Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Ramon Francolí Martínez, Pare Mascaró i Pare Andreu Trilla Llobera
SR. RAMON FRANCOLÍ MARTÍNEZ, PARE MASCARÓ I PARE ANDREU TRILLA LLOBERA.
Fotografia: Àngel Font

SR. RAMON FRANCOLÍ MARTÍNEZ, PARE MASCARÓ I PARE ANDREU TRILLA LLOBERA. FUNDACIÓ PARE JOAN PROFITÓS I FUNDACIÓ EDUCACIÓ SOLIDÀRIA

Obra:

Text del 2002

Hem d’educar menys en l’ús i més en els processos que permeten adaptar-se a qualsevol situació.

.

Les Fundacions P. Joan Profi­tós i Educació Solidària han nascut a recer d’una de les institucions educatives amb més tradició a la nostra terra, l’Escola Pia de Catalunya. La primera busca millorar dife­rents aspectes vinculats amb l’educació al nostre país, men­­­tre que la segona treba­lla per­què l’educació arribi a tothom, més enllà de les nos­tres fronteres. L’Escola Pia de Catalunya compta amb 18 centres a Catalunya i reuneix al voltant de 17.000 alum­nes. Ramon Francolí és el secre­tari general de les ins­titucions escolars i presi­dent de la Fun­dació P. Joan Profi­tós. El P. Andreu Trilla és pre­si­dent de la Fundació Educació Solidària a més de ser provincial dels escolapis a Catalunya, a les Califòrnies (Mèxic i EUA), a Cuba i al Senegal. El P. Carles Mascaró és vocal i membre de la Junta de les dues Fundacions.

La Fundació P. Joan Profitós es va crear l’any 1989. En aquells moments el P. Josep Liñan era el provincial de l’Escola Pia de Catalunya, i el P. Mascaró, secretari general de les institucions escolars. El seu objectiu és potenciar la qualitat de l’ensenyament que els centres escolapis impar­tei­xen als seus alumnes. “Vam creure que, de cara a l’educació a Catalu­nya i a les escoles que nosaltres acompanyem, havíem de trobar una eina adequada per canalitzar projectes que teníem entre mans. Vam crear una Fundació que té per objectiu portar endavant projec­tes de formació de mestres (formació continuada), d’investigació pedagògica, de millora dels recursos educatius per als alumnes, de rehabilitació i construcció d’edificis, etc. Amb la concertació educa­tiva es tenen en compte molts aspectes de l’educació, però al mateix temps se’n desatenen altres de molt importants com l’habilitació dels centres. A través de la Fundació afavorim el nostre alumnat i li ga­rantim una millor educació. Volem posar a disposició de l’alumne allò que li pot resultar necessari en el futur, que li permetrà entendre la complexitat del món, posicionar-se dins la societat, saber donar respostes, tenir una actitud crítica, solidària, participativa… A vega­des no es tracta tant de proporcionar una eina, sinó el procés que li permetrà adaptar-se a qualsevol situació o eina nova.”

Aquesta Fundació porta el nom del P. Joan Profitós, vinculat des de molt jove a l’Escola Pia. La seva labor en temes educatius i pedagògics és un referent per al col·lectiu escolapi. “Va néixer a Balaguer l’any 1892. Després d’acabar els estudis de sacerdot i mestre, el P. Profitós va dedicar els primers anys del seu magisteri al parvulari del Col·legi Ca­­las­sanci de Barcelona. Les seves inquietuds, en el marc del sistema educatiu, el van portar a investigar, experimentar i renovar fins a des­cobrir un nou mètode eficaç i fàcil d’ensenyar a llegir i escriure. Una obra que es va donar a conèixer més enllà de l’àmbit català i que va acabar sent reconeguda i valorada per entesos en la matèria. Però el seu esperit de treball i de dedicació a l’educació el va portar a viatjar per Europa a la recerca de nous mètodes, renovadors, i d’ini­­ci­atives pedagògiques. És així com va conèixer els resultats de per­so­natges destacats del camp pedagògic com Decroly, Claparède i Montessori. És en aquest punt de la seva vida que comença a publi­car material escrit. El 1919 apareixen Sil·labari català i El meu llibret, el 1922 la col·lecció de llibres de lectura El llibre dels infants, el 1931 El llibre dels nois i el 1933 El llibre dels minyons. Tots ells il·lustrats pels grans dibuixants catalans de l’època, que proporcionen a l’obra un estil atractiu i modern. L’any 1952 el P. Profitós va ser nomenat Assistent Provincial i Director de la Primària del Col·legi Sant Anto­ni de Barcelona. Va ser precisament durant aquest període que va cre­ar una Biblioteca Pedagògica de l’Escola Pia de Catalunya. Una tra­jec­tò­ria dilatada i creativa que hem volgut donar a conèixer a tra­vés de la Fundació.”

