Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Valentí Feixas Sibila
SR. VALENTÍ FEIXAS SIBILA.
Fotografia: Àngel Font

SR. VALENTÍ FEIXAS SIBILA. INSTITUCIÓ CULTURAL DEL CIC FUNDACIÓ PRIVADA

Obra:

Text del 2002 

La categoria didàctica per excel·lència és el testimoniatge de l’educador.

.

La Institució Cultural del CIC, Fundació Privada, té el seu origen com a as­so­ciació l’any 1950: “El CICF, creat per Maria Rosa Farré i Escofet, va néixer com un centre educatiu i cultural femení. L’objectiu fonamental era impulsar i millorar, des d’una perspectiva cristiana, la formació cul­tural i humana de la dona.”

Aquesta primera iniciativa es va anar con­so­lidant i creixent amb el pas del temps, va perdre la F de femenina l’any 1970, fins a constituir-se en una fundació privada l’any 1984: “L’Escola de Secretariat, l’Escola de Jardineres Educadores, l’Escola de Perio­dis­me de l’Església, l’Escola de Disseny Elisava, l’Escola d’Idiomes, l’Es­cola Thau, i l’Escola de Batxillerats, són les iniciatives més significa­tives d’aquests 50 anys d’activitat educativa, reconeguda recentment amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.”

Actualment, la Institució Cultural del CIC abasta tots els àmbits de l’actual sistema edu­ca­tiu i ofereix estudis que s’engloben dins de la formació reglada i de la no reglada, sempre intentant donar resposta a les necessitats de formació de la societat actual des de la innovació educativa: “El professor avui no és només un transmissor de coneixements, és cada vegada més un me­diador en el procés d’aprenentatge dels seus alumnes. Els ha d’apor­tar eines i estratègies per tal que es vagin superant progressivament i per­­què aprenguin per ells mateixos.”

Des d’aquesta perspectiva peda­gò­gica, que situa l’aprenentatge en el centre del procés educatiu, tant per a l’alumne com per al professor, l’ensenyant deixa de ser un mer transmissor del currículum o dels continguts previstos per l’Administració i passa a ser un cre­ador d’estratègies d’aprenentatge significatives, és a dir, d’estratègies que no suposin només una memorització d’un contingut, sinó una interio­rit­za­ció i posada en pràctica d’aquest. A banda d’això, s’ha de tenir present l’adap­tació específica del currículum escolar a la realitat sociocultural del grup-classe. Cal no oblidar les circumstàncies pròpies de l’època contem­po­rània: “La societat del benestar influeix significativament en l’apre­nen­tatge de les persones perquè, en gaudir d’una millor qualitat de vida, tenen molts més estímuls, però una menor capacitat d’enfrontar-se amb les dificultats”, ni el paper que juguen les noves tecnologies, que provoquen controvèrsia sobre la hipotètica desaparició en el futur de la fi­gu­ra del mestre: “El contacte de l’alumne amb el professor és indispen­sa­ble, perquè no podem obviar mai la part humana de l’educació. En aquest sentit, hi ha tota un conjunt d’actituds i de valors que l’alumne apre­cia a través del model i del comportament que observa. La cate­go­ria didàctica per excel·lència és, doncs, el testimoniatge de l’educa­dor.”

Aquest fenomen s’anomena currículum ocult i la seva importància és cada cop més valorada pels pedagogs. Aquestes realitats condueixen a la necessitat de tro­bar una fórmula intermèdia que permeti l’ús harmònic de les noves tec­no­logies i dels mètodes tradicionals: “Ens estem plantejant com ha de ser l’escola del segle XXI, i és inqüestionable que serà una escola on les noves tecnologies i les eines com Internet jugaran un paper de­ter­mi­nant de suport a l’equip docent en el procés de forma­ció. Si exami­nem amb atenció una aula actual, veurem que els ele­ments que la com­ponen són els mateixos que els de molts anys en­re­re. Cal redefinir l’aula com espai interactiu d’aprenentatge.”

