SR. MANEL GRÀCIA I LÓPEZ
SR. MANEL GRÀCIA I LÓPEZ
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

SR. MANEL GRÀCIA I LÓPEZ

GREMI DE LLIBRETERS DE VELL DE CATALUNYA

Text del 2002

La nostra és una feina vocacional que s’ha de fer amb amor i tranquil·litat.

“L’empenta de tot un col·lectiu cohesionat, amb el mà­xim de veu possible, és la fórmula idònia per afrontar la conjuntura del món actual i futur. A Catalunya, l’associacionisme ha funcionat sempre i ara més que mai.”

Manel Gràcia és president del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya des de 1996. L’any 1950 naixia aquest gremi independent. En l’actualitat, a més d’oferir assessorament i informació als agremiats, organitza dues fires anuals: “La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Mo­dern al setembre, pels volts de la Mercè, al passeig de Gràcia de Barcelona, que l’any 2001 va complir el 50è aniversari, del tot consolidada i esperada per la ciutadania, i la Fira del Llibre Vell a Ciutat Vella al maig, al Portal de l’Àngel, amb cinc edicions al darrere, que tracta el llibre vell específic.”

Manel Gràcia ha dedicat tota una vida als entranyables amagatalls del llibre vell: “Fa uns vint anys que sóc al Gremi i represento la segona generació de llibreters de la família de la meva esposa. El seu avi va obrir la llibreria en 1947, al portal del número 53 de la Rambla, que era també l’entrada d’artistes del Gran Teatre del Liceu. Després del meu sogre vaig ocupar-me’n jo. És un ofici que passa de pares a fills.”

Dels cinquanta-quatre agremiats, la majoria són nissagues de llibreters. “A la nostra professió hem de considerar molts detalls. Comprem biblioteques senceres, llibres que hem d’escrutar. Els valorem en funció de llur raresa. Sempre hi ha minúcies que poden escapar de la seva mirada exploradora. És una feina vocacional que s’ha de fer amb amor i tranquil·litat.”

Difereix de la feina del llibreter de nou, que no té el mateix contacte íntim amb el llibre i es regeix pel ritme vertiginós que marca el mercat d’avui. L’especialitat no sol caracteritzar el llibreter de vell. Els llibres antics més sol·licitats són, sobretot, llibres de qualitat, gastronomia, caça, viatges. El tipus de llibreria també és diferent. La gran capacitat de les llibreries de nova generació ofereix diversitat i servei ràpid: “La llibreria de vell no respon al mateix patró. Tenim dos perfils de clients: n’hi ha que cerquen llibres determinats, i ens els encar­reguen, i n’hi ha que disposen de temps per tafanejar pels prestatges i sempre troben algun exemplar que acaben comprant.”

Entre llibreter i client hi conflueix un sentiment d’amor i respecte envers el llibre. “Un cop el compra, resta amb ell fins al final. Recordo el cas curiós d’un senyor que tenia una habitació tan atapeïda de llibres que els havia d’introduir pel ventalló superior de la porta que ja era infranquejable. Hi havia primeres edicions i obres meravelloses que ell havia recopilat al llarg de la seva vida.”

Aquesta fortuna no acompanya sempre el llibreter. Les trucades per a la compravenda de llibres vells no solen ser gaire fruitoses. “Ens entristeix descobrir als encants de les Glòries llibres apilats al carrer, els propietaris dels quals no han pensat a posar-se en contacte amb nosaltres.”

En l’àmbit espanyol, Madrid, Barcelona, València i el País Basc són els indrets que alberguen les fires de llibre vell que han sabut transmetre millor la cultura del llibre antic a la població. A Catalunya, els llibreters es concentren a Bar­ce­lo­na. Tan sols n’hi ha repartida una minoria a ciutats catalanes com Vic, Tarragona o Vilanova i la Geltrú: “Excepte casos comptats de persones vocacionals, una activitat com aquesta en plena dedicació no sol ser rendible.”

Seria constructiu per als ciutadans de comarques disposar d’una llibreria de vell que recollís els llibres de la zona, que actualment van a parar als mercats ambulants: “Pocs llibreters exposen en mercadals, però en aquestes paradetes podem trobar a vegades llibres molt curiosos.”

Les fires barcelonines del llibre vell organitzades pel Gremi han assolit el reconeixement popular que mereixen. El Gremi aprofita per fer mostra de la cultura i l’art catalans: “L’any 1994, vam promoure i cedir a la ciutat de Barcelona l’escultura Monument al Llibre”, obra de Joan Brossa i situada als jardins de la Gran Via de les Corts Catalanes; des del seu recinte es ret homenatge als escriptors catalans vius col·locant una placa amb la seva signatura al peu del monument.

Els escriptors honorats són: Quim Monzó, Robert Saladrigas, Isabel Clara-Simó, Terenci Moix, Pere Gimferrer, Josep M. Benet i Jornet, Carme Riera, Miquel Martí i Pol, Albert Jané, Maria de la Pau Janer, Jesús Moncada, Maria Barbal, Francesc Candel, Miquel de Palol, Josep M. Espinàs, Albert Manent, M. Mercè Roca, Sergi Pàmies, Marta Pessarrodona. Cal recordar també els artistes que ens han honorat fent els cartells de la fira de setembre: “Per festejar el nostre 50è aniversari, vam col·locar còpies dels esmentats cartells a la part posterior dels estands. Són la imatge gràfica de Catalunya durant cinquanta anys.”

Autors com Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Joan Tharrats, Xavier Mariscal, Nazario, Josep M. Subirachs, Joan Hernàndez Pijoan, Albert Ràfols Casamada, Simó Bussom, Jordi Curós, Ignacio Mundo, Robert Ortuño, Montserrat Gudiol, Francesc Todó, Frederic Amat, Robert Llimós, Joan Brossa, Josep Pla-Narbona, Maria Girona, Germans Santilari, Mariona Millà, Júlia Riu Serra entre d’altres. Malgrat els esforços del Gremi per fiançar manifestacions culturals, “ens enfrontem amb la postura restrictiva de l’Ajuntament, que no és gens partidari d’autoritzar fires i mercats al carrer”, contràriament a allò que succeeix en altres ciutats com Madrid o altres capitals europees com Londres, “on reben l’ajut institucional que mereixen.”

Cal remarcar, però, el suport que sempre han tingut de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. El Mercat de Sant Antoni és molt popular, tot i que en els darrers anys ha anat incorporant elements de venda com jocs i programes d’ordinador, cintes de vídeo i discos: “Això l’ha desgavellat, malgrat la permanència dels llibreters de vocació que sobreviuen a tantes concessions.”

Les noves tecnologies han marcat una nova era també per al llibreter: “Costa que els nostres agremiats s’informatitzin, però els més joves se senten còmodes amb les prestacions de la informàtica.”

La professió ha sabut reptar el pas del temps.“La pantalla de l’ordinador no substituirà mai les fa­buloses sensacions que experimentem amb un bon llibre entre les mans.”

Manel Gràcia enyora les tertúlies a què assistien clients insignes: “Era apassionant el temps que hi passaves xerrant. Recordo les visites de Manuel de Pedrolo, era un altre món.”