Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Carme Bufí
SRA. CARME BUFÍ.
Fotografia: Àngel Font

SRA. CARME BUFÍ. FUNDACIÓ BUFÍ I PLANAS

Obra:

Text del 2002

Els Premis Bufí i Planas representen el reconeixement dels com­­portaments i les filosofies exemplars en el diàleg entre em­pre­saris i treballadors.

La Fundació Privada Bufí i Planas constitueix “un tes­ti­moni i un home­nat­ge als fun­dadors de l’em­presa Euroquímica, i a la seva ex­traordinària filosofia social, gràcies a la qual, 40 anys després de la seva creació durant els quals ha expe­ri­mentat un creixement cons­­tant, hem esdevingut un con­glomerat social d’em­­­­­pre­­ses, en el qual cadas­­cu­na respon a uns ma­tei­xos principis filosòfics i a un ma­teix ideari econòmic i, fonamentalment, social.”

De fet, Euroquímica va cons­tituir una nova manera de fer empresa a l’Espanya dels anys seixanta, quan el país tot just s’aixecava del període de mancances econòmiques i de dura repressió política que havia suposat la primera etapa de la postguerra i es començava a viure una època de bonança econòmica que obria la possibilitat d’encetar i materialitzar projectes empresarials, i fins i tot la seva denominació “es va avançar en el temps als canvis polítics i so­­cials que ens esperaven.”

Aquestes transformacions comportarien en el futur el camí cap a la unificació europea mitjançant l’expansió i l’en­for­timent progressiu de l’anomenat aleshores Mercat Comú: “Euro­quí­­mi­ca va ser fundada pel meu pare, Joan Bufí, i pel meu oncle, Joan Planas, el primer d’abril de 1962, com una empresa del sector químic, con­cre­tament dedicada a la producció de productes químics per a la in­dús­tria, dins de la branca dels revestiments. De fet, el primer eslò­gan que va tenir l’empresa, també revolucionari per a l’època, era: Química europea para la industria.

La gran innovació en els plan­te­jaments estructurals d’aquesta empresa, però, es va viure al bell mig del període de transició cap a la democràcia en l’Estat espanyol: “L’any 1977, en plena etapa d’expansió i creixement de l’empresa, els seus fundadors van decidir deixar la propietat d’aquesta empresa en mans dels 21 treballadors que formaven la plantilla en aquell mo­ment, de manera proporcional a les seves responsabilitats, i no pas en fun­ció de lligams de parentesc o coneixença, tal com s’ha fet tra­di­cio­nalment el repar­ti­ment hereditari en el món de l’empresa. D’a­ques­­ta manera, ells, els fundadors només es quedaren amb una pe­tita parcel·la de la propietat i no amb la propietat sencera, tal com hagués succeït si haguessin optat per una divisió tradicional de la companyia. Aquest repartiment modèlic des del punt de vista so­cial s’ha mantingut al llarg dels anys en el funci­o­nament de la societat anònima, el qual es basa en l’ideari següent: la propietat ha d’estar sempre en mans dels treballadors en actiu, de manera que qualsevol nou col·laborador, passat un termini de tres anys, pot tenir accés a un paquet d’accions al seu preu nominal. De forma in­versa, quan un treballador marxa o es jubila ha de vendre les seves accions pel mateix import nominal.” La línia d’aquesta avançada con­cepció de la gestió empresarial, totalment coherent amb la ideologia i tarannà dels seus creadors, ha estat heretada, respectada i, sobretot, valorada com una solució revolucionària i idònia per les noves gene­ra­cions de treballadors. I des d’aquesta convicció treballen dia a dia per engrandir i enfortir aquest original projecte empresarial i avançat ide­a­ri social que pot fer escola en el nostre país i sembrar l’exemple per a altres empreses catalanes, tal com ja ho feren altres catalans com, per exemple, Eusebi Güell a les instal·lacions de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Aquesta forma d’organització, que intenta que la propietat de l’empresa sigui d’aquells que la gestionen i que s’esforcen perquè cada dia millori i assoleixi més eficiència des del vessant empresarial, ha estat hono­ra­da a través de la creació d’aquesta Fundació, que té les finalitats se­güents: “Especialitzar-se en treballs I+D+I (Investigació + Desen­vo­lupament + Innovació), per a la millora i la descoberta de nous materials de re­cobriment dins el món de les pintures, els revestiments i reco­bri­ments per a tota mena de materials, a fi d’obtenir la màxima pro­tec­ció anticorrosiva i contra l’envelliment, evitar pèrdues ener­gè­ti­ques, frenar l’avanç de radiacions, i de tota mena d’agents destructius per als materials protegits. Aquests materials i productes, un cop tes­tats i assegurada la seva eficiència passen a ser comercialitzats a tra­­vés de les diferents empreses d’Euroquímica, però la marca sem­pre és tu­­telada directament per la Fundació, ja que d’aquesta ma­nera as­solim el nostre objectiu fonamental: que la tasca que va ser en­ceta­da per Joan Bufí i Joan Planas romangui un cop nos­altres no hi si­guem, és a dir, assegurem la perdurabilitat de l’em­presa per so­bre dels in­teressos individuals, que és una de les lli­çons mestres que ells ma­teixos ens varen deixar.”

