Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Lluís Maria de Puig Oliver et alia
SR. LLUÍS MARIA DE PUIG OLIVER.
Fotografia: Àngel Font

SR. LLUÍS MARIA DE PUIG OLIVER. FUNDACIÓ ERNEST LLUCH

Obra:

Text del 2002

Ens hem reunit per recordar un tercer,  que és el protagonista absolut i únic de la nostra Fundació

“Després de la mort tan dura i tan injusta d’un home com Ernest Lluch, que només desitjava la pau i va morir en mans d’aquells que no la vo­len, s’havia de fer quelcom per recordar el seu pensament i la se­va actitud davant la vida.” Així rememora Lluís Bassat l’impuls inicial que va conduir a la constitució de la Fundació Ernest Lluch el 26 de gener de 2002, mentre que el diputat Lluís Maria de Puig Oliver assenyala les re­per­cussions que la desaparició de l’exministre català tingueren en la sen­si­bi­li­tat de la ciutadania: “El milió de persones de la manifestació pels car­rers de Barcelona va demostrar que els ciutadans sentíem que ens ha­vien robat un referent, especialment perquè s’havia assassinat una persona que demanava el diàleg.”

Així doncs, el treball d’un ampli grup de persones proper ideològicament o personalment a la tasca i a la figura del polític, periodista, professor, pen­sa­dor i divulgador català, l’impuls de la seva família i l’estimació unànime que tenia de la societat es materialitzaren en la creació d’una fundació: “Im­me­diatament després de la seva pèrdua, es van produir tot un se­guit d’iniciatives per recordar el seu exemple. La família (les seves fi­lles Eulàlia, Rosa i Mireia, el seu germà Enric i la seva companya Mont­serrat), però, desitjava que es concretessin en una única rea­li­tat per homenatjar-lo i transmetre el seu pensament històric, eco­nò­mic, acadèmic i esportiu i la seva actitud cívica entorn Catalunya i el País Basc. Va ser d’aquesta manera com grups de persones hete­ro­genis ens vam posar d’acord per concretar un únic projecte. En aquest moment, som 200 membres fundadors que hem aportat una part del capital fundacional, i pensem que aquest nombre s’incre­men­tarà en el futur. L’altruisme entre els promotors ha estat fan­tàs­tic i tothom està d’acord que ens hem reunit per recordar un tercer, de manera que ell és el protagonista absolut i únic de la nostra Fun­da­­ció.” La multiplicitat d’interessos i l’esperit dialogant de la figura d’Ernest Lluch han permès, segons Lluís Maria de Puig, que “la Fundació sigui to­­tal­ment eclèctica quant a la seva ideologia. Tant el Comitè d’Ho­nor com el Pa­tro­nat estan formats per persones que pertanyen a les ide­o­lo­­gies més diverses.” Ambdós organismes estan constituïts per des­­taca­des perso­na­li­tats de la vida política i cultural del país, i el Pa­tro­nat s’ha vist ho­no­rat amb la presidència de l’economista i mentor d’Ernest Lluch, Fabián Estapé.

Malgrat que la Fundació acaba de ser creada, els projectes que vol portar a terme són molt nombrosos i parteixen de la ingent i important obra pe­rio­dística i investigadora, a més de l’exemple vital de tolerància i esperit de­mocràtic d’Ernest Lluch. Aquestes iniciatives poden dividir-se en quatre àm­­bits d’actuació: “La nostra primera ambició és que l’extensió i ac­tua­ció de la Fundació arribi als territoris on ell va viure i va deixar em­pren­ta, és a dir, Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana i País Basc. Tot i que encara hem de perfilar els projectes, una de les nostres aspi­ra­cions és catalogar i editar la seva obra assagística i perio­dís­ti­ca. Ernest era un ver­tader grafòman que mai no parava d’escriure, com ho de­mos­tra el fet que redactés tres col·laboracions perio­dís­ti­ques fixes set­ma­nals, a banda dels encàrrecs específics i dels es­tu­dis i treballs cien­tífics. Per altra banda, també volem catalogar el seu arxiu personal, que con­té tots els enregistraments de les seves aparicions radio­fò­ni­ques com a tertulià durant més de 7 anys i de les seves aportacions televisives.”

