Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Víctor Berga Sabaté
SR. VÍCTOR BERGA SABATÉ.
Fotografia: Àngel Font

SR. VÍCTOR BERGA SABATÉ. COL·LEGI DE FARMACÈUTICS DE LLEIDA

Obra:

Text del 2002

El medicament no és un bé de consum, sinó un bé essencial de salut.

Una entitat centenària és la que protagonitza aquesta pàgina, el Col·le­gi Oficial de Far­macèutics de Lleida, que va néixer fa 103 anys a la capital del Segrià. Aquest col·lectiu està presidit, des de fa catorze anys, pel senyor Víctor Berga, el qual encara re­cor­da la lluita seva i dels seus companys per tal de “crear un col·legi pro­fes­­sional, de­mo­­cràtic i, per sobre de tot, obert a la societat.”

Els integrants de la institució se senten “membres d’un equip mul­tidisciplinar. Avui dia l’individu és important, però el que de debò tri­om­fa és la unió. Entre tots els professionals de la salut, cal que po­­tenciem les accions que millorin la qualitat de vida del ciuta­­dà. El Col·legi és el punt d’unió entre els professionals farma­cèu­­tics i la societat.”

Per a Víctor Berga, aquest equip de profes­sio­nals de la salut el formen tant els farmacèutics com els auxiliars de far­mà­cia, que el president del Col·legi considera indispensables per al bon funcionament d’un establiment: “Són homes i dones amb molta pràctica, molts d’ells amb el títol de tècnic en farmàcia. Tenen la seva pròpia asso­cia­ció professional.”

Val a dir que les relacions que es man­tenen entre tots dos col·lectius són excel·lents: “Una oficina de far­màcia és com una petita família.”

Els 8.000 farmacèutics catalans que estan col·legiats aspiren que “la salut arri­bi a tothom. Volem ser útils, ara i en el futur.”

El presi­dent de l’entitat lleidatana ens comenta que no tots els 400 farmacèutics llei­datans “exerceixen a l’oficina de farmàcia. La professió in­clou altres branques: els farmacèutics de la salut pública, els ana­listes, els dedicats a la distribució farmacèutica…”

Re­co­neix que el públic no és gaire conscient de l’àmplia activitat que aquests “agents de la salut” desenvolupen diàriament.

L’ofici de farmacèutic és un dels més tradicionals i prestigiosos de les nostres contrades: “A la província de Lleida, sense anar més lluny, hi ha els Baget, originaris d’Arbeca, dedicats a aquesta profes­sió des de fa més de 400 anys.”

Per regla general, encara per­du­ra la imatge tradicional de “l’apotecari, que desenvolupava un rol molt més passiu, consistent a atendre les prescripcions dels met­­ges.”

Ara bé, no podem restar ancorats en el passat. Els far­ma­cèutics del segle xxi no han abandonat aquesta activitat, però han anat molt més enllà, envers “l’atenció sanitària integral.”

En altres paraules, la tasca d’aquest col·lectiu no es limita simplement a “facilitar un producte”, sinó que s’acompanya d’altres elements tan im­por­tants com el mateix medicament, això és, “l’essència de salut.”

La farmàcia és, sens dubte, un dels contextos en què “els con­sells” cobren un protagonisme més indiscutible: “En una farmàcia el client no agafa directament el producte de la prestatgeria i a con­tinuació el paga. Els farmacèutics tenim el compromís de pro­tegir la salut de tots aquells que atenem, des de molts punts de vista: físic, psicològic i fins i tot social.”

Aquest farmacèutic lleidatà vol subrat­llar que “la farmàcia és un establiment situat al pri­mer esglaó del sistema sanitari. En conseqüència, tothom té una gran facilitat per accedir-hi. L’entrada a l’establiment és uni­versal i gratuïta. Tot­hom hi troba sempre el remei adequat; al­trament, el farma­cèutic s’en­car­rega d’adreçar el client al pro­fessional que consideri més adequat.”

La institució catalana que ens acompanya en aquesta pàgina ofereix als seus membres “uns serveis bàsics de consulta” de caràcters molt va­riats, per exemple “jurídics i fiscals. Entre els treballadors del Col·legi hi ha assessors especialitzats en aquestes disci­pli­nes i farma­cèu­tics, és clar.”

En aquest sentit, l’entitat està oberta a tothom, fins i tot els que no pertanyen al gremi. Ho demostra el fet que dis­po­si d’una web que es pot consultar des de qual­sevol indret del globus amb informació sobre els serveis del Col·le­gi: “Som ciutadans del món amb una clara vocació de ser­vei.”

Tant el col·lectiu farmacèutic com la resta de la societat tenen al seu abast recursos legals per protegir-se. Un és “la Llei d’or­de­na­ció farmacèutica de Catalunya, publicada fa deu anys. Està, evi­dentment, d’acord amb la Llei d’ordenació sanitària de Ca­ta­lunya i amb altres ordenaments de l’Estat espanyol.”

D’altra ban­­da, el Col·legi també disposa de tot un seguit “d’asse­gu­ran­ces e­conòmiques per fer front a qualsevol contratemps.”

De tota ma­ne­ra, Víctor Berga deixa ben clar que és molt poc habitual haver de recórrer a aquests instruments. Actualment, el sector farmacèutic gaudeix de molt bona salut. Les xifres ho demostren: “Avui hi ha un farmacèutic per cada 1.200 ha­bitants. Abans de la guerra, a la ciutat de Lleida hi havia 17 far­màcies; avui n’hi podem comptar 44. A Catalunya n’hi ha més de 2.900, 1.000 a la ciutat de Barcelona. Som a tots els punts de la geografia catalana.”

El president del Col·legi afegeix que “actu­al­ment disposem d’unes eines de salut d’una eficàcia impressionant. La farmàcia s’ha convertit en una disciplina molt més ci­entífica.”

Fa 27 anys que aquest català es va llicenciar, i sap molt bé de què parla: “Els de la meva generació necessitem una for­mació continuada permanent.”

Quan es tracta de qüestions de salut, “cal assumir el reciclatge com una obligació. Els coneixements bàsics no basten. Per exercir cal, en primer lloc, disposar del títol de llicenciat; ara bé, per con­tinuar exercint necessites una formació continuada d’un mí­­nim de 500 hores anuals, acompanyada de la tecnologia punta que avui tenim a l’abast.”

Víctor Berga ens recorda que “en l’actualitat, totes les oficines de far­màcia catalanes estan adequadament infor­ma­tit­zades.”

En aquests moments, la formació continuada constitueix una opció individual. El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Lleida, pe­rò, està fent grans esforços perquè aquesta formació sigui “reglada”, una as­pi­ració que compor­taria molts avantatges per a la corporació. No obli­dem que, “per llei, som els tècnics del medicament, i que el me­di­ca­ment no és un bé de consum, sinó un bé essencial de salut. Es­tem obligats a lluitar perquè se’n faci un ús racional.”

Tot sembla indicar que l’especialització és la clau del futur d’a­quest col·lectiu: “Cada professional es dedicarà a unes seccions par­ti­culars.”

Evidentment, aquesta fórmula tindrà més cabuda als grans nuclis urbans que als contextos rurals, on “els establiments han de ser polivalents.”

En aquest punt, el president del Col·legi Oficial de Far­macèutics de Lleida subratlla el ta­ran­nà integrador de l’entitat que representa, un col·lectiu al ser­vei del ciutadà.