Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Xavier Font Segura i Sra. Montserrat Tura Camafreita
SR. XAVIER FONT SEGURA I SRA. MONTSERRAT TURA CAMAFREITA.
Fotografia: Àngel Font

SR. XAVIER FONT SEGURA I SRA. MONTSERRAT TURA CAMAFREITA. FUNDACIÓ ESTUDIS DEL MEDI AMBIENT

Obra:

Text del 2002

El nen o nena ha de rebre una educació ambiental perquè es vagi creant una consciència i uns valors respectuosos amb el medi.

.

L’existència de la Fundació Estudis del Medi Ambient de Mollet del Vallès és una mostra clara de la preocupació general de la societat per la degradació progressiva del nostre territori. Per tenir cura del nostre entorn es necessita l’expertesa de professionals del medi ambient. A Catalunya, aquests experts es formen a partir de la creació de l’Escola Universitària Politècnica del Medi Ambient (EUPMA). La Fundació va néixer l’any 1996 per iniciativa de l’Ajuntament de Mollet amb l’objectiu de promoure i donar suport a la docència i a la recerca per la qual cosa va posar en funciona­ment projectes i activitats que poguessin contribuir a la millora i conservació del medi ambient a la comunitat catalana. La Fundació ha estat gestora de l’Escola que està adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i en ella s’imparteixen els estudis d’Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Química Industrial (itinerari Medi Ambient). Xavier Font Segura és el director de l’Escola Universitària i Montserrat Tura Camafreita, la presidenta de la Fundació, a més d’alcaldessa de Mollet del Vallès.

No existeix una enginyeria específica en medi ambient per això s’han de buscar itineraris. Xavier Font, doctorat en Ciències per la UAB: “Es parteix del pla d’estudis d’una enginyeria tècnica en química indus­trial i s’hi inclouen assignatures obligatòries de temàtica ambi­en­­tal. Això és el que hem fet a Mollet i així hem aconseguit omplir un buit profes­sional al mercat laboral, el de l’enginyer mediambiental, una peça molt im­por­­tant per al futur de l’entorn en què vivim. Es trac­ta d’una carrera tècnica amb assignatures com l’anàlisi d’aigües re­si­du­als, la depura­ció d’emis­si­ons a l’atmosfera, la producció i el medi ambient, l’avalua­­ci­­ó de l’impacte ambiental i les auditories, les tèc­ni­ques dels tracta­ments i la depuració d’emissions, la seguretat, la prevenció i el risc ambien­tal, etc.”

A més de la formació de nous professionals en medi ambient també s’ha iniciat la via de la recerca. Des dels laboratoris de l’EUPMA es duen a terme projectes d’investigació que s’estan centrant en el camp del compostatge, dels residus sòlids i dels biosensors. “Hem treballat al costat de la Junta de Residus de Catalunya per dur a terme el pla de gestió de les de­jeccions ramaderes del Vallès Oriental i que s’emmarca dins del pla que la junta està elaborant de les diferents comarques de Catalunya. Es tracta de fer un balanç de la quantitat de purins que genera i veure si aquests es poden utilitzar en el sector agrícola de la comarca, si hi ha excedents i com desviar-los cap a altres llocs. Tenim previst fer un estudi sobre els purins als municipis de Caldes de Montbui i Sentme­nat, en conveni amb la Diputació de Barcelona.”