D’altra banda, “els seus companys professors de facultat desitgen po­der continuar els projectes que Ernest tenia ja clarament es­truc­tu­rats”, una història del pensament econòmic a Espanya, una altra del pen­­sament econòmic a Catalunya i una tercera sobre la història de la hi­sen­da pública a Espanya, a banda de la promoció dels estudis relacionats amb els temes en què era expert, és a dir, el jansenisme, cameralisme, fisio­cràcia i Il·lustració i de l’aprofundiment en els estudis econòmics de preus, salaris, inflació, teoria econòmica, capital i interès, estructures eco­nò­miques, pressupostos, balança de pagament, finançament autonòmic, eco­nomia de les regions de Catalunya, el turisme, el preu del sòl, les in­dús­tries a Catalunya, etc. als quals ell es va dedicar. A més a més, com a darrer camp de promoció investigadora, s’haurien d’esmentar tots aquells estudis relacionats amb la llengua, la literatura, l’art i la història catalanes, so­bretot no pel que fa als temes, sinó a l’òptica d’anàlisi i al tractament, que hauria d’intentar seguir la línia impulsada pel mestre i tenir en com­p­­te la seva concepció integradora de la catalanitat, la qual englobava les rea­li­tats culturals del País Valencià, les illes Balears i Catalunya. Aquest su­port a la recerca hauria de donar un impuls especial a les generaci­ons més joves perquè puguin desenvolupar, per exemple, les seves tesis doctorals amb els mitjans necessaris i perquè puguin reunir-se en con­gressos i col·loquis per contrastar i enriquir els seus coneixements. En aquesta ma­teixa línia, també desitjarien esdevenir un vehicle de difusió d’aquestes anà­lisis i treballs de recerca mitjançant la creació d’una secció de pu­bli­ca­cions o editorial.

Al mateix temps, des del vessant cívic i polític, “persones de l’entorn de la sa­nitat, d’una banda, i coneixedores de la problemàtica del País Basc de l’altra, pretenen seguir amb la seva línia de pensament i d’ac­tua­ció.” Més enllà d’aquestes dues problemàtiques que tant van pre­o­­cupar Ernest Lluch, la Fundació pretén enfortir i difondre el seu pen­sa­ment de­mo­cràtic, concretat en les perspectives econòmica i cons­ti­tu­cional, a més de l’estrictament política i seguir treballant per millorar les po­lítiques sani­tà­ries, la defensa dels consumidors i el sistema de seguretat social. A aques­tes dues grans actuacions, se n’ha d’afegir una altra referent al seu com­pro­mís ideològic des de la perspectiva d’un socialisme modern, inte­gra­dor i obert. I la seva contribució a la creació d’un estil d’informació i di­vul­ga­ció de fàcil accés per a la població i caracteritzat per l’exhaustivitat i cla­re­dat alhora. Pel que fa a la seva postura en el conflicte basc: “Ernest tam­bé podia ser polèmic i polemista, però sempre amb un esperit di­a­logant. I aquest esperit va caracteritzar la seva actitud en l’en­fron­ta­ment de postures existent al País Basc. Ell desitjava el diàleg, per­què aquesta és l’única alternativa factible per a l’arranjament de la si­tuació.” En aquest àmbit d’actuació, la Fundació vol centrar-se en les pos­si­bilitats constitucionals en relació amb els drets històrics, l’aïllament dels sec­tors violents, el federalisme i el consens democràtic com a alternativa.

Finalment, la Fundació també desitja abastar el terreny esportiu: “Entre les nostres propostes està la creació d’un guardó que premiï in­ves­ti­ga­cions històriques, econòmiques i esportives, aquestes últimes no tant pels resultats, sinó pel fair play dels esportistes.” Esperem que la me­mòria i l’esperit d’Ernest Lluch romangui entre nosaltres per cons­truir un món més dialogant i democràtic. De segur que la Fundació ajudarà a fer-ho.