Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Anna Maria Duran
SRA. ANNA MARIA DURAN.
Fotografia: Àngel Font

SRA. ANNA MARIA DURAN. FUNDACIÓ OBSERVATORI ESTEVE DURAN

Obra:

Text del 2002

La fascinació pel firmament només l’explica l’ànsia de saber sobre l’univers que ens envolta

L’afició a l’astronomia d’Esteve Duran, tot un erudit fill de Granollers, cons­ti­tu­eix la Ilavor d’on va néixer la fundació que ara presideix la seva filla Anna Ma­ria Duran i Casanovas, amb l’ajut de Josep M. Gómez Forrellad, Josep Pal­­me­rola (alcalde de Seva), Josep M. Comas, Anna Comas, Mer­cè Comas, Joan Guarro i Enric Garcia Me­lendo. La senyora Duran ex­plica que el creador de l’Observatori co­men­çà “obser­vant les estre­lles a l’hort dels seus pares.” Molts anys des­prés, ja pare de família, aquest eminent quí­mic decidí “cons­truir-se una casa on pogués ubicar un teles­co­pi.” L’indret escollit va ser la urba­nit­zació El Montanyà, al municipi de Seva.

Som a finals de la dècada dels 70. La presidenta de la Fundació comenta que el projecte del seu pare resultava “inusual”, ja que havia previst que la ca­sa la coronés una cúpula per col·locar-hi un telescopi d’una considerable grandària. Els arguments i “la il·lusió” d’Esteve van comptar amb el re­col­za­­ment del consistori municipal i en especial del seu alcalde Josep Pal­me­ro­la, que des de sempre ha estat molt implicat en tot allò relacionat amb la Fun­da­ció. Anna Maria ressalta el fet que avui no podríem parlar de la Fun­da­ció Pri­vada Observatori Esteve Duran si no fos pel suport rebut del poble de Seva.

Afegeix que, perquè aquell emprenedor pogués fer realitat el seu “somni”, ca­lien “bons companys”, i subratlla la importància rellevant que al llarg del ca­­mí recorregut per Esteve van tenir Josep M. Gómez, astrònom i director de l’Observatori i Joan Guarro: “Sense ells no seríem on som. Van ser ells qui, després que haguéssim fet gestions i consultat empreses de te­lescopis d’arreu del món, van suggerir que construíssim el telescopi a Catalunya.” Concretament, els tallers Basellga de Mollet del Vallès van ser els encarregats de donar forma a la idea d’aquest català. Una obra d’a­ques­tes característiques requereix grans esforços, i els seus impulsors hi van invertir uns 15 anys. Tant s’hi van esmerçar que fins l’actualitat el te­les­co­pi de la Fundació és “el més gran de Catalunya.”

El 30 de desembre de 1994, l’Observatori Astronòmic es va inaugurar comp­tant amb la presència del president de la Generalitat. No havia passat un any, acomplert de poc el seu somni, Esteve Duran ens deixava l’11 de se­tem­bre de 1995. La seva filla es va trobar davant d’aquell llegat tan par­ti­cu­lar que li deixava el pare. La seva decisió estava clara: “Havia de con­ti­nu­ar el seu somni.” Precisament, és en aquest període que s’in­cor­po­ra una persona cab­dal per a la Fundació, Enric Garcia Melendo, enginyer en tele­co­mu­ni­ca­cions i doctor en astrofísica, el qual treballa a l’Observatori As­tro­nòmic des de fa sis anys.

Els primers passos van estar guiats per “la prudència”, calia “demostrar-nos a nosaltres mateixos la nostra capacitat d’investigar i de divulgar les descobertes dutes a terme a l’Observatori. Abans de constituir la Fun­­da­ció, volíem ob­te­nir el re­co­neixement de la comunitat científica inter­­na­cional. En poc temps vàrem publicar un gran nombre de tre­balls cien­tífics i així va cre­ar-se la Fundació Privada Observatori Es­te­ve Du­ran.” En són patrons els membres de la família d’Anna Maria, el seu marit Josep M. Comas i les se­ves filles Anna i Mercè, l’Ajuntament de Seva, i en nom seu l’alcalde Jo­sep Palmerola, Josep M. Gómez i Joan Guarro Flo (des­­cobridor de l’asteroide Catalonia).

