Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Oriol Badia Tobella
SR. ORIOL BADIA TOBELLA.
Fotografia: Àngel Font

SR. ORIOL BADIA TOBELLA. FUNDACIONS DE CAIXA TERRASSA

Obra:

Text del 2002

Cal que les conseqüències dels avenços siguin beneficioses per a tothom, o només per a un grup de privilegiats. 

“Les caixes d’estalvi es diferencien d’altres entitats de crèdit sobretot per l’obligació que tenen de realitzar obra social. I la manera més es­ca­ient d’organitzar i conduir aquest ajut, pensem que és a través de les funda­ci­ons.” Seguint aquesta filosofia, Caixa Terrassa disposa de tres funda­cions que agrupen i estructuren bona part de l’obra social que està por­tant a ter­me en aquests moments, sempre partint d’un principi d’actuació molt clar: “Caixa Terrassa sempre s’ha destacat per la seva sensibilitat i per l’in­tent d’abordar i de solucionar els problemes socials del mo­ment. Amb aquesta vocació, es va crear durant la postguerra una llar per a in­fants, ateses les circumstàncies del moment. Després, però, afor­tu­na­da­ment va deixar de tenir sentit i es van destinar les seves ins­tal­·lacions a altres usos –en aquests moments és la seu de l’Escola Universitària de Negocis de Caixaterrassa. Actualment, una part signi­fi­cativa de la nostra labor social gira entorn de tres fundacions. A tra­vés de la Fundació Torres Falguera gestionem una llar d’ancians, que va ser la primera activitat social pròpia de la caixa. Mitjançant la Fundació Tallers Amat Roumens, aportem ocupació efectiva per a per­­sones discapacitades, especialment psíquiques. De fet, per a no­s­al­tres, aquesta fundació i la seva activitat és la més emblemàtica de les tres i per la que sentim més estimació. Aquesta fundació també respon a la tendència innovadora i d’avançament respecte dels canvis que sempre han caracteritzat Caixa Terrassa. El projecte va sorgir a principi de la dècada de 1970 quan ens vam adonar que molts de pares veien com els seus fills disminuïts quedaven totalment aïllats respecte de l’entorn social perquè no hi havia cap via per integrar-los. Partint d’aquesta realitat i intentant superar-la, vam elaborar un pro­jec­te que es proposava utilitzar el treball com a via d’incorporació i integració d’aquestes persones no només al mercat laboral, sinó fo­na­mentalment a la societat. Sempre tenint en compte les seves carac­terístiques i donant-los el suport necessari per mitjà de la partici­pació i la supervisió de monitors que els ajudessin en tot moment en la seva tasca laboral. A més a més, vam tenir molt present que la seva feina havia de ser una font d’ingressos que els permetés adquirir un cert grau d’independència respecte de les famílies. Afortuna­da­ment, la nos­tra iniciativa es va poder materialitzar i va ser imitada des­prés per altres institucions, la qual cosa ens alegra molt, perquè im­plica un esforç per integrar realment aquestes persones i donar-los l’espai que es mereixen –i que difícilment poden fer les empreses amb finalitats lu­cr­a­ti­ves. Per acabar, la Fundació Centre Cultural gestiona to­tes les activi­tats relacionades amb el vessant cultural, entre les quals destaca l’Es­cola Universitària de Negocis de Caixaterrassa que ator­ga la titulació de diplomat en empresarials. Aquesta iniciativa va partir també de l’observació i detecció de les mancances de la soci­e­tat terrasenca i, en particular, de la necessitat de formar professionals del món de l’empresa amb un perfil molt determinat. Arran de la crisi industrial que va patir Terrassa, es va fer palesa la necessitat de disposar de diri­gents d’empresa ben preparats per a afrontar amb se­gure­tat el futur i els problemes i incerteses del dia a dia de qualsevol ne­go­­ci, ja que, malgrat que perquè l’em­presa sigui competitiva tots els components humans ho han de ser prou, aquesta característica és especialment important en el cas dels directius. La resposta a la nos­­tra proposta acadèmica per part de l’alumnat ha estat més que satisfactòria, sobretot perquè, a banda de la formació acadèmica rigorosa que reben, tenen l’avantatge de sortir amb un lloc de tre­ball en la major part dels casos.” Després, un cop incorporats al mer­cat laboral, els ofereixen la possibilitat d’especialitzar-se mitjançant els seus màsters en Direcció i Administració d’empreses i en Direcció de Ne­­go­ci Empresarial, o bé d’obtenir la llicenciatura en empresarials.

El vessant cultural de l’obra social de Caixa Terrassa no es limita, però, a la formació de gerents empresarials amb una visió global de l’empresa, sinó que també agrupa altres activitats relacionades amb el món artístic i intel·lectual: “El centre cultural també s’encarrega de promoure al­tres activitats lúdiques, i va néixer amb la vocació de cobrir totes les ne­ces­sitats existents i de preveure’n les futures.”

Actualment, a més de cicles de conferències i altres activitats relacionades amb l’àmbit més aca­­dèmic, la Fundació Centre Cultural es fa càrrec de la gestió d’altres ac­tes, com ara: “Temporades estables i cicles de música específics, a més dels de dansa i de les actuacions musicals de primeres figu­res del panorama internacional, etc. Aquestes activitats han anat incre­mentant el nombre de persones i s’ha aconseguit arribar a una mitjana del 70% de l’aforament, que és de 735 persones, la qual cosa ens indica l’interès que susciten. El seu públic no és només de la ciutat i de les poblacions veïnes, sinó que també es desplacen fins a Terrassa barcelonins que desitgen presenciar els nostres es­pec­tacles.”

I hi ha representacions que gaudeixen del visti­plau del pú­blic més que no pas unes altres. Al mateix temps que ges­ti­onen i orga­nit­zen esdeveniments, també faciliten l’ús de les seves sales i espais a altres entitats i persones interessades: “A més dels dos audi­to­ris, dis­posem de cinc àmplies sales d’exposició permanentment ocupades per activitats pròpies o bé que es cedeixen a d’altres ins­titucions que ens ho sol·liciten.”

La magnitud i la importància, però, de les activitats culturals que orga­nitzen no se circumscriu únicament a l’àmbit artístic: “En el cas de les con­ferències, col·loquis, etc. és increible d’observar la quantitat de públic que congreguen i, especialment, la proporció de jovent que hi assisteix i hi participa d’una manera molt dinàmica. Certament, a tra­vés d’aquesta fundació, hem pogut comprovar l’interès que pro­voquen totes les activitats culturals i les inquietuds d’aquest tipus que existeixen a la nostra ciutat.”

La importància de Caixa Terrassa en el panorama financer i el pes de la se­va obra social fan que aquesta entitat i la persona que la representa, el se­nyor Oriol Badia, exconseller del Govern de la Generalitat de Catalunya, siguin els idonis per reflexionar entorn a la globalització: “És indefugible i ne­ces­sària, però cal que les seves conseqüències siguin beneficioses per a tothom, i no només per a un grup de privilegiats. Per això, hem de tenir en compte els pobles i col·lectius que poden resultar més per­ju­dicats i treballar perquè aquest canvi comporti un reequilibri i un avenç general.” És impossible aturar l’evolució de la història i els seus con­tinus canvis. El de l’aldea global n’és un més, l’abast i con­se­qüèn­ci­es del qual encara són primerencs i incerts.