Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Rafel Lluís Gisbert
SR. RAFEL LLUÍS GISBERT.
Fotografia: Àngel Font

SR. RAFEL LLUÍS GISBERT. ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS DE LES COMARQUES DE L’EBRE

Obra:

Text del 2002

Estem convençuts que cal apropar les terres de l´Ebre a la resta de Catalunya, perquè fins fa uns anys sempre n´havíem quedat una mica al marge.

Associar-se té molts avantatges, i en té, sobretot, en llocs on la força pot a­­ju­­dar a superar mancances que s’arrosseguen des de fa molt de temps. A­quest és el cas de les terres del sud de Catalunya, i és per això que l’ac­tu­al pre­sident de l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre, Rafel Lluís Gisbert, s’expressa en aquests termes: “Al nostre país hem estat pioners en l’associacionisme, però per a les terres de l’E­bre realment ha estat un pas molt important entrar a Foment del Tre­ball, perquè aquesta patronal catalana, que va ser una de les prime­res d’Europa, s’aturava al Francolí, i nosaltres hem tingut la sort de po­der-hi estar representats a través de la nostra Associació.”

Fundada l’any 1996, l’entitat que ens ocupa compta ja amb 1.200 em­pre­­ses que treballen amb uns objectius comuns: “Vam néixer amb la idea de dig-nificar i promocionar la figura de l’empresari, perquè creiem que és bo rompre una llança a favor d’unes persones que no sempre han es­­tat ben tractades per la societat.”

Es tracta, doncs, de realçar la figura de l’empresari com a motor de l’economia d’un territori, en a­quest cas, d’un que calia també potenciar: “Estàvem convençuts, i encara ho es­­tem, que calia apropar les terres de l’Ebre a la resta de Catalunya, per­­què fins fa uns anys sempre n’havíem quedat una mica massa al mar­­ge.”

Al co-mençament, però, va caldre convèncer els em­presaris de la zo­­na que era bo que s’unissin a un projecte que els podia afavorir a tots: “Nos­­altres no hem forçat mai ningú, però aquests petits i mitjans em­pre­­saris han anat veient la importància que unes quantes veus juntes po­­den tenir per defensar millor una cosa; molt més que si ho fa ca­das­­cú per separat. I és que, a més dels problemes que ens afecten a tots, parlar amb els companys és molt gratificant i pot aportar moltes so­­lu­cions també individuals, perquè un problema que t’afecta en a­quests moments potser va afectar fa dos anys un altre empresari i ell t’ex­­plica com el va resoldre.”

Rafel Lluís Gisbert es mostra segur de les se­ves paraules, i encara afegeix: “S’ha creat un bon ambient entre tots nos­­altres i això fa que sorgeixin idees que poden ser bones tant per a les em­­preses com també en conjunt per a les terres de l’Ebre.”

Aques­ta és una àrea de Catalunya que comprèn quatre comarques i que s’ha vist castigada sovint per la marxa d’algunes empreses que pro­por­ci­o­na­­­ven molts llocs de treball: “Fa vint-i-cinc o trenta anys hi havia moltes in­dús­tri­es a­gro­alimentàries que van arribar a tenir una gran expansió, però que van acabar desapareixent en uns moments de crisi. Això va provocar que s’instal·lessin a la zona algunes multinacionals, que van aconse­guir donar feina a molta gent, però que van anar deixant en segon ter­me aquestes em-preses del país que ja hi havia. Amb el temps, però, han anat crei-xent, al voltant de les grans empreses, ta­llers i petits ne­go­­­cis que han anat trobant el seu lloc.”

És evident que els temps can­vi­­en i els empresaris de l’Associació tenen clar que ells tam­bé hauran d’a­nar afrontant els nous reptes que els depari el futur. Com afirma el seu president: “L’im­por­­tant és que les in­­­dústries catalanes es consoli-din, perquè de la ma­teixa manera que una multinacional un dia pot decidir instal·lar-se a les nostres ter­res, l’endemà pot decidir mar-xar i deixar al car­rer un gran nombre de tre­ba­lla­­dors.”