El tema dels purins i del seu abocament al sòl és àmpliament conegut pels danys que ocasiona al medi ambient. S’està treballant i investigant per trobar solucions adequades a aquest problema. “A Catalunya s’està promo­cionant molt el sistema d’evaporació del purí. A partir del gas natural es produeix electricitat i amb l’escalfor que aquest procés genera s’evapora l’aigua del purí. És una tecnologia que s’ha impor­tat de l’estranger. També s’ha parlat molt d’un sistema de digestió anaeròbica amb el qual s’agafa el purí en la fase líquida i se’l fa passar per un procés de fermentació en absència d’oxigen que fa que creixin uns bacteris que no consumeixen oxigen però que es men­gen la matèria orgànica que conté el purí i produeixen un biogàs. Aquest biogàs té al voltant d’un 70% de metà, que gene­ra electrici­tat. Les últi­mes tendències són les de tractar un residu però intentant aprofitar-lo, ja sigui obtenint un altre producte que després podem utilitzar i que té un valor afegit més gran que el residu que havíem produït, o bé amb un procés de digestió anae­ròbia.”

De tota manera la idea és rendibilitzar la depuració d’un afluent. “És a dir, que la despesa de dur a terme un pro­cés de depuració quedi coberta almenys amb l’obtenció d’un sub­producte que poden vendre o con­ver­tir en electricitat.”

Els problemes ambientals que generen les empreses són una de les grans preocupacions de la societat actual. “L’industrial entén que ha de pren­dre mesures per no perjudicar el medi natural però es mostra recelós de fer una inversió econòmica que normalment és elevada. Avui s’a­con­sella a l’empresari que abans d’instal·lar una planta depuradora es replantegi el procés que té lloc a l’empresa per veure si es pot es­tal­viar aigua, matèries primeres… de manera que generi menys re­­si­dus. El següent pas és reutilitzar o reciclar tot el que puguem i finalment tractar-ho.”

La societat comença a sensibilitzar-se amb el tema mediambiental però encara no n’hi ha prou: “Des de casa i des de l’esco­la el nen o nena ha de rebre una educació ambiental perquè es vagi creant una consciència i uns valors respectuosos amb el medi.”

Montserrat Tura, presidenta de la Fundació Estudis del Medi Ambient, reco­neix que la creació de l’escola ha estat molt positiva per a Mollet del Vallès i “ha fet possible l’existència d’uns estudis im­pres­cin­dibles per­què hi hagi la possibilitat de posar en pràctica totes aquestes coses que es diuen de paraula sobre el medi ambient. Hem de dispo­sar d’ex­perts que siguin capaços de reconduir un procés d’emis­­sió de gasos en una indústria, experts en depuradores que pu­guin introduir sistemes de precipitació de materials perquè l’aigua si­gui més neta…”

L’EUPMA acull alumnes de dins i fora de Catalunya, en total 300, “perquè al llarg d’aquests anys s’ha treballat de valent i s’ha demostrat la seva qualitat formativa. Són uns estudis de tres anys únics a l’estat espa­nyol.”

Catalunya és de les comunitats més avançades en matèria de medi ambient i l’escola està participant-hi. “L’empresari encara no està prou sensibilitzat i com que sap que aquí no pot contaminar trasllada la indústria a països sense controls ambientals. Aquest empresari dis­po­sa d’uns professionals que el poden ajudar a resoldre dubtes, que li poden garantir el procés productiu eliminant els elements negatius que afectin el medi. El vessant mediambiental de l’escola està enfocat cap al món productiu, és a dir, que sigui útil en tots els sistemes de producció industrials.”

Des de l’Ajuntament de Mollet del Vallès s’ha apostat per l’aprofitament de l’energia solar. “Considerem que tot i que la inversió inicial és més forta, al cap d’uns anys s’acaba amortitzant. Els edificis que construeix l’Ajuntament funcionen amb plaques solars.” I és que “en aquest país el discurs mediambiental ha triomfat i la majo­ria de la població sap que s’ha de reciclar, reutilitzar, parlen de soste­nibil­itat… Però s’ha d’anar més endavant i aplicar un sistema de valo­ració objectiva de la situació actual, que l’actuació política hauria de tenir en compte perquè sovint els discursos s’assemblen molt i no es porten a la pràctica.” Queda molt camí per recórrer, però amb profes­sio­nals com els que es formen a l’EUMPA el somni potser es farà realitat.