Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Magí Feixa Puig
SR. MAGÍ FEIXA PUIG.

SR. MAGÍ FEIXA PUIG. FUNDACIÓ PRO VIDA DE CATALUNYA

Obra:

Text del 2002

Treballem perquè tot ésser humà concebut i encara no nascut sigui acceptat, acollit i estimat.

A finals dels anys setanta, un grup de persones interessades en l’educació de la gent jove i en els valors familiars bàsics a l’escola i a la societat va començar a treballar en sessions per a l’educació de l’afectivitat i la sexualitat, i per al respecte de la vida i la dignitat de les persones. Van detectar una problemàtica greu que calia solucionar tan aviat com fos possible. Montserrat Rutllant, vicepresidenta de la Fundació Pro Vida de Catalunya, explica: “Hi havia algunes noies joves que quedaven embarassades i eren rebutjades pel xicot i per tota la família, no tenien ningú que les atengués, ni a elles ni al petit que estava a punt de néixer.”

L’esmentat grup, format per pares i mares, metges i educadors, va decidir posar fil a l’agulla i fer quelcom més. Per això, van constituir a Barcelona l’Associació Pro Respecte a la Vida Humana Pro Vida, que, a més de donar suport a la tasca educativa, volia ajudar aquestes noies: “L’any 1980 ja vam connectar amb altres grups de voluntaris que estaven fent una tasca semblant a altres indrets del país i vam impulsar i constituir la Federació Espanyola d’Associacions Pro Vida. La necessitat d’atendre dones en dificultats per raó de l’embaràs exigeix una certa professionalitat i especialització, perquè cada vegada que assistim una embarassada ens comprometem a ajudar-la uns mesos o fins i tot un parell d’anys, segons la complexitat del cas. Aquest compromís voluntari de llarga durada requereix també professionals que l’atenguin i una mínima seguretat econòmica. Per afrontar-ho vam crear, amb la col·laboració d’altres tres-centes famílies catalanes, la Fundació Pro Vida de Catalunya, l’any 1987.”

Actualment, la fundació és coneguda pels assistents socials de molts centres sanitaris de Catalunya i de les parròquies o centres cívics on s’adonen de l’existència d’una noia embarassada amb dificultats per tirar endavant: “Ens trobem amb famílies que tenen un problema econòmic o social o noies soles que veuen l’embaràs com un pou sense fons, i és aleshores quan nosaltres procurem donar tot el suport psicològic que puguin necessitar. Es tracta d’acollir-les, de parlar-hi i de formar-les per tal que acceptin l’embaràs com un nou repte per a elles i per al fill que arriba, un repte que no han d’afrontar totalment soles sinó amb el nostre suport, acompanyant-les perquè el seu infant es converteixi en la il·lusió de la seva vida.”

La Fundació Pro Vida, de fet, cobreix un buit que deixen les administracions públiques. “Malgrat que la majoria de dones que ara ens arriben vénen dels serveis socials dels ajuntaments, el cert és que les administracions no consideren que els nou mesos d’embaràs i els primers mesos de la criatura hagin de rebre recolzament humà i econòmic. Només ofereixen a aquestes dones l’assistència sanitària que cal, però res més, i es troben que han de fer front a un embaràs en solitud i en un ambient gens propici.”

Les coses han anat canviant amb els anys: “A finals dels setanta, les noies que es trobaven en situacions d’embarassos d’aquest tipus eren rebutjades per la família i per part de la societat, i això ho pal·liaven, en gran mesura, les cases d’acollida o les residències maternals. Ara, sortosament, el rebuig social gairebé ha desaparegut, però els mitjans de comunicació transmeten als joves la idea que és més senzill un avortament. Nosaltres treballem perquè la societat, tots i cadascú de nosaltres, no solament respectem la vida dels altres –siguin quines siguin les circumstàncies o el moment evolutiu– sinó perquè tot ésser humà concebut i encara no nascut sigui acceptat, acollit i estimat. Sabem que l’avortament sempre comporta violència contra la mare i el seu fill.”

Quan una noia arriba a un dels centres de la Fundació, sigui directament o per mitjà d’un servei d’assistència social, una assistent o educadora social l’entrevista per analitzar el seu cas particular i fer-ne un estudi. “Aleshores, l’equip de Pro Vida s’encarrega de plantejar quines necessitats principals té aquella persona i com es pot començar a treballar per ajudar-la.”

Els casos són molt diversos. N’hi ha alguns que són molt urgents i llavors les persones acollidores de la Fundació actuen ràpidament. D’altres, requereixen un seguiment més llarg. Ara ens arriben moltes dones immigrants que no tenen problemes de rebuig de la criatura, però han de cobrir les mancances materials bàsiques. A totes s’ofereix una formació en qüestions d’higiene, atenció pediàtrica, cura i nutrició del nadó i relació afectiva mare-fill. Moltes tenen un nivell cultural baix i els cal aquesta formació bàsica per tal de fer-se càrrec del seu nadó. “La Fundació es va adaptant a les noves situacions que presenta la societat i a les diferents problemàtiques de les dones que atén.” Des de 1987 fins a 2002, la Fundació ha donat suport i ha recolzat gratuïtament 4.096 dones i els seus fills, tot facilitant el naixement de 3.123 nadons i sufragant les despeses de 2.614 germanets.

Pro Vida també ha treballat en d’altres àmbits: “És pel respecte a la dignitat de la dona que la Fundació col·labora en la divulgació i l’ensenyament dels Mètodes Naturals de Regulació de la Fertilitat Humana, mitjançant cursos per a usuaris i monitors i també amb l’assistència a congressos i simposis organitzats per diverses associacions nacionals i estrangeres. Aquests mètodes permeten a les parelles decidir el nombre de fills de forma responsable i amb la participació d’ambdós membres, i respectar els cicles naturals de la dona i afavorir la comunicació interpersonal. D’aquesta col·laboració va sorgir l’Associació RENAFER-AEPPFN que agrupa professionals de la salut que treballen en aquest àmbit de l’educació sanitària.”

Pel que fa al respecte a la vida humana, un grup de professionals de la Fundació es dedica a l’educació de joves en la cultura de la vida. “Impartim conferències, seminaris i cursets. Moltes escoles i instituts han incorporat en els seus programes els vídeos que hem realitzat sobre l’educació de la sexualitat humana per a adolescents.”

Montserrat Rutllant està convençuda que cal ensenyar als nostres joves a pensar per ells mateixos. “Viuen en un món dominat pels mitjans de comunicació. Es tracta que no es deixin manipular, que entenguin que hi ha uns valors que no podem oblidar, com són el respecte a tota vida humana, a la pau, a la tolerància; cal mostrar un rebuig clar davant la violència en les seves múltiples formes. Es tracta d’ajudar les persones a ser més persones, perquè només així seran més felices.”