El fet que la Fundació Privada Bufí i Planas sigui la propietària dels drets d’ús de les marques fabricades per les empreses del grup Euroquími­ca comporta, fonamentalment, “ser autosuficients econòmicament, la qual cosa ens permet engegar to­tes les activitats de la Fundació i, principalment, investigar a fi de mi­llo­rar la qualitat dels nostres productes. D’aquesta manera la Fun­dació permet que en millorem la qualitat mitjançant el seu con­tinu perfeccionament, que el pro­jecte social fundat per Joan Bufí i Joan Planas es pugui perllongar en el temps i que les condicions de vida del conjunt dels ciutadans siguin cada cop més favorables tal i com ells desitjaven i pro­pug­naven. Tot i que, pel fet de ser productes tan presents i habituals per a tots nosaltres no ens aturem a pensar-ho, els revestiments són elements cabdals a l’hora de protegir materials i, per això mateix, ens ajuden a augmentar la nostra qualitat de vida.” Així l’activitat de l’empresa i el seu ideari social, al qual dóna suport la Fundació, contribueixen a l’increment de la qualitat de vida de la població des de dues perspectives diferents i complementàries: l’estric­tament eco­nò­mica o monetària i la humana.

Una altra línia d’actuació de la Fundació se centra en la docència, que, al seu torn, es pot dividir en dues branques. “D’una banda, intentem donar a conèixer i divulgar el tarannà social dels nostres funda­dors i el seu exemple per mitjà de xerrades, cursos, seminaris a es­co­les de ne­go­ci, i a les diferents institucions acadèmiques del país. De l’altra, dins de la nostra branca d’especialització química, tre­ballem per difondre les tècniques i els secrets dels revestiments i al mateix temps espe­cialitzar els professionals interessats. Tot i la importància d’aquestes co­bertures en la vida quotidiana, actual­ment no hi ha cap pla d’estu­dis universitari a l’Estat espanyol que inclogui una especialització en aquesta matèria, per la qual cosa les persones que s’hi volen dedicar s’han de preparar a posteriori o paral·lelament als seus estudis aca­dè­mics. Nosaltres, a través dels nostres cursos, els oferim l’opor­tu­ni­tat de fer-ho i que puguin aprofundir en la matèria.”