Els centres privats i concertats han posat en marxa accions que com­pensin les mancances de l’actual sistema de finançament educatiu. Ramon Francolí reitera que “la manera de fer front a aquesta proble­mà­­tica era crear una fundació. La situació del concert educatiu al nostre país serà motiu de discussió. Està per veure quin model de finançament han de tenir les escoles i quin paper ha de jugar-hi l’Administració. El nostre objectiu és clar: fem escola en un sentit i amb una idea, que anomenem missió, i per tant no ens podem plan­te­jar l’escola com un espai on únicament s’imparteixin currículums. Per a nosaltres l’escola és una possibilitat de transformació, d’aju­dar a créixer persones. I això ens demana disposar d’uns recursos humans i materials, d’unes adaptacions tècniques i materials que fan que el nostre projecte sigui possible. A través del concert amb l’Administració s’obté una ajuda; insuficient per mantenir les nos­tres institucions amb l’estil que volem.”

La Fundació P. Joan Profitós organitza cada curs Estades Pedagògiques per a alumnes interessats en matèries específiques. “Per a ells, també hem creat el Premi a la creativitat, en diferents modalitats: prosa, po­e­sia i arts plàstiques. Promovem la Jornada Pedagògica dirigida als mestres de tots els centres de l’Escola Pia. I per a aquells que treba­llen a les nostres escoles s’ha establert el Premi Josep de Calassanç, que es concedeix a persones a qui els companys valoren especial­ment per la feina realitzada en els àmbits de pastoral, de serveis auxiliars i de docència. En un altre camp, la Fundació atorga ajuts a la Jornada Esport i Convivència de l’Escola Pia i col·labora amb Òm­nium Cultural, oferint un premi d’Assaig Pedagògic que s’atorga la nit de Santa Llúcia. L’objectiu d’aquest premi és reconèixer una refle­xió de contingut pedagògic que, nascuda de l’experiència, permeti aprofundir en la tasca de l’educador.”

El model educatiu de l’Escola Pia és força específic i té una llarga tradició, explica el P. Trilla: “La nostra escola és present a Catalunya des de fa més de 300 anys. Mai no ha volgut ser selectiva i, per tant, té un ventall de famílies que porten els seus fills als nostres centres molt obert, tant des del punt de vista econòmic com del pensament. Ens agrada que sigui així. Des dels orígens estem marcats per la dèria de la diversitat. El fundador, Josep Calassanç, va iniciar l’escola fa més de 400 anys en un suburbi de Roma. Era utopista. Somiava amb l’existència d’una escola gratuïta, popular i oberta a tothom. Ell, a Roma, va oferir escola als jueus, va defensar el pensament de Gali­leu i el de Campanella…, una actitud arriscada en aquell moment histò­ric.”

I afegeix: “Partim de la convicció que l’educació ha d’arri­bar a tothom. A casa nostra, ja s’ha assolit quant a escolarització, perquè l’estat la garanteix, però no pel que fa a un tipus d’educació determinada. A través de la Fundació P. Joan Profitós, proposem un model educatiu per al nostre país. Un model que no es pot aplicar a països del Tercer Món, on l’escolaritat encara no està àmpliament implantada.”

El sistema educatiu i pedagògic que s’aplica en l’Escola Pia deriva di­rectament de l’obra i el pensament de Josep Calassanç: “Segons ell, no es tracta tant de disposar de mètodes propis sinó de buscar els millors mètodes del moment, els més aptes per al moment històric i el seu entorn social. Per tant, nosaltres seguim aquesta idea de no ca­sar-nos amb cap mètode. Aplicat al moment actual, per exemple, no es tracta de dir que disposem de grans aules d’informàtica, sinó de donar a conèixer uns procediments i fer que els alumnes com­pren­guin que avui tenen aquesta eina, però que d’aquí a uns anys això pot canviar. Hem d’educar menys en l’ús i més en els processos que els permetran adaptar-se a qualsevol situació. L’Escola Pia de Mataró va néixer al segle XVIII, és de les escoles més antigues de Catalunya. Allà ja s’hi feien classes de nàutica, de comerç…, perquè estava atenta a les necessitats del moment i del medi on es trobava. Això explica que, al Senegal, les obres educatives que hi duem a ter­me siguin adapta­des a l’entorn. La gent d’allà ens expressa les se­ves necessitats i nos­altres els enseyem en funció d’aquestes i en el seu idioma.”

