Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Lluís Gilabert Corominas
SR. LLUÍS GILABERT COROMINAS.
Fotografia: Àngel Font

SR. LLUÍS GILABERT COROMINAS. GREMI DEL COMERÇ DE LA FUSTA

Obra:

Text del 2002

El sector està evolucionant amb rapidesa, la qual cosa ens obliga a convertir-nos cada vegada més en empresa de serveis que incorpora un valor afegit al nostre producte.

La fusta ha estat un dels primers materials que ha uti­litzat l’home com a combus­tible i per a la construcció. Hi ha una àmplia varietat de fustes que presenten característiques diferents. Si bé actualment s’ha popularitzat molt l’ús de taulers de fibres, que són més econòmics, la fusta continua tenint una estètica i unes propietats úniques molt preades entre la població. El Gremi del Comerç de la Fusta de Catalunya co­neix molt bé aques­tes i moltes altres condicions d’aquest material noble, perquè és el producte amb el qual treballen les empreses que en formen part. El presideix Lluís Gilabert, que explica la tasca que desenvolupa l’entitat: “En el marc d’aquest organisme s’apleguen empreses comercialitzadores, de mitjanes dimensions, per fer front de forma conjunta als problemes del sec­tor. També ens erigim en centre d’intercanvi d’idees i d’inquietuds. Voldríem dur a terme més accions, però comptem amb un pressupost molt baix que impossibilita anar més enllà. No rebem subvencions que ens ajudin a portar endavant els nostres projectes. Ens limitem a intentar resoldre els problemes del dia a dia. No pretenem ser un lobby d’influència, tot i que ens agradaria ser escoltats.”

Dins de la cadena d’elaboració de la fusta, aquest sector se situa “entre l’arbre i el moble. Hi ha altres professionals que intervenen en el procés, i nosaltres som el punt de convergència de tots. Així, ens encarreguem de trobar aquelles fustes que ens demana el fabricant de mobles. El nostre àmbit de treball és mundial, tenim contactes amb productors d’arreu del món. Per a la fusta massissa hi ha una part de mercat nacional i una altra de fora. Suècia i Finlàndia ens proporcionen fustes de pi i d’Amèrica del Nord importem fustes de faig, roure, cirerer i altres coníferes… De l’Àfrica i d’Amèrica del Sud arriben fustes tropicals. El sector està evolucionant amb rapidesa, la qual cosa ens obliga a convertir-nos cada vegada més en empresa de serveis que incorpora un valor afegit al nostre producte. Els clients poden ser fabricants de mobles, fusters, constructors i empreses derivades, com la in­dústria nàutica. La fusta és necessària a tot arreu i el nostre sector té capacitat per trobar-ne qualsevol varietat.”

Des del Gremi del Comerç de la Fusta es mostren decebuts per la poca capacitat d’influència que tenen en la societat: “Tenim moltes coses a dir. Podem donar el nostre parer en temes com l’ecologia de la fusta o l’explotació de boscos, i en molts altres debats als quals dóna peu el món de la fusta. De totes maneres, podem incidir amb el nostre saber en alguns conflictes que arriben al Tribunal d’Arbitratge de Catalunya. Hi ha molta gent que diu que coneix la fusta i el sector i, en canvi, no sap diferenciar la fusta noble d’un plàstic que l’imita. La fusta és una matèria viva que continua bellugant-se un cop tallada, perquè canvia de textura i de color. La gent ha oblidat aquestes peculiaritats que la diferencien dels materials plàstics que intenten assemblar-s’hi.”

Precisament, el desconeixement que té la població de la fusta ha portat a pensar que es tracta d’un material poc modern: “La societat li ha perdut una mica la confiança, però el cert és que les seves propietats no han estat encara superades. Estem davant d’un material que es recicla en poc temps i d’una matèria primera que es renova totalment. Parlem d’educar la societat en el marc de l’ecologia, però substituïm la fusta per materials com el ferro i el plàstic que consumeixen una gran quantitat d’energia en el procés de producció i que són difícilment reciclables.”

De conflictes relacionats amb el món de la fusta, n’hi ha de molt seriosos. Durant les darreres dècades s’ha criticat molt l’explotació desmesurada dels boscos per part de grans empreses multinacionals: “El problema de la desforestació és greu però podria solucionar-se. No es tracta de pro­hibir la tala d’arbres, sinó de fer-ho amb coherència i seguint una estratègia. Els boscos produeixen una quantitat de fusta a l’any de la qual s’hauria d’utilitzar una part. No hem de matar el bosc, l’hem de deixar en condicions perquè vagi regenerant-se. De fet, si deixes de treure profit d’una massa boscosa, anirà morint. Els boscos s’han ex­plotat tota la vida. De totes maneres, també són criticables aquelles veus radicals que exigeixen que no es toqui ni un arbre del bosc. És cert que existeixen grans empreses multinacionals del sector de la fusta que exploten els boscos als continents americà i africà, però l’altre extrem són uns grups ecologistes, la majoria urbans, que diuen que el bosc no s’ha de tocar. Són dos pols oposats. Cal cercar el punt d’equilibri al qual potser s’arribaria amb un sistema de control.”

Tot i així, s’ha de diferenciar entre els boscos de diferents zones: “Els països del nord d’Europa, com Suècia i Finlàndia, parteixen d’una àrea forestal excepcional on es fan parcel·les per talar i replantar arbres. A l’àrea mediterrània, els boscos tenen unes altres característiques que impossibiliten la tala del bosc, perquè en provocaria la desaparició definitiva. Europa és un dels pocs llocs del planeta on la massa forestal creix cada any, no gasta més d’allò que la natura produeix. El problema el trobem a l’Amazones, a l’Àfrica i al sud-est asiàtic, on només s’extreu i no es replanta.”

Com a alternativa a la fusta hi ha els laminats, els aglomerats o les melanines, que la imiten i en són fervents competidors: “Els preus d’aquests prefabricats són més assequibles que els de la fusta, però no tenen les propietats ni l’estètica del material natural. També és cert que en el món de la fusta hi ha modes. Es treballa molt amb decoradors i dissenyadors d’interiors que posen de moda un tipus de material. Ara s’imposen fustes que fa deu anys ni s’utilitzaven.”

El Gremi del Comerç de la Fusta continuarà lluitant per donar a conèixer la realitat del sector i per protegir aquest material que, ben tractat i respectant la massa boscosa, formarà part del nostre entorn, com ho ha fet des de fa segles.