Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Miquel Espinosa Sáenz i Sra. Mercè Sala
SR. MIQUEL ESPINOSA SÁENZ I SRA. MERCÈ SALA.
Fotografia: Àngel Font

SR. MIQUEL ESPINOSA SÁENZ I SRA. MERCÈ SALA. FUNDACIÓ POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Obra:

Text del 2002

No ens hem de tancar mai al saber ni al coneixement.

.

Les universitats són focus de cultura, ciència i tecnologia vitals per a la so­cie­tat. A Catalunya hi ha una de les universitats politècniques més pres­ti­gio­ses d’Europa, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Rigor, qualitat d’ensenyament i adaptació als nous temps són elements que han donat per­sonalitat i caràcter a aquest gran centre d’ensenyament. En un món tan can­viant, la Universitat ha de fer front a les necessitats que apareixen, a vegades fins i tot avançant-se a la realitat del moment. La formació contínua ha es­de­vingut una peça clau per als titulats universitaris. La UPC no n’ha quedat al marge. El 1994 va crear la Fundació Politècnica de Catalunya amb l’ob­jec­­tiu de donar resposta a la necessitat formativa continuada de la població. Miquel Espinosa és el director de la Fundació que presideix Mercè Sala. Amb­dós ens parlen de la línia de treball de la Fundació i de les seves pers­pec­ti­­ves de futur. Mercè Sala ens comenta: “Tot i que la UPC va entrar dins del tren de la formació contínua a principis dels 90, encara anem, en aquest aspecte, per darrere d’alguns països europeus i no cal dir dels EUA, on a totes les universitats hi ha l’anomenada continuous edu­ca­tion. La UPC ha fet un gran esforç per poder oferir un ventall de for­ma­ció con­ti­nuada ampli i de qualitat. S’ha aconseguit i una mostra és la quantitat d’alumnes de fora de Catalunya que sol·liciten estudiar al cen­tre.”

I Mi­quel Espinosa afegeix: “La formació contínua ha d’estar pre­sent no sols durant l’etapa professional d’una persona, que es fa im­pres­­cin­di­ble pels constants canvis tecnològics i organitzatius, sinó fins i tot pel propi de­senvolupament humà i personal. Per tant, no ens hem de tan­car mai al saber ni al coneixement.”

La Fundació va néixer per canalitzar la formació continuada que duia a ter­me la UPC, una universitat gran amb centres distribuïts per Barcelona, Vi­la­nova i la Geltrú, el Baix Llobregat, Terrassa i Manresa. “Aquesta univer­si­tat té una gran riquesa de carreres, sobretot tècniques, de primer i se­gon cicle. Ens faltava ofertar altres tipus de formació que perme­tes­sin donar continuïtat als títols universitaris. El món empresarial estava de­manant-ho. Així, la Fundació parteix de dues demandes, la de l’or­ga­nit­zació empresarial i també la de la persona individual que vol mi­llo­rar el seu currículum i actualitzar-se”, expressa Mercè Sala.

Aques­­ta en­ti­tat jurídica és un instrument operatiu ideal al servei de la Universitat per dur a terme la formació contínua. Com posa de manifest Miquel Espinosa, “els cur­sos poden ser promoguts per la Universitat o directament per la Fun­dació. En aquest cas, es tracta d’una formació transversal, l’or­ga­­nit­za­ció del curs no correspon únicament a un departament de la Uni­ver­si­tat sinó a més. Així mateix, la Fundació, a vegades, ha de dialogar amb les empreses i les organitzacions per saber què és el que bus­quen. El curs ha de respondre a unes necessitats i si les detectem i les analit­zem podem confeccionar un programa precís i adaptat.”