La Fundació Educació Solidària va néixer l’estiu de 1998. Diu Andreu Trilla: “Vam crear un organisme de suport, en tots els sentits, per dur a terme accions educatives i promoure la creació d’institucions edu­catives en països del Tercer Món. Som conscients de la impor­tàn­cia que té l’educació de la població per al futur d’aquells països. El marc econòmic en què viuen és molt complex i, de moment, és impensa­ble que disposin d’autonomia econòmica. El compromís de la Fun­dació és trobar recursos per fer possibles els projectes que porten conjuntament escolapis catalans destinats a aquells països i per­sones d’allà.”

I és que, sobretot els escolapis més joves, opten per anar-hi. “En aquests moments hi ha uns 50 escolapis repartits entre els nostres projectes educatius, com la construcció d’una escola se­cun­dària, d’un internat escolar, d’una escola agrícola, d’una guar­de­ria, en un país amb importants mancances com és el Senegal. El nostre compromís ha de servir perquè tots els infants i joves puguin fer efectiu el seu dret a l’educació. L’educació dóna llibertat i pos­sibilitats a la persona. És molt trist i injust que les persones hagin de deixar la seva llar i la seva família per desplaçar-se a un altre país més ric per tirar endavant. Cal que puguin progressar en la seva pròpia terra.”

En aquest sentit, el P. Mascaró posa de relleu el fet que “com que aquells estats no poden fer front a la tasca d’escola­rit­zació, les ONGs tindran un paper molt important en la lluita per l’educació, com ha reconegut l’UNESCO.”

A principis del nou mil·leni s’estan produint grans canvis a tot el món. La globalització, bàsicament econòmica, provocarà transformacions so­cials que poden tenir conseqüències a gran escala. No tothom en sortirà beneficiat. “Les grans companyies són les que més interve­nen en aquest procés, els interessos econòmics prevalen, i la seva forma d’actuar no és especialment caritativa. La globalit­za­ció posarà en primer pla realitats que fins ara no vèiem. I malaura­dament, és molt probable que aquest món global encara generi més distàncies entre països rics i pobres i es generin més neces­sitats, educatives, entre altres.”

L’Escola Pia de Catalunya fa una clara separació entre les accions edu­catives dirigides a ajudar i col·laborar amb el Tercer Món, les accions educatives vinculades a la institució escolar a Catalunya i, finalment, la vida religiosa. Com indica Ramon Francolí “actualment, a 16 de les nos­tres escoles els seus directius són laics, gent del tot compro­mesa amb la feina educativa a l’estil escolapi. De fet el nombre d’es­colapis que treballa a les escoles és més baix que en temps passats. Molts, sobretot els més joves, han anat a treballar a països del Tercer Món. El fet que en aquests moments hi hagi un bon nombre de laics que s’interessin perquè la institució tiri endavant és molt satisfactori.”

És, d’alguna manera, una nova cara de l’Església, la que està portant els laics a involucrar-s’hi, com a part important i majoritària que en són. “El nombre de religiosos respecte del total de cristians és molt baix, i encara ho és més el de capellans. Per tant, no té lò­gica que el paper principal el representi aquesta minoria. I nosal­tres ac­tuem partint d’aquesta idea.”

L’Escola Pia també ha participat en la creació de l’ESCAC (Escola Supe­rior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). “A partir de la Formació Professional en cinematografia, que s’impartia a l’Escola de Sarrià, es va iniciar un projecte ambiciós i necessari a Catalunya. Feia anys que s’intentava des de diferents àmbits crear una escola de cinema i, gràcies a l’esforç i col·laboració de moltes persones, vam assolir el nostre objectiu.”

Però també s’ha treballat per ajudar gent jove a crear empreses a través de la simulació de projectes empresarials en col­laboració amb el CEPAC: “És un organisme que va néixer fa 15 anys orientat a la creació de llocs de treball per a gent jove sobretot en èpoques de crisi econòmica. En algunes de les nostres escoles hem creat aules de simulació d’empresa, que aporten uns coneixe­ments als alumnes que algun dia potser portaran a la pràctica.”

Així es manifesta l’esperit del col·lectiu escolapi, obert a la societat i a la di­versitat de pensament. “Ens agrada estar al costat de la societat. Des de sempre i compartint les idees del fundador, Josep Calas­sanç, procurem estar atents a les necessitats del moment i del me­di on ens trobem per obtenir els resultats més adequats per al futur de la seva població.”