Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Manuel Irímia Salvat
SR. MANUEL IRÍMIA SALVAT.
Fotografia: Àngel Font

SR. MANUEL IRÍMIA SALVAT. RÀFTING LLAVORSÍ

Obra:

Text del 2002

S’han regulat les activitats a la natura de manera prudent, seriosa i coherent.

.

L’esport d’aventura ha esdevingut molt popular al nostre país d’uns anys ençà. Un dels més practicats –en bona part gràcies a la topografia catalana– és el ràfting o descens amb bot. Al Pallars Sobirà hi ha una entitat dedicada a aquest esport, Ràfting Llavorsí. El seu director, Manuel Irimia, comenta l’existència d’una associació comarcal d’empresaris d’esports d’aventura, que ell mateix ha presidit al llarg de dotze anys. Aquesta institució, actualment presidida per Josep Miquel Messeguer, va néixer amb l’objectiu de donar suport a les primers empreses del sector que van sorgir al Pallars Sobirà, entre les quals hi havia Ràfting Llavorsí, una firma amb una llarga tradició en les activitats que es realitzen a la natura.

Manel Irimia considera que les associacions tenen una importància vital “per fer sentir la nostra veu a l’Administració i, en general, a les instàncies superiors amb què els empresaris han de dialogar.”

En el transcurs dels darrers anys han tingut lloc grans progressos: “S’han dut a terme moltes actuacions per regular les activitats a la natura de manera prudent, seriosa i coherent.”

Els primer passos per a aquesta regulació consistien a “formar els tècnics, això és, facilitar-los una titulació; crear assegurances suficients per a les empreses del sector i proveir-nos d’una infraestructura adequada, sense deixar mai de respectar el medi ambient en què treballem. Per sort, aquesta normativa, en l’elaboració de la qual l’Associació ha tingut un paper fonamental, ja és un fet.”

“Des de l’any 1986 fins al 2000 aproximadament, el de monitor era un ofici que s’aprenia dels més veterans. Avui dia, però, el públic és més exigent, i ens interessa que els empleats tinguin una formació de base, que contempli aspectes com el respecte del medi ambient, nocions de biologia, de socorrisme, etc.”, subratlla, i “actualment, des del Departament d’Ensenyament, s’estan impartint uns cicles formatius específics dirigits a aquests professionals”, afirma. Entre aquests cicles en destaca dos: “Conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural i tècnic en animació d’activitats fisicoesportives en el medi natural. El primer està orientat a la conducció de les activitats, i el segon té a veure amb el món de les relacions públiques empresarials.”

Per Manuel Irimia, la millor definició de les activitats d’aventura és la següent: “Es fonamenten en un concepte de risc limitat més la descoberta de la natura, d’elements desconeguts fins ara, en un indret determinat. Es tracta d’activitats que l’usuari no controla totalment, i necessita els serveis d’un professional, que és qui respon del client.”

Sens dubte, els esports a l’aire lliure contenen un element pedagògic fonamental: “De fet, cadascuna de les activitats que organitzem requereix, prèviament, una descripció detallada de l’indret i la manera en què es durà a terme. D’aquesta manera, el públic té coneixement d’allò que li està permès i del que no. Ens assegurem que el client no pugui crear cap mena de perjudici a la natura.”

En conseqüència, “és necessari educar els acompanyants dels usuaris.”

Des de fa anys, el ràfting és l’esport de risc que gaudeix de més èxit entre el públic. El president d’aquesta firma subratlla el fet que “caldria reemplaçar aquest préstec de l’anglès pel terme descens amb bot, ja normalitzat.”

Les raons de l’èxit d’aquesta pràctica són diverses: “Primerament, poden exercir-la un nombre elevat de persones. El fet que es pugui descendir en grup suposa un atractiu afegit. A mesura que recorren les aigües braves, els ocupants de l’embarcació poden col·laborar i comentar entre ells les sensacions que experimenten.”

El riu Noguera Pallaresa constitueix “l’eix essencial entorn el qual giren les principals activitats d’aventura que es practiquen a la comarca. Es tracta d’un riu noble, un dels millors d’Europa per practicar esports d’aventura. Com que el ràfting es practica en una embarcació bastant estable, que no comporta una gran sensació de risc, hem ampliat la nostra oferta a fi de satisfer els aficionats a les emocions més fortes.”

Entre d’altres, Manel Irimia destaca “l’hidrotrineu o hidrospeed, en què el contacte amb l’aigua és directe; el descens de barrancs; les canoes de riu, embarcacions molt més estretes que les emprades al ràfting, amb capacitat per a només dues persones, i el caiac, l’embarcació més inestable. Per practicar-lo, aquest darrer esport requereix un domini tècnic i unes condicions físiques molt superiors als d’altres activitats.”

Ràfting Llavorsí és responsable de pràcticament totes les activitats d’aventura factibles al Pallars Sobirà. Així, doncs, aquesta firma lleidatana disposa de la seva pròpia hípica, que “ha gaudit de gran acceptació entre el públic.”

També ofereix als visitants bicicletes de muntanya i quad. Manel Irimia destaca “el circuit multiactivitat, una mena de pista americana adaptada a les tècniques d’escalada: inclou passarel·les amb troncs i cables, ponts de mico, rocòdroms…”

Assegura que, en tots els casos, “el component de risc és molt mesurat. Exercim uns controls estrictes per tal de vetllar per la seguretat dels participants.”

Actualment, “en bona part gràcies al departament de turisme de la Generalitat, hi ha molta informació sobre aquest tipus d’activitats.”

Malauradament, “els empresaris d’esports de risc encara no hem aconseguit assolir un acord quant a la comercialització del nostre producte. Hi ha qui ha posat en marxa campanyes de promoció molt efectives, però d’altres s’han quedat enrere.”

Una operació de màrqueting efectiva era indispensable, si tenim en compte que aquesta comarca lleidatana es troba a tres hores de Barcelona. De tota manera, Manel Irimia es felicita del fet de disposar d’una oferta que atreu clients al llarg de tota la setmana: “Els caps de setmana ve gent d’arreu de Catalunya, unes 2.000 persones, i de dilluns a divendres treballem contínuament amb grups, tant escolars com empresarials. Fins i tot ens visiten afeccionats d’altres països, a través de les firmes per a les quals treballen. La natura i els esports d’aventura serveixen per fomentar aspectes com l’esperit competitiu, de lideratge i de treball en equip.”

Tot plegat ens demostra que activitats com el ràfting no estan reservades únicament a un públic de tarannà aventurer, sinó que interessa a tota mena de ciutadans: “L’èxit dels esports de natura consisteix a ser capaços d’adaptar qualsevol tipus d’activitat a qualsevol tipus de públic. L’únic que ens resta es poder arribar al col·lectiu dels disminuïts físics.”

Cada cop són més els ciutadans que se senten atrets per l’esport d’aventura a la natura. Manel Irimia, que hi treballa des de l’any 1985, ens pot fer cinc cèntims de l’evolució dels aficionats per aquesta alternativa de lleure. És interessant que “el primer públic que ens va visitar, de fet, va ser francès. Quan van començar a arribar clients d’arreu de l’Estat espanyol, es tractava d’un públic adinerat, perquè aleshores la majoria de ciutadans es pensaven que els nostres serveis tenien preus molt elevats.” Més endavant, però, com tots sabem, l’afecció per l’aventura en el temps d’esbarjo s’ha popularitzat entre catalans de totes les condicions.