Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Rafael de Gispert i Sra. Maria Serrat Martín
SR. RAFAEL DE GISPERT I SRA. MARIA SERRAT.
Fotografia: Àngel Font

SR. RAFAEL DE GISPERT I SRA. MARIA SERRAT. FUNDACIÓ CONSERVATORI DEL LICEU

Obra:

Texto del 2002

Un país ha de potenciar la cultura i, per tant, també, la formació de músics

.

La música és un dels arts més sublims que ha creat l’ho­me i que in­­ci­deix en la societat de molt diverses maneres. La Fun­­dació Con­se­r­va­to­ri del Liceu neix el 1993 recollint el ba­gat­ge del Liceo Filo Dramático de Mon­te­sión, institució que van decidir crear el 1837 un grup de ciuta­dans amants de la cultura. A partir d’a­les­ho­res es va posar en funcio­na­ment un espai en el qual era possible estudiar música, dansa i de­clamació. Deu anys més tard, gràcies a l’èxit obtingut, es va projectar la cons­truc­ció del Gran Teatre del Liceu, que va ser inau­gurat el 1847. Eren els pri­mers passos d’una institució amb 165 anys d’història, que ha deixat una em­prem­ta cul­tural profunda en la societat catalana i que representa un dels seus símbols culturals. El Conservatori Superior de Música del Li­ceu és la ins­ti­tució més antiga de Catalunya. El senyor Rafael de Gispert és l’actual president de la Fun­dació Conservatori del Liceu i la senyora Maria Serrat i Martín, la seva directora general des de ja fa uns anys.

La tasca d’aquesta institució és fonamental per a la cultura i la societat del nostre país. De les seves aules han sortit artistes reconeguts inter­na­­cio­nal­ment com ara Montserrat Caballé, Victòria del Àngels i tants al­tres solistes instrumentals, compositors i professors que al seu torn han do­nat un altís­sim prestigi al Conservatori. “Montserrat Caballé va ex­pli­­car una vega­da que durant els 12 anys d’estudi al Conservatori del Liceu va apren­dre tot allò que després ha pogut oferir al món. Però no és fàcil arribar a cotes tan al­tes de reconeixement; la car­­re­ra musical és extremadament difícil. Nosaltres pretenem ajudar l’a­lum­­ne al llarg d’aquesta trajectòria. Un país ha de potenciar la cul­­tura i, per tant, també, la formació de mú­sics. Aquests han de po­der dis­posar de sortides professionals i s’han de do­nar a conèixer al públic amant de les arts. Des del Conservatori promovem actes per tal que els nos­tres estudiants tinguin l’oportunitat de mostrar les seves aptituds musicals i també convoquem beques per finan­çar la seva formació”, explica Maria Serrat.

L’any 1944, el Conservatori del Liceu va adquirir la categoria de Con­ser­­va­­to­ri Superior de Música: “Fou un reconeixement a la nostra apor­tació cul­tu­­ral i a la qualitat dels estudis del centre. Fins a avui, el Con­serv­a­to­ri ha impartit de forma continuada tots els nivells i estils dins l’en­senya­ment musical. Avui, ens plantegem que cal anar con­solidant aquesta institució en funció de les necessitats socials del moment. La societat del segle XIX no és la mateixa que la del XX, ni que la del XXI. Hem d’escoltar la societat i adaptar-nos a les seves de­mandes. Per exem­ple, s’estan formant músics amb la idea que han de treballar pensant que no són éssers aïllats sinó que en un futur hauran de tocar en una orquestra, és a dir, en grup. És un canvi de mentalitat important que trenca amb unes idees errònies de segles passats.”