La Fundació constitueix un “reflex d’allò que el pare desitjava, la di­vul­ga­ció dels coneixements.” I és que, per sobre de tot, aquest inquiet català era “un pedagog”, com ho demostra el fet que, al llarg de la seva fructífera vida, fundés un centre de formació a Granollers l’any 1942, anomenat CEM. En aquest sentit, la seva filla Anna Maria va continuar i continua essent ti­tu­lar i directora d’EDUCEM Centres d’Ensenyament.

L’Observatori rep visites tant d’escoles, com de grups d’empreses i grups pri­vats dins de la seva finalitat divulgadora. Des de la Fundació també es duu a terme “la supervisió de projectes universitaris de final de carre­ra.” El te­les­copi de l’Observatori Astronòmic Esteve Duran atrau estudiosos pro­cedents de totes les disciplines, “no únicament relacionats amb l’as­tro­no­mia i l’astrofísica, sinó també amb la mecànica, l’electrònica i la in­for­màtica, donat que totes aquestes disciplines són presents en un te­les­copi modern.” Per als projectes, la Fundació ha establert convenis amb cen­tres d’ensenyament superior i universitats.

Quina és la raó d’aquesta fascinació pel firmament? L’astrònom que ens a­com­panya, Josep M. Gómez, ho explica de manera planera: “L’ànsia de sa­­ber so­bre l’univers que ens envolta.” La presidenta de l’entitat sub­ratlla que “la contínua evolució de les tecnologies i les necessitats de la so­cie­tat, obliguen els qui treballem en aquest món a plantejar-nos fites am­bi­cioses. De sempre tenim previst dur a terme nous projectes.”

Un dels projectes més acariciats és la creació d’un centre astronòmic que pu­gui desenvolupar els tres eixos vertebradors de la Fundació: la recerca, l’en­senyament i la divulgació a tots els nivells. Per a aquest ambiciós pro­jec­te es disposa ja de la cessió d’un terreny a El Montanyà (Seva) on s’u­bi­ca­rà el nou centre. La primera fase del projecte ja està endegada. Es dis­po­sa d’una quantitat molt important de material astronòmic i de fun­cio­na­ment de propietat cedit a la Fundació. La ubicació del centre astronòmic és pri­vi­le­­giada, a prop de gran part de la població de Catalunya, amb bones co­mu­ni­ca­cions, instal·lacions i serveis, i a tocar del parc natural del Montseny.

El centre podrà atendre la demanda tant de científics del nostre país com de l’estranger, que ja han manifestat el seu interès per treballar i realitzar es­ta­des al centre d’investigació, atrets per les facilitats que ofereix l’ob­ser­va­to­ri. “Disposarà de la part per acollir els científics i experts que tindran els seus propis telescopis i àrees de treball, com també la major part del cen­tre es dedicarà a l’ensenyament i divulgació, permetent el con­tac­te directe amb instrumental, observació i experimentació. La pas­sió pel món de l’astronomia és evident, això es pot constatar en la quan­titat de consultes diàries que rep la nostra pàgina web.”

Els investigadors de la Fundació Privada Observatori Esteve Duran col­·la­boren i han fet treballs amb un gran nombre d’institucions, entre elles el Grup d’Estudis Astro­nò­mics, el Jet Propulsion Laboratory, l’Hub­ble Space Te­lescope Institute, la Uni­versitat de Toronto, l’Observatori Naval dels EE­UU, la Universitat de Louis­ville dels EEUU, la Universitat del País Basc, el Plan Na­cional de Investigación… i és que aquests ca­ta­lans, lluny de tenir el cap als núvols, han dut a terme programes d’un abast con­siderable. A més de les moltes publicacions que ja tenen al seu haver, val a dir que “hem estat els primers a fer un planisferi estel·lar en ca­ta­là. També creem el nos­tre propi material multimèdia destinat a la di­vul­gació i a l’ense­nya­ment.” L’Observatori, a més, està associat a la Fun­da­ció Catalana per a la Recer­ca.

El somni de l’artífex de l’Observatori, s’ha fet realitat i amb escreix. És emo­tiu imaginar-nos com Esteve Duran deu veure l’evolució del seu somni, això si s’ho està mirant des d’algun lloc d’aquest cel que tant es va estimar.