Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Lluís Serra Majem et alia
SR. LLUÍS SERRA MAJEM ET ALIA.
Fotografia: Àngel Font

SR. LLUÍS SERRA MAJEM ET ALIA. FUNDACIÓN PARA EL DESARROLLO DE LA DIETA MEDITERRÁNEA

Obra:

Text del 2002

La dieta mediterrània és una filosofia alimentària mestissa que s’ha anat creant i enriquint constantment

Tot i que la dieta mediterrània ha estat una realitat constant en l’alimentació i en la cultura dels països banyats per aquesta mar, no va ser fins mitjan el se­gle XX que els científics van poder sistematizar les bondats d’aquests sis­te­ma alimentari i nutricional: “Va ser el científic Ancel Keys la persona que es va adonar dels avantatges de l’anomenada dieta mediterrània. Aquest investigador passava temporades a Itàlia, on va observar que la pre­sèn­cia de malalties cardiovasculars era menys important que als Es­tats Units, alhora que la longevitat de la població també era més ele­va­da.” A partir de les seves investigacions i unes de posteriors es van po­der començar a establir quins eren els beneficis d’una dieta, les bases de la qual són: “L’abundància de productes vegetals, fruites, verdures i hor­ta­­­­lisses, que, en el cas de les fruites, s’han pres tradicionalment com a pos­tres; l’ús de l’oli d’oliva com a greix vegetal amb el qual es cuinen la major part dels aliments –deixant de banda les fruites i algun ali­ment més. Tots coneixem la importància dels sofregits i dels fregits en la nostra manera d’entendre la gastronomia. Aquest valor s’ha anat re­­afirmant en els darrers anys i actualment existeix una cultura de l’oli molt rica i amb molt bones expectatives culinàries i alimentàries. La ma­nera de menjar dels països de la conca mediterrània també es ca­rac­teritza pel consum d’aigua o de vi als àpats. El consum de vi, si bé és un tret essencial en aquesta manera d’entendre el règim alimentari, no és un ingredient present en la gastronomia i hàbits dels països del Ma­greb, els quals, no obstant això, presenten una dieta típicament me­di­terrània. El consum de vi i cava presenta aspectes molt positius, per­què està demostrat que redueix la incidència de trastorns cardio­vas­cu­lars. Un altre punt en comú entre totes les cultures de la medi­te­rrà­nia ha estat el consum reduït de carn, que, a més a més, s’ha integrat com un element més dels plats culinaris o en forma d’embotit. Pel que fa als productes lactis, la llet de vaca va tenir, tradicionalment, una pre­sèn­cia minsa, mentre que eren més habituals els productes lactis de­ri­vats, iogurts i formatges, en molts casos procedents de la llet d’o­vella. Aquesta escassa utilització de la carn com a component ali­men­ta­ri, contrasta amb el consum de peix, que és un dels més elevats del món. D’altra banda, la tradició formada entorn del blat, que es con­cre­ta en un element culinari característic de cadascuna de les àrees com, per exemple, el pa, la pasta, el cuscús o la polenta. Paral·lelament, al­tres cereals com l’arròs han tingut un paper rellevant en la gas­tro­no­mia de determinades contrades, com en el nostre cas concret. Cal re­mar­car també un elevat consum de fruita, com a postres, alternant-se amb els fruit secs, les verdures i les hortalises i els llegums, és a dir, pre­­domini de productes vegetals sovint formant part de brous i sopes.”

La dieta mediterrània, doncs, no constitueix una realitat uniforme, sinó que pre­­senta múltiples varietats i realitzacions gastronòmiques concretes se­gons les diferents àrees geogràfiques i culturals de la mar que li dóna el nom. Aquest present divers és la conseqüència d’una rica història cultural es­tablerta en capes, i mitjançant la qual s’han anat incorporant nous ali­ments: “La dieta mediterrània és una filosofia alimentària mestissa que s’ha anat creant i enriquint constantment amb l’aportació suc­ces­siva de les civilitzacions grega, romana, àrab i els productes que des­prés ens van arribar procedents d’Amèrica.”