Una idea que mati­sa Rafael de Gispert: “La música és una mani­festació pe­da­go­gi­cocultural que s’adapta als temps. Avui es posa l’accent en el con­junt orques­tral, encara que l’artista únic, el vir­tu­ós, conti­nu­a­rà existint. També val a dir que al Conservatori no s’ense­nya solament música clàs­si­ca, sinó que do­nem a conèi­xer igual­ment música moderna pop, rock, jazz, ritmes llatins, mú­sica an­tiga, tra­di­cional… I fomentem els compo­sitors con­tem­po­ra­nis. És un factor diferencial del Conservatori, el fet que sigui l’únic del país que imparteix tots els nivells d’ense­nya­ment se­guint les di­rec­trius que mar­ca el nostre actual sistema educatiu.”

La Fundació Conservatori del Liceu acull al voltant de 3.000 alumnes ofi­ci­als i 3.000 més de lliures, que segueixen les directrius i els perí­o­des d’exà­mens del programa del Conservatori. La xifra del professorat gira entorn als dos-cents. “El Conservatori és per una banda Escola de Música (en­se­nyament no reglat) per a nens de 3 a 12 anys i per una altra Conser­va­to­ri de Grau Mig (ensenyament reglat) on poden co­men­çar els estudis als 12 anys i finalitzar-los als 18. Fi­nalment, hi ha també els cursos universitaris que s’inicien als 18 anys. No tots els alumnes es plantegen dedicar-se pro­fes­sionalment a la músi­ca, i aquells que te­nen clar que sí ho faran, no tenen cap manera de saber si arriba­ran a triom­far. Això no obstant, hi ha grans músics i també grans professors de músi­ca que no són coneguts la qual cosa no els treu la seva qualitat profes­sional. Ara bé, per arribar a triomfar, pri­mer de tot ha d’ha­ver-hi aptituds, disposar d’una veritable vo­cació i d’una gran capacitat de treball. Per a nosaltres és un motiu de profunda satis­facció veure com els joves músics formats al Con­servatori s’estan donant a co­nèi­xer arreu del món. I, per descom­ptat, també ens complau compro­var que la major part de les escoles de música de Cata­lunya estan formades per professors que un dia van ser alumnes del Conservatori. Això també és un triomf i una gran contribució a la pro­moció d’aquest art i a l’educació dels músics.”

Aquest niu de cultura contribueix decididament a enriquir els coneixe­ments mu­si­cals de la gent de Catalunya. El seu prestigi ha depassat les nostres terres i ha fet que per­sones d’al­tres punts de l’Estat espanyol es desplacin a Barcelona per fer-hi estudis. És un espai on es desper­ten vocacions musicals i artístiques gràcies a un pro­fessorat que sap treure el millor de cada alumne. No obstant això, com comenta Maria Serrat, “la con­dició d’artista i la possibilitat de ser músic no sempre van unides a la capacitat econòmica. Compaginar feina i estudis és molt com­plicat, sobretot en el grau superior pel qual es calculen cinquanta-quatra hores d’estudi setmanals. Quan hi ha persones que des­pun­ten per la seva qualitat artística, disposem de beques que els poden ajudar a re­a­litzar la carrera. Tenim un mecenes particular que es respon­sa­bilitza de pagar la carrera a tres estudiants de cant. També disposem de be­ques internes per a persones amb habi­li­tats molt destacables, amb un gran talent, però sense mitjans econò­mics. No volem que es perdin vocacions.”

El nen que accedeix a les classes de música del Conservatori del Liceu té al seu abast molts recursos per poder desenvolupar-se musicalment i créixer cultu­ral­ment. És un en­ri­quiment personal i una contribució a con­ser­var i potenciar la saviesa musi­cal i artística d’un territori. Rafael de Gispert comenta al respecte: “El Conservatori té clar que s’ha de considerar l’art en totes les seves manifestacions. Rememorem un element pre­sent des de l’inici del Conservatori, la promoció de la música, el tea­tre i la dansa. Amb aquest plantejament continuarem conduint una institució viva i estimada, edificada gràcies a la contribució de grans professors i alumnes, que ahir i avui treballen amb la voluntat de seguir fent història i cultura.”