Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Almirall Vall et alia
SRA. ANNA GUDIOL COROMINAS, SR. MANUEL ALMIRALL VALL.
Fotografia: Àngel Font

SRA. ANNA GUDIOL COROMINAS, SR. MANUEL ALMIRALL VALL. FUNDACIÓ FUTUR

Obra:

Texto del 2002

La reinserció social i laboral de col·lectius en situació d’ex­clusió és l’objectiu primer i úl­tim de la Fundació Futur, una entitat sense ànim de lucre i cre­ada a finals de l’any 1996 a Barcelona. Àlex Masllorens Escubós i Andreu Oliveras fo­ren els impulsors d’una idea que pretenia cobrir les neces­sitats d’unes bosses socials que llavors es tro­ba­ven ter­rible­ment marginades i que requerien l’atenció de perso­nes amb una clara vo­ca­ció i, alhora, exper­tes en la proble­màtica d’a­quests col·­lectius. Anna Gu­diol Coro­mi­nas n’és l’actual presidenta i Manuel Al­mirall Vall, el seu di­rector: “La Fun­da­ció va néi­xer so­bretot perquè els immigrants que estaven fina­lit­zant les seves penes a la presó poguessin afrontar el retorn a la societat i a la vida la­boral. Àlex i Andreu van buscar el recolzament d’un grup d’em­pre­saris.” Es va muntar un taller de confecció fora dels es­pais penitenciaris que comp­tava amb l’aval dels mateixos proveïdors, que hi portaven feina i que permetia als exreclusos treballar en allò que conei­xien i reinserir-se més fà­cil­ment: “Vam néixer amb el recolza­ment d’Acció Solidària con­tra l’A­tur, una de les anomenades ban­ques èti­ques, que existeix des de fa 20 anys i que gestiona micro i ma­cro­crè­dits; també vam comptar amb l’a­ju­da de la Fundació La Caixa i amb la de Cà­ritas, que han estat amb nos­altres des del primer dia”, explica el senyor Almirall.

La Fundació ha anat evolucionant cap a noves activitats que han permès reafirmar la seva voluntat principal de reinserció laboral: “Hem anat as­so­lint reptes difícils però entranyables. En pocs anys hem fet molta fei­na”, afirma la presidenta. “En sis anys, el que sobretot hem fet ha estat can­viar el tipus d’activitat. Vam començar amb la confecció, pe­rò ens vam adonar que calia fixar-se més en les necessitats del mer­cat per poder seguir reinserint gent. Ens vam decidir per l’hostaleria, un sec­tor que tenia demanda durant tot l’any”, afegeix el direc­tor. Actualment, es creen llocs de treball no tan sols per als immigrants i els expresos: “Hem obert el ventall d’usuaris de la Fundació a grups socials que es troben en situació d’exclusió. Acollim membres de famílies monoparentals  econòmicament precàries, aturats de llarga durada, persones sen­se llar, toxicòmans, dones maltractades, joves sense formació ni ex­periència professional…”, totes aquelles persones que pateixen algun tipus de marginació que no els permet accedir a un treball en empreses nor­ma­litzades. La mitjana d’edat oscil·la entre els 30 i els 40 anys i la pro­por­ció d’ho­mes i dones és similar, a més cal destacar que un 25% cor­respon a per­sones casades i un 75% a solteres o separades.

“La formació que oferim es realitza a través de la nostra pròpia pro­duc­ció mitjançant un itinerari d’inserció personalitzat que permet al be­neficiari assolir la reinserció. Prèviament, se li ensenyen uns cà­nons de comportament, una disciplina, unes normes, rep un ampli con­junt d’instruccions sobre com elaborar un currículum vitae, aprèn el protocol d’entrevista laboral i els requisits indispensables per cer­car feina, els aspectes legals, els seus drets i deures a l’empresa, pre­ven­ció de riscos laborals, ergonomia en el treball; i, fins i tot, rep una orientació ocupacional i professional personalitzada per tal d’adequar el seu perfil en el món laboral”, assegura Manuel Almirall. Una me­todo­logia que ha d’afrontar handicaps com la inconstància dels immi­grants que marxen al seu país d’origen abans de finalitzar el seu seguiment, la recaiguda de persones amb problemes de drogoaddicció, la incapa­ci­ta­ció per a la integració dels sense sostre. “No prete­nem donar-los només una feina, sinó ajudar-los, faci­litar-los un suport global. Si no s’arre­glen determinats aspectes, no po­den treballar en condicions. Ara som 21 per­sones en plantilla, entre edu­cadors, psicòlegs i personal d’ad­mi­­nis­tració conformem un 25% de l’estructura. El 75% restant corres­pon a les places d’inserció. La pro­­porció és bona i està funcionant.”

Els sis anys transcorreguts han estat fructífers i resolutius. L’objecte cabdal de reincorporar laboralment col·lectius en situació d’exclusió s’ha comple­men­tat amb altres fites: portar a terme accions de tot tipus que facilitin als usu­aris la seva plena integració en la societat en igualtat de condicions amb la resta de la població; promoure actes de sensibilització davant l’opinió pú­bli­ca vers els problemes intrínsecs d’aquests col·lectius marginats; inves­tigar i denunciar els casos de discriminació, i participar en qualsevol projecte o activitat relacionada amb tots aquests objectius. No obstant això, cal no oblidar els canvis negatius que han alterat la nostra societat, cada cop més complexa i paradoxal. És indispensable palpar una realitat social que afecta capes de població cada cop més denses, on conviuen la pobresa i la mar­gi­nació, formades per immigrants sense papers i sense oportunitats d’inte­gra­ció, per gent discriminada amb diferents malalties que no es pot ignorar ni abandonar: “La immigració és un dels temes més candents en l’ac­tu­alitat. En pocs anys, la situació ha fet un gir radical. La nova Llei d’estrangeria ha eliminat el precontracte i impedeix que milers de per­sones es regularitzin. Parlem irremeiablement del peix que es mos­se­ga la cua”, afirma Anna Gudiol. “S’ha arribat a una situació esper­pèn­tica que indueix a la delinqüència i a la prostitució. Contradictò­ria­ment, els empresaris estan farts de reclamar mà d’obra per realitzar fei­nes que els autòctons ja no volem fer.”

La Fundació Futur pretén plantar cara a un avenir social incert, i establir nous acords amb els departaments governamentals i serveis soci­als de les ins­titucions públiques. Noves activitats solidàries ben estructu­ra­des i efica­ces es posaran en marxa i facilitaran que l’empresariat adopti pos­tures més so­lidàries i compromeses: “Seguirem ampliant la nostra ac­tuació. Ara, el taller d’hostaleria compta amb un servei de càtering i tres punts de venda. Un cop finalitzat això, tirarem endavant altres idees que aten­guin les demandes del mercat i que puguin ser un èxit. Vi­vim d’allò que produïm, la formació in situ i en una feina rendible i de fàcil rein­serció. Les persones que preparem han de viure el dia a dia.”