Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Areu Castellà
SR. MANUEL AREU CASTELLÀ.
Fotografia: Àngel Font

SR. MANUEL AREU CASTELLÀ. FUNDACIÓ CAN CERDÀ

Obra:

Text del 2002

La Fundació Can Cerdà va néixer amb l’objectiu de cons­­­tru­ir a la muntanya de Coll­serola una capella dedi­cada a la Mare de Déu de Lour­des. Es cons­­­ti­tuí l’any 1986 tot i que an­te­rior­ment ja exis­tia una es­truc­tura de fun­ci­o­na­ment que datava de 1975. La capella ha trigat 27 anys a construir-se per les difi­cul­tats d’obtenir els permisos per ai­xecar-la. Finalment, l’11 de febrer de 2001 va tenir lloc l’es­pe­ra­da ina­­ugu­ra­ció de la ca­­pe­lla de la mare de Déu de Lour­des. Manuel Areu, pre­si­­­dent de la Fun­da­­ció, ens re­la­ta la història. “El mes de no­­vem­­­­bre de 1974, al lloc on avui s’alça la capella, van te­­nir lloc unes suposades aparicions de la mare de Déu a la senyo­ra Pepita Pugés a qui li demanà que en aquells terrenys s’hi cons­truís una capella, tot i que l’avisava que hauria de lluitar molt per acon­se­­guir-ho. La idea era edificar un altre Lourdes en terres catalanes.”

Manuel Areu, igual que tot l’equip de persones que formen part de la Fundació són creients vinculats a la religió cristiana, i estan convençuts de la veracitat d’aquells fets de 1974. “Però hem trobat molt poc suport. Les persones que ens vam responsabilitzar de complir amb la volun­tat de la mare de Déu vam constituir una societat anònima per tirar endavant el nostre projecte. Anys més tard, el 1984 vam considerar que no era la fórmula jurídica més adequada i vam crear una fundació. El primer pas va ser negociar l’adquisició dels terrenys de Can Cerdà. Els seus propietaris ens van posar una condició: ens vendrien els terrenys si el Bisbat ens donava permís per construir la capella. En aquells moments ens va semblar gairebé impossible.”

L’any 1976 els mitjans de comunicació es feien ressò d’aquell fet. Era una època d’importants canvis socials, de trencament amb el règim franquista i d’obertura a una nova etapa marcada per la democràcia. “El Bisbat va de­cidir intervenir constituint una comissió que va anar al lloc dels fets i va concloure que no podia reconèixer el que havia succeït. Nosal­tres ho vam entendre. El cardenal Jubany ens va explicar anys des­prés que davant situacions d’aquestes característiques l’Església ha­via de fi­lar molt prim, perquè no es pot afirmar res que després es pugui po­sar en dubte. A més a més, el Bisbat va prohibir a Pepita Pugés que tor­nés al lloc de les aparicions de la verge, prohibició que va com­­plir.”

La tenacitat i la fervent creença de la Fundació sobre els fets del 1974 han estat claus per assolir els seus objectius. Però no ha estat fàcil. “Per acon­se­guir els permisos civils vam haver de lluitar molt. L’ajuntament de Cer­danyola del Vallès es va mostrar totalment contrari a concedir-nos el permís. Al cap d’uns anys, fruit de la nostra pressió, se’ns va co­mu­nicar que ens concedirien el permís d’obres quan tinguéssim autorit­zació del Bisbat per construir la capella. Quelcom que semblava im­pos­sible! Però el 16 de novembre de 1989 el Bisbat ens la va atorgar per decret; considerava que allò tenia importància o podria tenir-la de cara al futur. Els propietaris de la finca de Can Cerdà van acceptar vendre els terrenys amb la condició que la capella es construís en un termini màxim de quatre anys. Però l’ajuntament de Cerdanyola no cedia a la nostra petició i vam necessitar més temps.”

Finalment, l’alcaldessa de Cerdanyola, Cristina Real, els va concedir el per­mís. era l’any 1995. “Abans vam haver de sol·licitar dos permi­sos més, el de la Generalitat, i també un al Parc de Collserola. El pri­mer es va aconseguir de seguida, l’altre, però, fins al cap de dos anys no ens el van atorgar. Ja teníem tots els permisos que neces­si­tà­vem per donar vida a uns plànols de la capella que feia anys que restaven en un ca­laix. El projecte arquitectònic el va realitzar un estudiant que fina­lit­­zava la carrera d’arquitectura: Jordi Sutrias. El disseny ini­cial es va re­­to­car di­ver­ses vegades ja que primerament es va pensar a cons­truir una capella de grans dimensions. Finalment, es va decidir fer-la més peti­ta. La primera pedra de l’obra es va posar l’11 de juliol de 1999.”

Havien passat 25 anys des que Pepita Pugés havia parlat de les apari­cions de la mare de Déu. El grup de gent que es va reunir al seu voltant i que va acabar creant la Fundació Can Cerdà havia assolit un dels seus objetius. En aquest llarg període de temps aquest grup, però, ha anat canviant. “Si bé inicialment hi havia moltes persones disposades a fer donatius per a la construcció del temple, amb el pas dels anys molts s’han deixat enrere, alguns han traspassat, d’altres estan ma­lalts…, i vam passar un moment crític perquè no hi havia diners per sufra­­gar les despeses. Vam solucionar els problemes econòmics i també vam aconseguir que entrés gent nova, més jove, que ha do­nat un nou im­puls a la Fundació i farà possible que continuï treballant pel futur.”

L’11 de febrer del 2001, dia de l’onomàstica, obria les portes la capella de la mare de Déu de Lourdes de Can Cerdà que ha de donar acollida als feli­gresos de la comunitat. “La inauguració va ser pre­sidida per l’ales­ho­res bisbe auxiliar de Barcelona, Dr. Soler Perdigó. El pare Pere Sunyer és l’ac­tual responsable del temple on s’hi diu mis­sa cada primer i tercer diu­menge de mes.”

Però a aquesta Fundació encara li resten ob­jec­­tius per assolir. “En l’aparició de la mare de Déu a Pepita Pugés també li digué que en aquella terra hi havia una mina construïda, l’ai­gua de la qual sortia en una font amb poders curatius. Hem com­provat que al­gu­nes de les persones que n’han begut s’han guarit,  fins i tot de malalties irreversibles. Tot i que no hem aconse­guit el reconeixement del bis­bat per manca dels certificats mèdics, creiem que hem de seguir per aquest camí. Hem trobat un brollador d’aigua tant o més gran que el de Lourdes que transcorre per sota dels ter­renys de Can Cerdà. Ara es­tem esperant que ens atorguin els per­mi­sos per posar en marxa la font del brollador.” I és que l’antiga font s’està ensorrant, potser perquè volia donar pas a la nova. La Fundació Can Cerdà continuarà lluitant pel que creu, quelcom extraordinari que per a molts té un significat que s’ha de transmetre arreu.