Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Miquel Llompart Triadú
SR. MIQUEL LLOMPART TRIADÚ.
Fotografia: Àngel Font

SR. MIQUEL LLOMPART TRIADÚ. FEDERACIÓ CATALANA DE BILLAR

Obra:

Text del 2002

El billar és un esport que a Catalunya practiquen milers de persones, ja sigui a nivell competitiu o com a forma d’esbarjo. La Federació Catalana de Billar és una peça clau per entendre la difusió d’aquesta pràctica esportiva a l’Estat espanyol. Des de l’any de la seva fundació, el 1928, ha demostrat tenir una vitalitat i un potencial comparable i fins i tot superior a la resta de federacions esportives espanyoles. Compta amb 52 clubs afiliats i més de 3.500 ju­gadors federats. Tal com indica el president de la Federació, Miquel Llompart “a aquests cal afegir-hi els socis de clubs que no prenen part en competicions oficials i que són molts arreu de Catalunya.” És gràcies a la tasca realitzada per aquesta entitat que el billar s’ha difós àmpliament i comença a tenir el reconeixement que es mereix com a esport.

Aquest joc es va començar a practicar com a forma d’esbarjo a França a partir del segle xvi. Des d’aleshores ha anat evolucionant fins convertir-se en el billar que es coneix actualment. “A l‘Estat espanyol el billar va introduir-se a principis del segle xix, segle durant el qual es va difondre amb rapidesa i va generar molt d’interès especialment a Barcelona. El 1923 es va crear la Unió Internacional de les Federacions Amateurs de Billar que va redactar la reglamentació esportiva del billar. No és fins als anys vint que a l’Estat espanyol el billar es co­men­ça a considerar un esport. La Federació Catalana de Billar va néixer el 1927 amb el nom inicial de Federación Catalana de Aficionados al Billar. La creació oficial de la Federació va tenir lloc el 23 de març de 1928 als baixos de l’antic Hotel Colón de la Plaça de Catalunya de Barcelona. Allà es va reunir un grup de persones afeccionades al joc del billar que va donar forma al club degà del billar a l’Estat espanyol, el Club Billar Barcelona. Paral·lelament es va crear la Federació Catalana de Billar i la Federación Española de Billar.”

Allò que aleshores es coneixia com el joc de les tres boles o billar francès i que després va derivar en el billar espanyol o de carambola, va tenir una ressonància oficial a través de l’existència d’aquestes federacions. “Han sigut clau per a la consolidació del billar al nostre país. La Federació Catalana aglutina qualsevol manifestació esportiva o lúdica que es faci amb una taula de billar, sigui rectangular, rodona, amb forats o sense. I és que de taules de billar n’hi ha de molts tipus. El billar esportiu i competitiu es divideix en dues grans àrees: el billar de carambola, que es juga amb tres boles, i el billar de forats o de droneres, que engloba el billar americà (que es juga amb setze boles) i el billar anglès (conegut com a snooker i que es practica en una taula de 4 metres i amb 22 boles).”

A Catalunya s’organitza un ampli quadre de competiticions en diferents especialitats a través dels clubs esportius: “En billar de carambola s’estableixen diverses modalitats: la lliure, el quadre 47/1, el quadre 47/2, el quadre 71/2, banda, tres bandes, billar artístic, cinc quilles i biathló. El biathló és una barreja del billar a tres bandes i del de cinc quilles.”

El billar no sempre ha tingut el reconeixement que té ara. “De fet, durant temps se’l va considerar com un joc de casino vinculat a les apostes i a l’oci. Als casinos estava molt implantat el billar de xapó, que tenia unes dimensions més grans que el de carambola, el convencional, amb quatre forats a cada banda i unes boles molt grans. Al mig del billar es plantaven cinc quilles. Mica en mica, però, ha anat desapareixent. Va ser aleshores que va sorgir el billar de cinc quilles.”

Totes les modalitats de billar tenen les seves categories amb les seves competicions oficials. “També s’organitzen competicions júniors i femenines. Fins fa uns anys els campions de Catalunya de les categories superiors podien accedir al Campionat d’Espanya, que en cas de guanyar els permetia participar en proves internacionals. Avui totes les proves són obertes, són open, i no hi ha requisit per participar en una competició d’índole estatal o internacional. En el marc de l’Estat espanyol els jugadors catalans són els més destacats en totes les modalitats excepte en el billar americà i l’snooker que tenen molt poca implantació al país. El futur d’aquest esport és esperançador perquè hi ha clubs que treballen molt per potenciar el billar.”

Miquel Llompart viu amb passió aquest esport que practica fa molts anys. Presideix la Federació Catalana des de fa 23 anys, però, a més, és vicepresident de la Federación Española de Billar i ha format part de la Confederació Europea de billar. També és membre fundador del Comitè Olímpic Català. Així doncs, la seva vinculació a aquest esport li permet afirmar amb fermesa que “el billar s’està consolidant cada vegada més com un esport obert a persones de totes les edats. Des de la federació espanyola vam fer fa uns anys un estudi que ens va permetre calcular que dins del context espanyol jugaven diàriament a billar uns dos milions de persones. A Catalunya, la massa social dels 52 clubs federats s’aproxima a deu mil persones, però hi ha molts locals que tenen taules de billar que no estan federats. També hi ha un gran nombre de jubilats que juguen a billar a través de casals d’avis. Les taules de billar repartides en els bars i centres cívics han contribuït a difondre aquest esport i a fer que la gent s’hi diverteixi. El jovent hi juga i s’hi implica. Hi ha competicions oficials de billar que reuneixen un bon número d’espectadors. S’ha trencat el tabú que tothom havia d’estar en silenci quan presenciava una partida: avui hi ha música de fons i es pot aplaudir en el moment d’una carambola. És un esport gairebé espectacle que també es retransmet per televisió.” És més, actualment és possible ser esportista i viure professionalment d’aquest esport.

A través de la Federació s’organitzen cursos de formació per a àrbitres i monitors i es fa un seguiment exhaustiu de totes les competicions. El premi a la lluita constant de tots els amants de la pràctica esportiva del billar va donar lloc fa tres anys al reconeixement d’aquest esport com a olímpic.