Sr. Manuel Carrasco Mora
Sr. Manuel Carrasco Mora
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

SR. MANUEL CARRASCO MORA

FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE EMPRESAS DE MULTIMEDIA

Text del 2002

No tenim pressa, el que volem és que tothom, d’una manera o altra, se senti implicat en la Federació. 

La Federación Española de Empresas de Multimedia va néixer de la unió de dues associacions del camp de les noves tecnologies: ANCAE (Asociación Nacional de Usua­rios de CAD y Autoedición de España) i ASEDEM (Asociación Española de Em­presas Multimedia). En aquests mo­­ments, un bon nombre d’em­­pre­­ses del nostre país ja gaudeix dels avantatges de per­tànyer a una federació pro­fessional com aquesta.

Manuel Carrasco, vinculat amb el món associatiu des de fa més de vint anys, explica quins són els objectius de la fe­deració: “Quan es va crear l’ANCAE, l’any 1987, ja es va veure que hi havia la necessitat d’aglutinar les noves tecnologies aplicades a la indústria i al disseny per poder obrir mercats i treballar conjuntament. Tot això ha servit perquè cada vegada es facin uns llibres millors i perquè reaparegui una figura que havia quedat una mica oblidada: el corrector d’estil.”

A més d’aquesta vo­luntat, la federació ja ha organitzat dos congressos mundials i unes jornades promogudes des del Govern alemany: “L’any 1993 es va fer un congrés a Barcelona, subvencionat per la Generalitat; més endavant, se’n va fer un altre a Madrid, que va patrocinar el mateix Ministeri d’Indústria i Energia. Tots dos van ser un èxit; van reunir empreses i professionals d’arreu del món.”

L’any 2001, el ministre d’Economia alemany va demanar fer unes jornades tècniques a Espanya: “Es van fer a Barcelona unes joint ventures, on van assistir vint-i-cinc empreses alemanyes; a partir d’aquí, s’han po­sat en marxa tot un conjunt d’empreses mixtes que pensem que po­den tenir molt futur.”

I és que el motiu de la federació és buscar sempre una via per poder entrar a mercats tan difícils com l’alemany, per exemple: “El que no puguem fer nosaltres sols, ho hem de fer amb el suport d’empresaris d’altres països. La nostra idea és obrir les portes als nostres associats perquè puguin arribar com més lluny millor.”

En relació amb aquest fet, el senyor Carrasco explica que la federació ha demostrat sobradament la seva raó de ser: “Una empresa petita del nostre país no té gaires possibilitats de tirar endavant tota sola dins dels mercats internacionals, perquè la competència tecnològica que existeix és molt gran. A més, hi ha països que tenen estructures molt sòlides que els permeten trepitjar un terreny molt més segur.”

Tanmateix, quan una empresa es posa en contacte amb l’associació, pot aprofitar-se de la seva enorme experiència: “Si vostè vol muntar una empresa, a part dels permisos i tota la paperassa, necessita una resposta del mercat: aquesta és la que nosaltres li podem oferir. Tenim contactes amb França, Bèlgica, Itàlia, Alemanya, els Estats Units, Mèxic, Cuba, Argentina, etc. Així, tots els nostres associats tenen l’oportunitat de començar a treballar en tots aquests països.”

Un exemple ben il·lustratiu és el de deu petites empreses catalanes que van tenir la possibilitat de presentar-se a Las Vegas: “So­les no ho ha­gues­sin pogut fer, però com a part d’una associació sí que s’hi van presentar i van tenir un gran èxit, perquè també cal recordar que el disseny català és de primera categoria.”

Manuel Carrasco encara afegeix: “Nosaltres sempre hem estat en contra del quixotisme; pensem que no es tracta d’anar-se’n a l’estranger amb un producte i amb la llança a punt per atacar molins. Es tracta de trobar la solució real als problemes d’importació i d’exportació que tenen les empreses del nostre país que treballen en el camp del multimèdia.”

Però els avantatges que comporta ser membre de la federació no s’aca­ben aquí: “Hi ha una altra qüestió que penso que també és important i de la qual nosaltres mateixos parlem poc, i és que fem de mitjancers dels problemes que sorgeixen entre empreses o entre proveïdors i clients. Si sorgeix algun conflicte, ens encarreguem de fer un estudi sobre el que s’ha fet i el que s’havia demanat; actuem de mitjancers. D’aquesta manera, intentem que aquests temes vagin a parar als jutjats i que les friccions acabin sent menys importants del que eren en un principi.”

La federació també té comissions dedicades a estudiar i analitzar els productes dels seus associats i a donar segells de qualitat: “a través d’un programa europeu anomenat Mediterranean Multimedia Suport Network for Culture and Art, hem aconseguit ser certificadors d’un segell de qualitat. Nosaltres diem si un producte és allò que l’empresari diu que és. No diem si és millor ni pitjor, però certifiquem que no s’està enganyant el client amb la publicitat que se’n fa.”

A més de tots aquests serveis i activitats que s’ofereixen als associats, la Federación Española de Empresas de Multimedia és també una ONG que treballa per ajudar els països més necessitats: “Recollim ordinadors que han quedat obsolets i, un cop arreglats i tornats a posar en marxa, els enviem a diversos països subdesenvolupats. Treballem sobretot amb països llatinoamericans, africans i algun d’europeu.”

Un dels llocs on més s’ha treballat ha estat Cuba: “L’any 1994 ens van convidar a assistir a un congrés sobre noves tecnologies, on ens vam adonar de les ne­cessitats del país; des d’aleshores, hi hem col·laborat enviant ma­te­rial infor­màtic i també medicaments per tal d’ajudar la població. L’úl­tima vegada que vam visitar Cuba vam portar-hi sis-cents ordinadors i una gran quantitat de medicaments. Nosaltres mateixos ens en­­carreguem de controlar l’arribada d’aquests enviaments i treballem sempre amb l’autorització del govern del país.”

El món associatiu està més desenvolupat a Catalunya que a la resta d’Espanya. Tot i així, Manuel Carrasco i Patrícia Arcos, tresorera de la federació, estan convençuts que de mica en mica les empreses s’aniran adonant de la necessitat real de treballar conjuntament: “No tenim pressa, pensem que ja anirem augmentant el nombre de socis, perquè el que volem és que tothom, d’una manera o altra, se senti implicat en la federació.”