“Finalment, una altra tasca que porten a terme és la convocatòria dels Premis Bufí i Planas, que són el reconeixement dels com­­portaments i les filosofies exemplars en el diàleg entre em­pre­saris i treballadors i que, en definitiva, intenten recompensar la uto­pia empresarial que, de vegades, sembla inexistent i que, no obs­tant això, es fa palesa quotidianament en la nostra societat. Mitjan­çant la promoció que aquests guardons poden comportar, aquest somni podrà arribar a esdevenir una realitat generalitzada per a tothom en un futur més o menys immediat. Els premis s’es­tructuren entorn de quatre categories. Una, el Premi Bufí i Planas, està adreçada a reconèixer una entitat que ha estat capaç d’a­germanar el capital i el treball en el seu funcionament diari, és a dir, vol premiar les em­pre­ses que han seguit un esquema de com­portament semblant al que van seguir durant tota la seva tra­jectòria els fundadors d’Euro­quí­mica. Una altra categoria, el Premi Joan Bufí, premia els empre­sa­ris que s’adonen que el veritable motor del creixement de l’empresa són els seus tre­ba­lladors i les persones que la formen i que, per tant, els atorguen els mitjans necessaris perquè puguin créixer personalment i profes­sio­nal­ment dins l’empresa i paral·lelament a ella. El següent guardó, el Premi Joan Planas, vol distingir aquells emprenedors que són ca­paços d’assumir riscos econòmics i personals per tal de pre­ser­var els llocs de treball del seu projecte perquè han entès que a­quest sempre està per sobre de les persones que el formen, tal com van fer Joan Bufí i Joan Planas. I, per últim, el Premi Florencio Yus vol honorar tots aquells treballadors que donen el millor de si ma­teixos i col·laboren en tot moment amb l’empresa. De fet, aquest darrer premi rep aquest nom en memòria d’un dels treballadors d’Euroquímica que des de la seva humilitat, era un empleat que procedia d’una famí­lia sense recursos i que no havia pogut for­mar-se acadèmicament, es prestava en tot moment a ajudar i intentar aportar el millor d’ell ma­teix a l’entitat. Ell simbolitza la iden­tificació d’un treballador amb el projecte que l’empresa per a la qual treballa significa i el sacrifici per­sonal per tal que aquest projecte es pugui materialitzar.”

El projecte social i profun­dament humà que proposa la Fundació Privada Bufí i Planas no només se centra en les qüestions de tipus so­cial, si­nó que també in­tenta aportar un model d’empresa conscienciada en problemà­tiques que afecten la sos­tenibilitat del nostre món a mig i llarg termini, com ara la mediambiental: “La cura de l’entorn es re­lacio­na indi­rectament amb el mo­del d’em­­­presa que els crea­dors d’Euroquímica van conce­bre. Per a ells l’em­pre­sa ha­­via de supo­sar una font de riquesa no no­més en un primer mo­ment, sinó de ma­­nera con­ti­nua­da i per a tots aquells que hi estiguessin impli­cats. I com que la conser­vació del me­di significa la sostenibilitat de l’empresa i de l’espai on s’ubi­ca, a­ques­ta ha estat una de les nostres preocupacions fo­na­men­tals d’ençà la cre­a­ció de la Fundació, i des del Departament de Medi Ambient de la Fun­da­ció vam dur a terme una anàlisi i ava­lua­ció de l’impacte de les ma­tè­­­ri­es primeres i del procés de pro­ducció de les pintures, que no no­més té en compte les conseqüències i residus químics, sinó també altres elements, com ara el nivell de so­roll, per posar un exemple. A partir d’a­questa primera avaluació hem pogut dissenyar i executar me­canis­mes i procediments de producció molt més nets que s’apliquen ac­tu­al­ment en les fàbri­ques del nostre conjunt d’empreses.”

La Fundació Privada Bufí i Planas és un bon exemple de com els em­pre­sa­ris són el motor que mou la riquesa econòmica i social d’un país, de com encara no s’han ideat ni provat totes les fórmules empre­sarials i de gestió i, especialment, de com la implicació i la compensació dels e­quips hu­mans és indispensable per a la creació d’empreses que superin cro­no­lògi­ca­ment els seus creadors i esdevinguin una força constant de crei­xement per a elles mateixes i per al país del qual formen part. És així com es con­ver­teixen en símbols de la identitat d’un país, que superen la di­men­sió estric­tament in­di­vidual del seu creador i garanteixen un ni­vell de ben­es­tar més gran per a tota la població. Aquesta lliçó hauria de ser presa es­pe­cialment en compte en els nos­tres dies en què les rela­cions laborals s’han flexi­bi­litzat i els vin­cles i la identificació del treba­llador amb la seva empresa a­costumen a ser mínims. És evident que la re­com­pensa eco­nòmica, fins a un cert punt, és important per al treba­lla­dor, pe­rò ho són molt més els fac­tors socials i hu­mans: sentir-se integrant i impli­cat en el pro­jecte. El repte per a les empre­ses i els empresaris és aconseguir-ho i fidelitzar els seus treballadors. Només així aconseguiran fer història, com la que va fer i segueix fent Euroquímica, que ha sigut “la llavor bàsica de la nostra Fundació.”

