Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Miquel Sellarès Perelló
SR. MIQUEL SELLARÈS PERELLÓ.
Fotografia: Àngel Font

SR. MIQUEL SELLARÈS PERELLÓ. FUNDACIÓ CENTRE DE DOCUMENTACIÓ POLÍTICA

Obra:

Text del 2002

Recollim tota la documentació política que demà serà història perquè esdevingui patrimoni de tots els catalans

La Fundació Centre de Documentació Política va ser creada l’any 1974 per Miquel Sellarès, una personalitat destacada en la vida política catalana durant els anys de la dictadura i els primers de la democràcia, que va ser, junt amb Pere Portabella, el coordinador i màxim portaveu de la històrica Assemblea de Catalunya. Després, ja en plena etapa de llibertats i amb l’estatut aprovat, va esdevenir el primer responsable de la policia de Cata­lu­nya. “La Fundació Centre de Documentació Política va viure una verita­ble travessia en el desert extraordinàriament difícil durant els primers anys. No obstant això, de mica en mica les institucions i els partits polítics van entendre quins eren els nostres objectius i es van adonar de la nostra premissa d’objectivitat i imparcialitat a l’hora de portar a terme la nostra funció.” Això li ha permès passar de ser una ins­titució que treballava gràcies a la col·laboració de voluntaris desinte­res­sats, a ser “una fundació privada sense ànim de lucre amb intervenció pública –de la Generalitat i la Diputació de Barcelona– que desitja es­tar al servei del país i que aspira a convertir-se en un futur més o me­nys llunyà en el Centre de Documentació del Parlament de Catalu­nya.” Tot això seguint una filosofia molt clara, que es basa en tres punts que la diferencien de les intencions d’una societat privada amb ànim de lucre: “la pluralitat, la transversalitat i la il·lusió.” L’honestedat de la seva pro­posta ha facilitat que avui puguin satisfer els desitjos d’informació de la majoria d’institucions amb representativitat política i social del país: “Som el Cen­tre de Premsa del Govern de la Generalitat i de les seves 15 con­se­lle­ries; del Parlament de Catalunya i de totes les forces polítiques que la integren; de la Diputació de Barcelona; dels tres grans sin­dicats que representen els interessos dels treballadors de Catalunya, i d’al­tres institucions representatives de la nostra societat.”

La tasca d’aquesta organització es pot dividir en dos grans vessants però sempre parteix d’una única base: “Dotar els dirigents polítics i cívics de la informació en brut més actual, sense caure en valoracions, perquè ells puguin generar la seva pròpia opinió.” D’una banda arrepleguen, analitzen i sintetitzen “tota la informació apareguda en els mitjans de comunicació del país, de l’Estat espanyol i de l’estranger per elaborar els dossiers de premsa gràcies als quals tots els líders del país estan assabentats dels fets polítics més destacats. En aquest sentit, el nostre gran volum de feina es produeix entre les sis i nou del matí. En aquestes tres hores, s’han de llegir, examinar i resumir 108 diaris, entre els quals destaquen els 18 més importants del món. Això re­que­reix tenir un equip plural i plurilingüístic.” L’elaboració de sinopsis periodístiques no s’efectua únicament amb la premsa diària, sinó que tam­bé “analitzem més de 500 publicacions setmanals, entre les quals s’inclouen les 68 més prestigioses del món.” D’altra banda, també s’en­car­reguen de preparar treballs monogràfics sobre determinats aspec­tes que puguin interessar a una organització política, sindical, etc. en fun­ció de la seva ideologia i interessos concrets: “La nostra gran fita quotidiana és ser capaços de respondre a les expectatives de cadascuna de les ins­ti­tucions a les quals subministrem informació, tot i que poden estar molt allunyades dels nostres idearis polítics.”

L’experiència de la Fundació Centre de Documentació Política és que les noves tecnologies no s’estan introduint en les instàncies públiques amb la rapidesa que es preveia en un principi: “La comoditat del format paper, que pot ser consultat en qualsevol indret, fa que encara moltes enti­tats del país prefereixin aquest suport. Hem de partir del fet que aques­tes organitzacions necessiten tenir els nostres re­sums a prime­ra hora del matí i que, sota cap pretext, poden deixar de rebre’ls. La manca d’una cultura informàtica en les generacions més grans està retar­dant la introducció d’aquests sistemes de trans­missió de la informació.”

A més de les dues activitats anteriors, ja molt importants en si mateixes per al desenvolupament de la vida pública a Catalunya, destaca especialment una tercera labor: “Gràcies als sistemes d’emmagatzematge actuals, estem construint una gran base de dades amb les notícies polítiques més destacades. Es tracta de recollir tota la documentació política que demà serà història perquè esdevingui patrimoni de tots els cata­lans. Des de la nostra perspectiva, Catalunya es troba en un moment on s’ha perdut la consciència política, nacional i històrica del país. La nostra contribució pretén tenir prou dades significatives per intentar recuperar-la. Estem en un moment on els antics plantejaments del catalanisme polític ja no són vàlids perquè, a diferència d’èpoques ante­riors, la resta de l’Estat espanyol ha crescut econòmicament de forma espectacular. Els catalans, a començament del segle XX, vam intentar modernitzar Espanya i fer-la avançar amb l’anomenat Rege­neracionisme –que tant va influir en la Generación del 98, precisament el primer gran moviment cultural nacionalista espanyol del segle anterior. Avui dia, aquesta actitud no té cap mena de sentit, i hem d’intentar encarar el futur d’una altra manera, però no neces­sà­ri­ament centrant-nos  de manera exclusiva en l’opció europeista, perquè hem de tenir en compte que, fins ara, la construcció de la Unió Europea s’està fent des de l’òptica dels estats, i aquests cada vegada estan guanyant més terreny en les estructures de poder europees. El repte dels països com el nostre i de les seves institucions hauria de ser tancar el poder d’Europa i crear una altra alternativa a la construc­ció europea que partís dels pobles.”

La base de dades de la Fundació Centre de Documentació Política ha acon­seguit fins al moment “aplegar 350.000 notícies. Hem optat per la qua­litat en comptes de la quantitat i hem fet servir els mitjans tec­no­lò­gics com una eina que ens ha servit a nosaltres i no pas a l’inrevés. Aquest és un risc molt freqüent a l’ho­ra d’iniciar una tasca com aques­ta, i ens sentim molt orgullosos de no haver perdut qualitat ni infor­mació du­rant el procés de transferència tecnològica.” En el moment d’en­ge­gar aquesta tasca sistematizadora, la fun­da­ció ha optat en molts casos per fer cerques en la premsa interna­ci­o­nal de totes aquelles problemàtiques que s’estan produint en el nostre país i que han obtingut una solució a altres paï­sos: “Ens fixem en qüestions compromeses, com ara la immi­gra­ció, la distribució de competències, l’estructuració dels estats, etc. D’aquesta manera, podem oferir als nostres polítics un ampli ventall de possibilitats que complementin les infor­macions procedents de l’Estat espanyol.” La tasca de creació i difu­sió de la memòria històrica del país fan que la Fundació Privada Cen­tre de Documentació Política hagi de tenir un lloc destacat en la històrica dels nostres moviments cívics.