Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Lluís Beltran, Dra. Maria Neus Aymamí, Dra. Rosa Beltran, Dra. Montserrat Salas i Dr. Albert Chamorro
SR. LLUÍS BELTRAN, DRA. MARIA NEUS AYMAMÍ, DRA. ROSA BELTRAN, DRA. MONTSERRAT SALAS I DR. ALBERT CHAMORRO.
Fotografia: Àngel Font

SR. LLUÍS BELTRAN, DRA. MARIA NEUS AYMAMÍ, DRA. ROSA BELTRAN, DRA. MONTSERRAT SALAS I DR. ALBERT CHAMORRO. INSTITUT D’ESTUDIS EN PSICOSOMÀTICA DE BARCELONA

Obra:

Texto del 2003

En la labor que duem a terme és fonamental és el respecte envers el pacient.

.

La medicina psicosomàtica considera de manera conjunta els aspectes biològics i psíquics de la persona.

L’Institut d’Estudis en Psicosomàtica de Barcelona és un centre privat on treballen en equip dotze especialistes, entre metges i psicòlegs.

L’institut du a terme dues activitats fonamentals en l’àmbit de la psicologia i la psiquiatria: l’assistència i la docència.

Els orígens de la medicina psicosomàtica els trobem a París, l’any 1968 on un grup de psiquiatres i psicòlegs, tractant pacients que no responien als tractaments habituals, van començar a investigar, introduint una sèrie de variacions tècniques útils a les persones afectades per malalties psicosomàtiques.

Van obtenir uns resultats molt positius, perquè van demostrar que amb aquests tractaments es reduïa d’una manera espectacular el nombre de llargues malalties. Així doncs, van aconseguir que el Govern subvencionés un centre hospitalari, l’Institut de Psicosomàtica de París (IPSO), amb el qual l’Institut de Psicosomàtica de Barcelona està lligat i en col·laboració contínua.

“La psicosomàtica introdueix una sèrie de tècniques específiques per tractar pacients que presenten tant patiment físic com psíquic”, explica la Dra. Rosa Beltran, cap clínic del centre.

“A l´Institut de Psicosomàtica de Barcelona tractem persones amb els problemes psíquics més habituals com fòbies, síndromes ansioses, depressió… però també persones que pateixen o han patit malalties físiques com cefalàlgies, càncer, hipertensió i al·lèrgies de tot tipus.”

Alhora, els arriben pacients derivats de metges de diverses especialitats que no acaben de trobar una solució a un determinat problema. “La psicosomàtica aporta la idea de pacients amb un risc més elevat d’emmalaltir físicament o somàticament”, diu Albert Chamorro, psicòleg del centre.

Alguns quadres, com l’anomenada depressió essencial, similar a la depressió emmascarada, poden augmentar la vulnerabilitat a l’aparició d’una malaltia física.

La Dra. Beltran, però, aclareix: “Això no vol dir que siguem déus, ni que curem malalties físiques greus. És més una qüestió de tipus preventiu. Es pot caure fàcilment en el parany de pensar que som gairebé una medicina alternativa.”

L’Institut de Psicosomàtica de Barcelona treballa amb una petita xarxa d’especialistes que hi confien perquè els veuen com una ajuda complementària, professionals que tenen una visió més holística de la medicina. El Dr. Chamorro, cap de docència, explica: “Hi ha casos de pacients als quals, paral·lelament al fet d’anar al metge per tractar-se d’una malaltia, els beneficiaria molt seguir un tractament psicoterapèutic adaptat, creat en contacte amb l’especialista. Això els permetria poder assumir el tractament mèdic i expressar les emocions, la qual cosa disminuiria el risc que es repeteixi la malaltia, que és física i no pas mental.”

I la psicòloga Maria Neus Aymamí puntualitza: “Quan hi ha un trastorn emocional es pot produir una alteració del sistema immunològic i s’és molt més vulnerable davant de qualsevol malaltia.”

La responsable de l’àrea infantil del centre, la psicòloga Montserrat Salas, explica com es treballa amb els nens que pateixen afeccions psíquiques i somàtiques: “En el treball amb nens és imprescindible ajudar els pares a col·laborar en el tractament i a entendre què els passa als seus fills, reforçant en molts casos les funcions parentals.”

“L´IEPB considera imprescindible el treball en equip, que és interdisciplinar i interparadigmàtic”, comenta Maria Neus Aymamí.

En aquest sentit, és molt important la sessió interna del grup, que es realitza una vegada per setmana on es comenten casos clínics i es fan supervisions.

Lluís Beltran, economista i gerent de l’Institut, explica: “Es fa una primera entrevista al pacient i en funció d’aquesta se li assigna el terapeuta més adient.”

Albert Chamorro explica el funcionament del departament de docència que dirigeix: “S’organitzen grups de set o vuit alumnes, no més, perquè tenim la convicció que l’aprenentatge de la psicoteràpia ha de ser molt pràctic.”

Per poder seguir la formació com a terapeutes, al llarg de quatre anys, es posa com a condició tenir la titulació de medicina o de psicologia i estar en tractament personal. “Es treballa amb vídeos de situacions clíniques per tal que s’aprengui la teoria però relacionant-la amb la pràctica. També és molt útil, abans de trobar-se davant d’un pacient real, practicar mitjançant role-playing (simulacions) amb algú que fa de malalt sense ser-ho. A partir del tercer any, i després de valorar la maduració personal i la formació dels alumnes, aquests s’ocupen del tractament de pacients, amb supervisió setmanal.”

La Dra. Beltran conclou; “En la labor que duem a terme és fonamental el respecte al pacient. Quan una persona diposita la seva confiança en el professional, aquest ha de tenir la seguretat que realitzarà una feina honesta que l’ajudarà a recupar la salut”