Per reivindicar i salvaguardar aquesta manera d’entendre la nutrició i els hà­bits alimentaris es va crear, el 1996, la Fundación para el Desarrollo de la Dieta Mediterránea que pretén divulgar i promoure els beneficis d’a­ques­ta mena de règim nutricional, tot i convertint Barcelona en la capital i l’ex­po­nent d’aquesta forma de menjar i d’entendre la vida: “Té el suport de les prin­cipals empreses, Danone, Freixenet, Torres, Agroles, Kellogg’s; Co­­mercial Gallo, Gallina Blanca, Mercabarna, Campofrío, i de l’Ajun­ta­ment de Barcelona, i col·labora amb el Ministerio de Agricultura, Pes­ca y Alimentación, amb l’Inia (Instituto de Investigación Agro­ali­men­ta­ria) i la Generalitat de Catalunya per dur a terme una labor de di­vul­ga­ció dels beneficis i les darreres investigacions en aquest camp.” Aquesta finalitat es concreta en les set branques bàsiques d’activitat: “En primer lloc, promoure el coneixement de les novetats al voltant d’a­ques­­ta dieta a través de la celebració de congressos internacionals bien­nals a Barcelona, en el marc de la Fira Internacional d’Ali­men­ta­ció, Ali­mentària. En segon lloc, premiar el treball de recerca en aquest camp mitjançant el Premi Grande Covián i els diplomes de la Fun­da­ció, que es lliuren en el transcurs de les jornades. En tercer lloc, in­for­mar sobre els avantatges d’aquesta mena de sistema d’a­li­men­tació a través d’una pàgina web, conferències, cursos, consultes tele­fò­niques, articles, etc. En quart lloc, editar obres relacionades amb aquest règim, adreçades tant als especialistes com al gran pú­blic. Ara per ara, ja hem publicat el primer volum titulat ¿Qué és la die­ta me­di­te­rránea? En cinquè lloc, assolir convenis de col·laboració amb al­tres institucions per tal d’enfortir i aconseguir fer realitat les fi­na­litats de la Fundació. En sisè lloc, examinar les recerques actuals al voltant d’a­­questes qüestions i establir un directori de grups d’in­ves­tigació mun­dial. La darrera activitat és la posada en marxa de pro­jectes d’in­vestigació en estreta col·laboració amb altres institucions i formant part d’equips de treball internacionals coordinats des de Barcelona.”

Tot aquest esforç és dirigeix a intentar “revaloritzar aquells models ali­mentaris més equilibrats que estaven presents en la segona meitat del segle XX i que s’acompanyaven d’una activitat física més gran. És cert que l’actual estil de vida i els canvis en l’estructura familiar fan di­fícil seguir amb les tradicions i costums culinaris. Tot i així, hem d’es­for­çar-nos i buscar pretextos per reunir la família durant els àpats per­què així fomenten el diàleg i la comunicació entre els seus membres. A més, des d’una perspectiva estrictament nutricional i gas­tro­nò­mi­ca, hem d’aprendre a fer servir els mitjans i els avenços tecnològics que tenim a l’abast per tal de poder continuar alimentant-nos d’una ma­­nera sana i natural. El ritme actual fa impossible l’elaboració d’al­guns plats entre setmana, però es poden preparar tranquil·lament i com un acte d’oci durant el cap de setmana, i es poden emmagatzemar en el con­­gelador i consumir-los gradualment com si fossin un plat pre­cui­nat. La indústria alimentària ens ajuda també en aquesta tasca faci­­li­tant-nos productes alimentaris que respecten les normes gas­tro­nò­mi­ques i nutricionals de la dieta mediterrània, tot trobant les con­ver­gèn­cies necessàries entre salut, tradició i tecnologia.” Així als avan­tat­ges de men­­jar bé i ràpid, unim els d’alimentar-nos adequadament i gau­dir d’una millor qualitat de vida per molts anys.