Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Pere Collado Nebot
SR. PERE COLLADO NEBOT.
Fotografia: Àngel Font

SR. PERE COLLADO NEBOT. ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL DE VENEDORS DE PREMSA

Obra:

Text del 2002

Apostem clarament per la professionalització del venedor de premsa i perquè les condicions de treball siguin dignes. 

“El primer diari, en el sentit modern de la paraula, que aparegué a Catalunya va ser el Diario de Barcelona, que pertanyia a la família Brusi, a inicis del segle xix. En un principi, aquests fulls o periòdics eren distribuïts de manera personal pel mateix editor, però el creixement i el desenvolupament de la premsa van obligar les empreses editores a buscar solucions perquè les seves publicacions arribessin al màxim de lectors possible.”

Abans que cada empresa editora adoptés els seus propis canals de venda, s’utilitzà el servei del venedor de premsa, el qual era retribuït amb una comissió en funció del volum de paper venut: “El venedor ambulant, inicialment nens o joves, recorria determinades zones de la ciutat a la recerca de la clientela àvida de notícies i lectura il·lustrada. El creixement de les ciutats, l’augment de la demanda de diaris i revistes i la dignificació lògica de l’exercici del treball van anar transformant els canals de distribució. Així, els venedors van passar de ser ambulants a sedentaris, mitjançant la ubicació ordenada a través dels ajuntaments de quioscos en la via pública de les ciutats i pobles. A més dels quioscos, l’oferta de premsa escrita s’ha anat ampliant a les botigues, algunes d’especialitzades i d’altres que tenen la premsa com un producte complementari. El venedor que regenta els punts de venda especialitzats s’ha convertit en professional de la venda de premsa, perquè aquesta és la seva activitat principal.”

És aleshores, doncs, quan “es constitueix l’Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona i Província amb l’objectiu de defensar els interessos professionals dels venedors, per mitjà dels contactes amb l’Administració i l’oferta de serveis tècnics, econòmics i jurídics als associats.”

Avui l’Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona i Província és l’entitat més representativa del sector i la que actua d’interlocutora davant l’Administració en els temes que afecten bàsicament l’ocupació de la via pública i davant les empreses editores i distribuïdores per a la defensa dels interessos professionals i les condicions de treball. La gran majoria dels titulars dels quioscos i locals comercials forma part de l’Associació: “Tot i que l’afiliació a la nostra entitat no és obligatòria, gran part dels venedors hi estan adscrits. L’explicació d’aquest elevat percentatge d’afiliació és que l’agrupament ens permet un diàleg més fluid i unes relacions més equilibrades amb les distribuïdores, que són les empreses encarregades de la comercialització dels diaris, revistes i altres productes editorials de venda periòdica i regular en els nostres establiments.”

La tasca de l’Associació ha anat evolucionant, i avui es negocien amb les empreses editores i distribuïdores les condicions de distribució, les quals no es podrien tractar de forma individual, ja que els venedors, en no tenir capacitat per fer-ho, es trobarien amb una imposició de condicions: “Moltes vegades, s’ha assimilat la tasca que fem a la dels sindicats. Les relacions entre els venedors i les distribuïdores es caracteritzen pel desequilibri de forces entre les parts, perquè, si bé formalment el venedor de premsa és considerat un empresari, en la pràctica són majoritàriament treballadors autònoms que actuen com a comissionistes i que, per tant, tenen una llibertat d’ac­­tuació empresarial limitada. Exerceixen la seva activitat sotmesos a una certa dependència de les distribuïdores, perquè no existeix una alternativa a l’obtenció dels productes que cada una distribueix. A pesar del moviment de concentració editorial que ha tingut lloc en els últims anys, hem pogut mantenir els usos i costums que els distribuïdors han anat aplicant tradicionalment.”

Independentment de la defensa de les condicions de treball, des de l’Associació també s’ha fet una tasca important pel que fa als quioscos, des de les llicències fins al mobiliari urbà: “Davant el repte de renovar tots els quioscos de premsa de la ciutat de Barcelona, es va apostar per incloure-hi publicitat que permetés ajudar a costejar el quiosc. El projecte ha estat un èxit i bona prova d’això és que avui aquesta experiència s’ha traslladat no només a altres ciutats espanyoles sinó també a ciutats de la resta del món. Vam aconseguir aprovar un model de quiosc que fos a la mida del venedor quant a utilitat i prestacions de servei. Des de l’Associació es va poder oferir als associats una proposta de canvi de quiosc que fos enormement avantatjosa, proposta que va rebre el suport majoritari. Avui estem treballant per estendre aquest projecte a altres ciutats de l’àrea metropolitana, perquè creiem que no només se’n beneficia el venedor sinó que la millora del mobiliari urbà ajuda també a la millora de la ciutat.” Amb aquesta proposta s’adeqüen els llocs de venda a les noves necessitats comercials i urbanístiques existents.

Si bé les ordenances municipals poden limitar l’activitat del quiosc, els locals no tenen limitació de cap mena, cosa que permet que en ocasions la premsa estigui acompanyada de tot un ventall de productes. “La feina del venedor és molt sacrificada, perquè no sols es treballa una mitjana de tretze o catorze hores diàries, sinó que es treballa tots els dies de la setmana i només es tanca dos dies a l’any, a banda de les vacances d’estiu. Avui la complexitat de la venda i el sistema de facturació han obligat molts punts de venda a informatitzar-se.”

Malgrat l’evolució viscuda en tots els ordres, que ha facilitat en part les seves condicions de treball, l’activitat del venedor de premsa és per damunt de tot una professió de servei públic, l’objectiu de la qual és l’atenció al ciutadà per tal que pugui en tot moment accedir a la informació de casa i d’arreu del món. Per això s’han integrat plenament en la ciutat i han pogut anar evolucionant d’acord amb els hàbits i les necessitats dels clients.

L’Associació propugna l’estabilitat de les relacions entre les empreses i els venedors a través d’un contracte en què es recullin les condicions de venda, cosa que no succeeix actualment. Les diferents qüestions que avui dia té pendents el col·lectiu dels venedors de premsa s’han de resoldre per mitjà de l’entesa i del diàleg entre les parts implicades i no pas per la imposició: “Des de l’Associació defensem que la venda de la premsa es converteixi en una professió i un mitjà de vida per si mateixa. Altrament, ens trobarem que la premsa serà un simple complement de qualsevol activitat comercial. Estem convençuts que s’hi arribarà perquè, si no, aniria en perjudici de tots. Apostem clarament per la professionalització del venedor de premsa i perquè les condicions de treball siguin dignes.”