Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Ramon Clotet Ballús et alia
SR. RAMON CLOTET BALLÚS.
Fotografia: Àngel Font

SR. RAMON CLOTET BALLÚS. FUNDACIÓ PRIVADA TRIPTOLEMOS

Obra:

Text del 2002  

La producció primària es troba gairebé al límit i, si no s’aplica, amb el consens de tothom, una revolució científica, pot haver-hi una davallada de les disponibilitats

Força gent sap que la deessa grega Dèmeter, o la seva corresponent romana Ceres, representa aquella que va ensenyar a l’home l’agricultura, però pocs saben qui era aquest primer home que va aprendre a treballar la terra de mans d’una deessa: Triptolemos. I aquest ha estat el nom que han escollit els promotors d’una Fundació constituïda aquest mateix any 2002 a Barcelona. El seu secretari, Ramon Clotet, explica amb quina finalitat neix aquesta entitat acabada d’estrenar: “El cas és que veiem que el món alimentari és un fet biològic fonamental, vital. I és tan vital que totes les religions antigues tenen els seus tabús alimentaris, les migracions, la creació de l’agricultura, tot són fets que han estat claus i que encara ara produeixen tensions. Encara ara hi ha una part de la humanitat que passa gana i l’altra que tem que allò que menja no estigui prou en condicions. Aquesta Fundació neix amb la idea de potenciar tot el que està vinculat amb el món alimentari, des de la ciència, la producció, la confiança de consumidor, tots els elements que afavoreixin que tothom pugui menjar i ho pugui fer amb satisfacció.” El mateix Ramon Clotet, durant molts anys director de ciència i tecnologia del grup Gallina Blanca i catedràtic de Bioquímica dels Aliments a l’Escola Superior d’Agricultura de Catalunya, afegeix: “És, de fet, un intent de complir la declaració dels drets alimentaris de l’home que es va fer a Barcelona l’any 1992, en el sentit que no solament tothom té dret a menjar el que necessita, sinó que ha de poder-ho fer d’acord amb la seva cultura gastronòmica i en funció de la seva llibertat.” Aquesta declaració neix a Barcelona amb vocació universal, perquè no en va Barcelona és una de les capitals del món alimentari europeu.

Una de les novetats importants de la Fundació, que integra universitats, empreses i productors agraris, és que també en són patrons els consumidors. Encara que fa pocs mesos que la Fundació s’ha posat en marxa, ja hi ha diversos projectes que han començat a funcionar: “Estem treballant en una col·laboració profunda per explicar el fet alimentari al Fòrum de les Cultures del 2004, i també tenim una connexió amb el Museu de la Ciència de Barcelona i el de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. En el primer, es tracta de divulgar-hi els conceptes científics i tècnics i en el segon, que podria tenir connexions amb altres museus de la mateix xarxa, hi faríem una exposició específica de maquinària agroalimentària.” Una altra idea en què es treballa és la creació d’un conjunt de premis dedicats a diverses àrees que ajudin a fomentar la confiança en el sistema d’alimentació. I un dels principis fonamentals sobre els quals treballa la Fundació és l’ajuda a la ciència, a la recerca perquè “en aquest moment, la producció primària es troba gairebé al límit i, si no s’aplica, amb el consens de tothom, una revolució científica pot haver-hi una baixada de les disponibilitats per càpita al món. I això a Occident no es nota gaire, però si el preu del blat puja deu cèntims d’euro, la disponibilitat de diners per comprar menjar serà una altra i potser significarà que deu milions de persones passaran de la nutrició normal a la subnutrició.” Per aquesta raó, la Triptolemus ha reunit les sis universitats que formen part del Patronat per fer un mapa per saber en què treballa cada una d’elles i quin potencial tenen: “Després, posarem el mapa en discussió davant d’una taula amb els responsables científics i tècnics i els patrons empresarials i intentarem trobar quins temes de recerca poden ser més interessants des del punt de vista de la indústria agroalimentària, perquè, massa sovint, els treballs de doctorat són de temes teòrics que interessen poc, i els mateixos doctors troben poques sortides professionals a l’empresa.”

Pel que fa als consumidors, la Fundació treballa per donar una bona formació i informació a tots aquells que es preocupin per les noves tecnologies aplicades als aliments: “Com que aquest és un món molt complex, intentem preparar uns documents d’opinió que donin fiabilitat a la gent, que vegin que allò no ho diu un empresari o una universitat, sinó una fundació que té al darrere empresaris, universitats i també consumidors.” Una Fundació presidida per una persona de la categoria de Federico Mayor Zaragoza: “Quan se li va proposar el càrrec, es va mostrar entusiasmat per la idea i ens va dir que ja era hora que algú hagués pensat en aquesta qüestió.” El cert és que vivim envoltats d’informació, però no estem prou preparats per entendre-la: “durant la crisi de les vaques boges, tothom sortia a parlar del tema i els experts que hi ha a Espanya no són més de dos o tres, i el resultat ha estat el que vaticinaven aquells veritables experts, el problema és que ningú els escoltava, i això ha arribat a portar milers de ramaders a la ruïna.” Els controls que es fan avui dia a la indústria d’alimentació són impressionants, però del que es tracta és que “tots els sectors de la cadena alimentària donin al consumidor la mateixa informació. És a dir, vostè trobarà més informació en un paquet de puré de patates deshidratat, que si vostè es va a comprar les patates i se’l fa a casa o si li serveixen en un restaurant.”

Resoldre el problema alimentari al món, no obstant això, no és gens senzill i, segons explica el mateix Ramon Clotet, cal “complir simultàniament el que els matemàtics en diuen un sistema de tres equacions amb moltes variables a cadascuna: en primer lloc, la producció ha de ser suficient per a tothom, si això no passa els preus pugen massa i hi ha un ajust de l’equilibri que fa que molta gent passi gana; en segon lloc, els qui es dediquen a la producció han de tenir un benefici normal i acceptable, no es pot rebentar el mercat; i, finalment, tothom ha de tenir el suficient poder adquisitiu per comprar els seus aliments. Si no es compleixen aquestes tres coses simultàniament, el sistema es desestabiliza.” I continua: “Què passa en aquest moment? S’ha trobat una solució científica que augmentaria la producció, i aquesta és l’enginyeria genètica, però sembla que a la gent li fa més por la modificació genètica en els aliments que en les pròpies persones. És evident que una producció ecològica té menys rendiment i, si tot ho fem ecològic, hi haurà molta gent que passarà gana, perquè tampoc crec que agradés gaire als ecologistes que el món occidental mengés productes biològics i l’anomenat Tercer Món es nodrís amb transgènics. Crec és hem de parlar, i molt, del cost ètic de la producció d’aliments.”

El primer símptoma d’intel·ligència de la societat va ser el naixement de l’agricultura, quan es va descobrir que dedicant una part de la gent a produir aliments els altres podien fer altres coses, a partir d’aquí hi va haver el compromís que per menjar s’ha de fer alguna cosa per a la societat, per això el logo de Triptolemos és una garba i no una espiga “perquè ja és el símbol de l’activitat humana”, i és en aquesta activitat en què la Fundació vol treballar en un present que ja ha començat a donar fruits.