No es tracta només de precisar un programa sinó de trobar els professors més adequats a cada temàtica. “També ajudem els professors a veure que quelcom que poden estar estudiant o treballant és susceptible d’in­teressar al món laboral. Amb tots aquests elements es pot veure que la Fundació realitza una tasca complexa mitjançant una estructura pro­fes­­sionalitzada i experta. S’ofereixen cursos de tota mena. Els darrers anys n’hem plantejat bastants vinculats al camp de les noves tec­no­lo­gies, sobretot de temes de telecomunicacions, telefonia mòbil, sistemes de xarxa, etc. Pensàvem que aniria a la baixa però de moment s’està man­­tenint”, comenta el director de la Fundació.

I afegeix: “Precisament, la Fun­­­­dació és la responsable de la gestió de dues titulacions pròpies de la UPC, la de Multimèdia i la de Fotografia.”

La UPC és pionera en la formació en temes tècnics, un referent a Europa. Des­taca també pels seus grups d’investigació que tradicionalment han es­tat molt vinculats al sector empresarial. “La UPC té uns productes molt com­­petitius, tant o més que centres privats de prestigi. Disposem tam­bé d’equips d’investigació aplicada. S’han elaborat projectes molt inte­ressants que s’han presentat a tot el món.”

Precisament, “un màster molt interessant està relacionat amb el disseny de cotxes. S’acaba cons­­truint un prototipus de cotxe a escala reduïda. L’Escola Superior d’En­gi­nyers Industrials de Barcelona va acabar competint a Austràlia amb al­tres prototipus de cotxes empesos amb energia solar. És una mos­tra del nivell que hi ha al centre.”

Som conscients que un actiu molt important de la UPC prové de l’Escola d’Ar­quitectura. Atrau molts estudiants de fora de Catalunya, sobretot lla­ti­­no­am­ericans. “La clau d’aquest èxit és que hi ha una bona combinació de tècnica i estil artístic. A més, la majoria dels arquitectes catalans de re­ferència donen classes a l’Escola i ho poden compatibilitzar amb els seus despatxos professionals. Considerem que és bo que la per­sona com­pagini la tasca docent i la professional. L’oferta de forma­ció con­­tí­nua en el camp de l’arquitectura i l’urbanisme és molt àmplia. Dar­re­ra­ment s’han introduït cursos on es posa de manifest la gran interre­la­ció existent entre medi ambient i arquitectura. Són programes, alguns d’ells, vinculats a recerca. I és que la recerca és futur. Tot i així, els ar­qui­­tectes no són el col·lectiu que més es recicla. L’enginyer es veu més obligat a fer-ho perquè la tècnica i les tecnologies canvien molt de pressa.”

De la UPC surten cada any centenars de tècnics en diferents disciplines molt ben preparats per afrontar la realitat laboral del moment. Aquesta rea­li­tat és can­­viant, sobretot pels tècnics, per la qual cosa la formació contínua és la mi­llor solució per no perdre el tren del futur. Mercè Sala ens explica: “Te­nim for­ma­ció 100% no presencial, formació semipresencial, formació pre­sen­­cial, formació en especialitats, nuclis de formació i investigació al­ho­ra… Les possibilitats que oferim són múltiples i diverses. Ara ma­teix, es­tem donant un màster en riscos laborals que té molt d’èxit per­què hi ha una necessitat real de disposar de professionals de l’espe­cia­litat. La legis­la­­­ció ha imposat la presència de titulats en riscos la­bo­rals a les em­pre­ses i aquest tipus de formació s’adapta molt bé per realitzar-se a distància.”

En aquests moments, un dels temes al qual s’està donant prioritat és “l’a­pro­fundiment en l’ús de les noves tecnologies en la formació, com a ei­na de suport, i per ampliar la nostra xarxa de relacions amb centres de pres­tigi internacionals. També ens permet continuar vinculats als sec­tors empresarials amb els nostres programes formatius. A més, creiem que s’han d’aplicar noves metodologies a l’ensenyament i superar les barreres de la distància física. Les metodologies de grup són molt útils i faciliten molt l’aprenentatge, sobretot perquè es treballa en projectes i tot allò que s’aprèn es plasma en una realitat.”

En definitiva, una oferta d’en­senyament de qualitat, adaptada al moment actual que de ben segur se­rà fonamental pel futur de la nostra societat.