El projecte educatiu que ofereix avui la Institució Cultural del CIC reuneix  uns 7.000 alumnes i, aproximadament, uns 700 col·laboradors estables, i es porta a terme als diferents centres que en formen part, des dels quals es dóna resposta a les diverses necessitats de formació que planteja l’actu­al sistema educatiu: “Les escoles Thau de Barcelona i Sant Cugat ofe­reixen tots els nivells de primària i secundària obligatòria. Estan con­cer­tats per la Generalitat de Catalunya, i representen una oferta peda­gò­gica oberta i de qualitat.”

Quan els alumnes han acabat els seus estu­dis d’ESO i han obtingut el graduat, poden optar per cursar el batxillerat o  cicles formatius: “Volem potenciar els batxillerats com a estudis que preparin els alumnes per a la universitat, i els estudis de forma­ció pro­fessional perquè siguin una opció de qualitat per als alum­nes que desitgin continuar estudiant a través d’aquesta branca. Aquests estu­dis els plantegem de forma integrada a l’ICCIC, Escola de Batxillerats i Cicles Formatius, als edificis que la Institució Cultural del CIC té a la Via Augusta de Barcelona, on es troba també la seu de l’organització.”

Les instal·lacions de Via Augusta acullen, també, l’ICCIC, Escola d’Idiomes: “La Institució Cultural del CIC va ser capdavantera en endegar una ini­ci­­­ativa d’aquestes característiques a Catalunya. Actualment, no sola­ment oferim cursos d’idiomes impartits amb una metodologia di­nà­mi­ca cen­tra­da en la comunicació i amb l’aplicació de materials diversos, adre­çats a tot tipus d’alumnat, dins de les nostres aules, sinó que tam­bé ens encarreguem de prestar aquest servei, desplaçant els nostres equips, a altres institucions. Alhora, de l’Escola, també orga­nit­zem co­lò­nies en anglès a Catalunya i cursos d’idiomes a l’es­tran­ger, i co­­or­dinem les colònies d’estiu ‘Idiomes de Catalunya’, promogudes per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.”

L’oferta educativa per a infants i adolescents es completa amb Virtèlia, Es­cola de Música: “En l’actualitat Virtèlia és una escola de música re­co­neguda com a tal, però aspirem que en el nou marc de la LOG­SE, Vir­tè­lia esdevingui una escola integrada on els alumnes interes­sats en rebre una formació musical puguin estudiar educació se­cun­dària obli­­gatòria o batxillerat d’aquesta branca.”

Tot i la importància de la tasca descrita anteriorment en el panorama edu­ca­tiu català, la Institució, en el seu afany d’assolir nous reptes, es va plan­tejar incidir en el món universitari amb l’objectiu de formar professionals es­pe­cialitzats en àrees de recent implantació en el panorama laboral a l’entorn del disseny: “L’Escola Superior de Disseny Elisava va ser una aposta molt innovadora adreçada a equiparar la qualitat i expectatives del disseny català a les de la resta d’Europa.”

Actualment, s’hi poden cursar especialitats que van més enllà de l’àmbit del disseny: “La nostra aposta pel disseny va portar-nos a crear un títol propi de Graduat Superior en Dis­seny en el marc d’un conveni d’adscripció a la Univer­sitat Pompeu Fabra. Aquest nou marc ha permès l’obertura d’Elisava a titulacions ho­mo­logades com Enginyeria Tècnica en Disseny Indus­trial i Arqui­tec­­tura Tècnica, així com desenvolupar màsters de presti­gi interna­ci­o­nal com el de Disseny de Transports i d’Interfícies i Pro­duc­tes Multi­mè­dia.”

Finalment, per acabar, no hem d’oblidar que la fun­da­ció ofereix una opció privada sense ànim de lucre, eficient i de qualitat, al servei de les necessitats educatives actuals: “En una soci­etat del conei­xement i de l’aprenentatge, volem ser una organit­za­ció intel·ligent que forma per­so­nes intel·ligents per a la Catalunya del segle XXI.”