Un dels aspectes que més preocupen actualment els empresaris són les re­­­la­­­cions laborals amb els seus treballadors: “Penso que és un error que les relacions laborals a Espanya siguin les mateixes per a una empre­sa petita que per a una multinacional. No pot ser que hagi de se­guir la mateixa normativa una indústria de mil treballadors que una bo­­­ti­ga que té dues dependentes.”

No obstant això, sembla que en a­ques­­­tes qüestions els empresaris hi tenen poc a dir: “Són temes massa vin­­­culats a la política i considero que se’ns deixa parlar poc. Els em­pre­­­saris som uns convidats de pedra en unes discussions que ens afec­­­ten di­rec­ta­ment, perquè som nosaltres els que contractem, i els que contrac­taríem més encara si se’ns facilitessin les coses”, assevera Rafel Lluís Gisbert.

Els em­pre­­­saris són gent emprenedora, amb inquietuds i amb ganes de tirar en­da­­vant el país, però massa sovint se senten coaccionats: “No es pot ta­llar les ales a la gent que té projectes per tirar endavant, i crec que no se’ns pot acusar de poca sensibilitat social quan la millor sensibilitat so­­­cial és crear llocs de treball.”

Un altre dels temes que es treballen des de les associacions empresarials com la de les comarques de l’Ebre és la formació: “Fem cursos per a em­pre­­saris, cursos per a treballadors i per a gent en situació d’atur, però pen­­so que encara tenim tots plegats una assignatura pendent, i és la de lligar la formació professional amb les necessitats reals dels em­pre­­saris. Aquest any, per exemple, sortiran quinze o vint administra-tius de les es­co­­les de Tortosa, però potser només en sortirà un elec-tricista i un me­cà­nic, i a nosaltres ens falten professionals per poder continuar tre­ba­llant i oferint un bon servei als nostres clients.”

Sempre lligats al territori, els empresaris de les terres de l’Ebre procuren fer for­­­ça per millorar les prestacions de les seves comarques: “Seria sum­ma­ment important que l’Euromed parés a les nostres terres; seria una in­jec­­­­ció que solucionaria els problemes de comunicacions que arros­se­guem des de fa molt de temps.”

No podem oblidar tampoc la lluita que man­­­tenen tots els habitants d’aquestes terres en contra del transvasament de l’aigua del riu i dels plantejaments de l’anomenat Pla Hidrològic Nacional: “Quan va sortir la notícia del PHN, l’Associació d’Empresaris de les Co­­­mar­ques de l’Ebre es va reunir per adoptar una postura conjunta i vam decidir que calia lluitar i donar exemple com a empresaris que con­­­sideràvem que aquest transvasament empobriria les nostres co­mar­­­ques.”

I continua: “El riu és potser el darrer recurs que ens resta i pen­­­sem que hi ha prou motius econòmics, ecològics i sentimentals per­­­què no es porti a terme el PHN. A més, tots els tècnics amb qui hem parlat, ja sigui catalans o d’arreu d’Europa, s’han posicionat en contra, la qual cosa ens ha acabat de convèncer a fer opo­­­sició al projecte.”

De fet, sembla que a Europa ja es va finançar un pla d’aquestes característiques i va ser un fracàs: “La missió dels rius és por­­­tar aigua al mar, i sembla que d’això la gent se n’oblida. A tothom li sembla que ens hem de beure tota l’aigua que baixa perquè, si no, es malgasta . Però en canvi, el que pro-voca és el deteriorament dels bos­cos de ribera, el retrocés del delta i la salinització de l’aigua del riu.”

L’Associació, doncs, es mostra contundent pel que fa a aquesta qüestió: “Pactar a­­bans de lluitar és un error, penso que només es pot aixecar la ban­de­­­ra blanca quan estàs perdent, i la gent de l’Ebre i de totes les co­mar­­­ques veïnes han demostrat que poden fer molta força per salvar el ter­ri­tori que s’estimen.”