Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Salvador Alsina Dalmau
SR. SALVADOR ALSINA DALMAU.
Fotografia: Àngel Font

SR. SALVADOR ALSINA DALMAU. AEO

Obra:

Text del 2002

Des de l’edat mitjana, Catalunya ha tingut molt clar que la unió fa la força i que en col·lectivitat es poden defensar uns interessos que són beneficiosos per a tothom.

L’any 1988 va néixer l’AEO, Asociación Española de Fabricación, Comercialización e Importación General de Óptica y Oftalmología, de la mà d’un grup reduït d’empresaris que estaven preocupats pel sector: “Hi havia diverses coses que no els agradaven prou. Es trobaven amb entrebancs per organitzar fires, per relacionar-se amb les institucions, i, a més, pensaven que s’havia de regular tota la qüestió de l’IVA, entre altres coses.”

Així ens ho explica el seu actual president, Salvador Alsina, vinculat a l’Associació des de fa gairebé dotze anys. I el secretari general del sector des de la seva fundació, Joan Gómez Fornaguera, afegeix: “Fa més de quaranta anys que em dedico a les organitzacions empresarials, i aquests empresaris del món de l’òptica em van venir a cercar perquè els ajudés en la constitució legal de l’entitat. Estaven molt decidits a tirar la seva idea endavant, perquè creien que ja havia arribat el moment d’anar tots junts per aconseguir uns objectius comuns.”

Tot això enllaça, de fet, amb la llarga tradició gremial catalana: “Des de l’edat mitjana, Catalunya ha tingut molt clar que la unió fa la força i que en col·lectivitat es poden defensar uns interessos que a la llarga són beneficiosos per a tothom. Per aquesta raó les empreses s’associen, però no només en una organització, sinó en diverses, perquè cada una els pot aportar algun tipus de servei que els és necessari per al seu desenvolupament.”

La principal pretensió de l’AEO és regular el sector, relacionar-se amb les organitzacions del seu estil que existeixen tant a Espanya com a Europa, i també amb l’Administració. A banda d’això, però, cada any hi ha nous objectius a curt termini que també es tiren endavant: “Hem aconseguit, per exemple, tenir estadístiques acurades del sector, perquè cada empresa ha aportat totes les seves dades de facturació, de nombre de peces, de productes fabricats, etc. També ens hem vinculat amb altres associacions d’àmbit més gran per tal de fer promocions publicitàries que ens ajudin a reactivar el consum dins el món de l’òptica, perquè, en ocasions, la gent del carrer gasta molts més diners en coses supèrflues i molt poc en articles d’òptica que, en definitiva, li permeten veure-hi bé i clar.”

I és que veure-hi bé és sinònim de qualitat de vida, perquè “el 80% de la informació que rebem cada dia ens arriba a través dels ulls.”

Malauradament, encara no som prou conscients del que representa tenir cura de la nostra vista: “Si preguntem a la gent si hi veu bé, en general ens contestaran que sí, però el que no saben molts d’ells és que encara podrien veure-hi molt millor. D’alguna manera, la gent s’acostuma a veure-hi malament, creu que el que veu ja és el que ha de veure i no té el costum de fer-se revisions periòdiques.”

Aleshores arriben sovint els mals de caps i els problemes que comporta forçar la vista: “Quan algú força la vista, vol dir que no està utilitzant els elements adequats per veure-hi, perquè la visió no hauria de requerir cap esforç.”

Director d’una fàbrica de lents òptiques des de fa molts anys, Salvador Alsina coneix bé el sector i intueix quin pot ser-ne el futur: “A Catalunya es fabriquen lents òptiques a diversos llocs: uns elaboren les lents des de l’origen i d’altres ho fan partint d’unes lents semielaborades que els arriben de l’estranger. També hi ha producció de muntures i lents de contacte, però de la mateixa manera que està passant amb altres productes, cada vegada més es trasllada la producció als països d’Orient. A Europa tenim la capacitat de comercialitzar i tenim el mercat, però no som capaços de produir a baix preu. Per això, el que es fa és dissenyar productes que després es fabriquen en un altre país on el cost de fabricació és molt més baix.”

Pel que fa als Estats Units, la demanda d’articles d’òptica és força diferent: “Ells tenen una obsessió per la protecció i utilitzen muntures molt grans que aquí no tindrien gens d’èxit. Tampoc no utilitzen gaire els tractaments de colors sobre les lents i empren materials de menys tecnologia, encara que sovint siguin ells ma­teixos els qui hagin inventat una determinada solució.”

Pel que fa al futur, ens preguntem si la cirurgia refractiva, que s’està practicant cada vegada més en el nostre país, farà disminuir la venda de productes d’òptica: “Pot ser que ens vegem afectats per aquest augment de les operacions, però creiem que tot va dirigit a millorar la salut visual de les persones i que la cirurgia és una solució més. El cert, però, és que en aquest moment encara no és la solució definitiva i la persona operada sol necessitar encara una petita correcció per veure-hi bé. D’altra banda, hi ha altres elements, com poden ser les ulleres de sol o les ulleres industrials, que es fan servir per a determinades feines.”

Quant a les lents de protecció solar, Salvador Alsina afirma: “En alguns moments, no només són necessàries, sinó imprescindibles. A la platja, per exemple, amb un sol intensíssim, no portar protecció pot resultar molt perillós per a la nostra vista, com pot passar quan anem a esquiar.”

I encara tornant a la qüestió de la cirurgia, comenta: “Creiem que igual que en el seu moment l’aparició de les lents de contacte va semblar la solució per a totes les necessitats visuals, i després es va veure que no era així, el mateix passarà amb les operacions. A més, hi ha un percentatge elevat de gent que s’opera més aviat per una qüestió estètica, perquè els sembla que por­- tar ulleres no els queda bé, però precisament la nostra pretensió és fer veure a la gent que les ulleres són un article de moda, un complement que, a més, els ajuda a mantenir la seva salut visual.”

I continua: “Actualment, creiem que les implicacions de l’òptica tenen a veure gairebé tant amb la moda com amb la tecnologia, és a dir, són dos factors que participen al cinquanta per cent en la fabricació d’ulleres. Si pretenem vendre articles que no segueixen la moda, no ho aconseguirem, i tampoc no ho farem si no apliquem els avantatges tecnològics que tenim en aquests moments. Tenim una tecnologia que ens està permetent fer unes ulleres que pesen només set grams i mig, i és això el que el públic també ens està demanant.”

Aquest any s’ha celebrat el 25è aniversari de l’Escola d’Òptica de Terrassa, una de les més prestigioses d’Espanya, i entre els actes programats hi ha hagut el Fòrum de la Visió: “Hem parlat de 25 anys de muntures, de 25 anys de lents, de 25 anys de lents de contacte, etc., i hem pogut veure els grans canvis que hi ha hagut en el nostre sector. Realment, avui dia ja no és una desgràcia portar ulleres, perquè han deixat de ser un article ortopèdic per passar a ser, com dèiem abans, un article de moda que ens ajuda a veure-hi i a viure més bé.”

El camp de l’òptica, doncs, ha fet un gran pas endavant al nostre país i, en part, ha estat gràcies a gent amb iniciativa i gran professionalitat, com els membres de l’AEO.