Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Julián García González
SR. JULIÁN GARCÍA GONZÁLEZ.
Fotografia: Àngel Font

SR. JULIÁN GARCÍA GONZÁLEZ. COORDINADORA ESTATAL D’ESTIBADORS PORTUARIS CLUB ATHLÈTIC BARCELONETA

Obra:

Text del 2002

El nou estibador s’ha hagut d’adaptar a les noves tecnologies.

Als ports comercials, s’hi concentra un volum d’activitat i un trànsit de mercaderies cada dia més alt. Els principals ports comercials catalans són el de Barcelona i el de Tarragona que, junt amb els de Palamós, Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita, realitzen una important funció dins de l’economia del país. L’arribada i la sortida de vaixells mercants implica un trànsit de mercaderies molt elevat. Per tal que es pugui dur a terme la càrrega i descàrrega de vaixells, és necessària l’existència d’uns professionals, els estibadors, que en els darrers anys han viscut una gran transformació i modernització del seu sector. La Coordinadora Estatal de Treballadors del Mar té per objectiu la defensa dels drets dels estibadors, a més de procurar millores pel col·lectiu. El coordinador general és Julián García González. La Coordinadora està formada per treballadors com Julián García, que, des de fa més de vint-i-cinc anys, treballa d’estibador al Port de Barcelona. Per a la càrrega i descàrrega s’utilitza maquinària moderna i sofisticada, un primer signe de la modernització de la professió: “Sobretot grans grues, necessàries per poder desplaçar els grans contenidors carregats. La maquinària cada vegada ha de ser més precisa i complexa si es vol gestionar amb rapidesa i seguretat el volum de contenidors que s’estén a les esplanades del port, una extensa àrea plena de contenidors, que està totalment controlada i informatitzada.”

L’estibador d’avui no té res a veure amb la imatge antiga d’aquells treballadors del port que carregaven les mercaderies sobre les espatlles “ja que el treball de l’estibador està mecanitzat.”

Arran del creixement del volum de trànsit de mercaderies que hi ha als ports comercials espanyols, han nascut empreses que es dediquen a l’operativa portuària. “La normativa espanyola estableix que el sector estibador ha d’estar format per societats privades. Al voltant de l’empresa estibadora hi ha un important entramat d’altres de vinculades, com per exemple les consignatàries, les transitàries, les agències de duanes, les remolcadores, les d’amarratge, etc.; totes es dediquen al transport marítim. La professió es troba regulada per garantir el servei públic i, al mateix temps, controlar l’activitat de les empreses.”

Fa dos anys es va constituir una associació d’àmbit mundial de la qual Julián García n’és el coordinador i que en l’actualitat engloba 70.000 estibadors de tot el món. “En dos anys ha tingut un creixement altíssim i inimaginable. És el reflex del procés globalitzador. Els estibadors estem en un esglaó bàsic de la cadena del transport i, per tant, en el desenvolupament de la globalització. Als ports espanyols es mouen al voltant del 80% de totes les mercaderies del país.”

Aquesta dada reflecteix la importància del treball que desenvolupa el col·lectiu d’estibadors portuaris. “Només al Port de Barcelona es carreguen i descarreguen trenta milions de tones l’any.”

En l’àmbit portuari un tema que requereix solucions immediates és el duaner. “És paradoxal que un camió que surt de Barcelona amb destinació Gènova no hagi de passar cap tràmit duaner en travessar les fronteres, mentre que per omplir un vaixell que també va a Gènova s’hagin de realitzar tràmits duaners i molta paperassa. La UE ha de modernitzar i millorar aquesta qüestió.”

La gran transformació del col·lectiu d’estibadors té lloc el 1993. “L’estibador que neix de la reconversió del sector, ha de tenir coneixements d’informàtica, ha de saber conduir màquines sofisticades i ha de tenir una noció d’anglès comercial. El nou estibador s’ha hagut d’adaptar a les noves tecnologies.”

La professió és arriscada i exigeix una dedicació de moltes hores al llarg de l’any, ja que el port està obert de manera permanent i els estibadors han d’emmotllar-se a aquesta realitat. Julián García ha viscut sempre al costat del mar, al barri de la Barceloneta. El seu pare també va ser estibador. És una persona convençuda de les seves idees i conviccions, que ha posat sempre sobre la taula. Ha lluitat per allò que creia en benefici del col·lectiu i ha aconseguit resultats que han estat molt positius per al món estibador. “Treballar a l’aire lliure, prop del mar, en contacte amb vaixells diferents… Cada dia és diferent.”

El president de l’entitat, igual que la majoria de treballadors del port, és fill d’immigrants que van arribar a Catalunya des del sud d’Espanya fa algunes dècades. “El port va ser un lloc d’acollida per a molts immigrants espanyols. Avui rebem moltes propostes d’estibadors de països amb problemes polítics com Argentina o Xile.”

I afegeix: “És bàsic que la societat entengui que el port no és de la gent que hi treballa, sinó de tots els ciutadans. En definitiva, el port és un gran centre públic.”

Julián García també presideix la Fundació d’Estudis Portuaris (Funesport), una entitat que ha creat la mateixa Coordinadora. “Necessitàvem una institució que tingués llibertat d’opinió i que fomentés xerrades i estudis sobre el transport marítim.”

Prop del Port de Barcelona i en el carismàtic barri de la Barceloneta hi ha el Club Natació Atlètic-Barceloneta, que és la unió de dos clubs històrics del barri, l’Atlètic i el Barceloneta. El primer va néixer el 1913 i és el segon club de natació més antic de l’Estat espanyol. Julián García presideix aquesta entitat, a la qual està vinculat des de fa més de quaranta anys, quan els seus pares el van fer soci. “El Club va fer una gran tasca en nens i nenes d’aquells anys inculcant-nos uns valors educatius i físics bàsics per al nostre futur. Avui aquesta labor encara és més important si tenim en compte les característiques de la societat actual, amb problemes de droga i de de­linqüència, entre d’altres. El Club s’ha compromès a treballar per a la joventut, a formar-los esportivament en la natació i el waterpolo. El palmarès esportiu d’aquesta entitat és notable i la temporada 2000-2001 vam guanyar la Lliga espanyola de waterpolo i la Copa del Rei, a més de proclamar-nos subcampions de la Recopa d’Europa.”

El Club és un motor esportiu i social del barri. Té més de nou mil socis, “és un club de ciutat, però amb molta vocació de barri que treballarà per donar més i millors serveis a la nostra gent, dibuixant un barri modern i obert a tothom.”