àmbit nacional. “Ens agradaria recuperar la copla, molt manipulada els darrers anys, i la seva riquesa i bellesa originals.”

A la seu social de la Casa s’ha creat una biblioteca on s’ha reunit una gran quantitat de material documental i bi­blio­gràfic que està a l’abast de qualsevol persona. La Casa de Andalucía en Barcelona és l’ànima d’una de les festes més multitudinàries que tenen lloc a Catalunya: la Feria de Abril. “Aquest fenomen cultural i lúdic que reuneix cada any a Barcelona milers de persones té el seu germen a la nostra entitat. La Feria de Abril de Barcelona va celebrar-se per primera vegada el 1972 a la seu social de la Casa de Andalucía. A sobre de l’escenari es va muntar una caseta andalusa ornamentada amb els elements típics oferint allò que es trobaria en una caseta de la Feria de Sevilla. Va tenir un gran èxit i l’any següent la vam organitzar al Parc d’Atraccions de Montjuïc. La festa ha anat consolidant-se i creixent fins l’actualitat que s’organitza des de la FECAC. Precisament, la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC) també va sorgir de la Casa de Andalucía.”

La Casa de Andalucía en Barcelona és doncs una entitat oberta a tothom. Col·labora amb la resta de cases andaluses a Catalunya i d’altres entitats de tipus cultural. Fomenta la cultura andalusa i mostra com l’andalús s’ha integrat plenament a una terra amb personalitat pròpia, la catalana. “Hem pogut expressar-nos lliurement cultivant la nostra cultura i tradicions. La convivència amb la gent de Catalunya ha estat molt positiva i avui som un exemple d’integració social i de civisme. És important que els poders polítics i les institucions analitzin el procés d’integració com una manera d’afrontar el nou fenomen migratori que està patint el país amb l’arribada de persones de països de fora de l’Estat espanyol.”

De ben segur que les paraules dels andalusos de Catalunya seran escoltades i seran un punt de referència per idear la societat del futur.