després de la seva crea­ció durant els quals ha experimentat un creixe­ment constant, hem es­de­vingut un conglome­rat social d’empreses, en el qual cadascuna respon a uns mateixos principis filosòfics i a un mateix ide­ari econòmic i, fona­men­talment, social.” De fet, Euroquímica va cons­tituir una nova manera de fer empresa a l’Espanya dels anys seixanta, quan el país tot just s’aixecava d’un període de mancances econòmiques i es començava a viure un període bonança econòmica i projectes empresarials, i fins i tot la seva denominació “es va avançar en el temps als canvis polítics i socials que ens esperaven i que comportarien el camí cap a la unificació europea. Euroquímica va ser fundada pel meu pare, Joan Bufí, i pel meu oncle, Joan Planas, el primer d’abril de 1962 com una empresa del sector químic, concretament dedicada a la producció de productes quí­mics per a la indústria. De fet, el primer slogan de la empresa, també revolucionari per a l’època, era: ‘Química europea para la indústria’.”

La gran innovació en els plantejaments estructurals d’aquesta empresa, però, es va viure al bell mig del període de Transició cap a la democràcia en l’Estat espanyol: “L’any 1977, en plena etapa d’expansió i creixement de l’empresa, els seus fundadors van decidir deixar la propietat d’aquesta empresa en mans dels 21 treballadors que la formaven, de manera pro­porcional a les seves responsabilitats, i no pas en funció de lli­gams de parentesc o coneixença. D’aquesta manera, ells i els seus familiars hi romangueren amb una petita parcel·la de la pro­pietat. Aquest repartiment modèlic des del punt de vista social s’ha mantingut al llarg dels anys en el funcionament de la societat anònima, el qual es basa en l’ideari següent: la pro­pietat ha d’estar sempre en mans dels treballadors en ac­tiu, de manera que qualsevol nou col·laborador, passat un termini de tres anys, pot tenir accés a un paquet d’accions al seu preu no­minal. De forma inversa, quan un treballador marxa o es jubila ha de vendre les seves accions pel mateix import no­minal.” La línia d’aquesta avançada concepció de la gestió empresarial, totalment coherent amb la ideologia i tarannà dels seus creadors, ha estat heretada, respectada i, sobretot, valorada com una so­lució revolucionària i idònia per les noves generacions dels Bufi i dels Planas encara integrades en l’organigrama de l’empresa i pels seus actuals treballadors.

Aquesta forma d’organització, que intenta que la propietat de l’em­presa sigui d’aquells que la gestionen i que s’esforcen perquè cada dia millori i sigui més eficient des del vessant empresarial, ha estat honorada a través de la creació d’una Fundació, que té les fina­litats següents: “Especialitzar-se en treballs de I+D+I (In­ves­tigació + Desenvolupament + Innovació), per a la millora i la des­coberta de nous materials de recobriment dins el món de les pintures, els revestiments i recobriments per a tota mena de materials, per tal d’obtenir la màxima protecció anti­cor­rosiva i contra l’envelliment, evitar pèrdues energètiques, fre­nar l’avanç de radiacions, i de tota mena d’agents destructius per als materials protegits. Aquests materials i productes, un cop testats i assegurada la seva eficiència passen a ser co­mer­­cialitzats a través de les diferents empreses d’Euro­quí­mica, però la marca sempre és tutelada directament per la Fundació, ja que d’aquesta manera assolim el nostre objectiu fona­men­tal: que la tasca que va ser encetada per Joan Bufí i Joan Pla­nas romangui un cop nosaltres no hi siguem, és a dir, as­se­gurem la perdurabilitat de l’empresa per sobre dels in­teressos in­dividuals, que és una de les lliçons mestres que ells mateixos ens varen deixar.”

El fet que la Fundació Privada Bufí i Planas sigui la propietària dels drets d’ús de les marques fabricades per les empreses del grup Euroquímica, comporta, fonamentalment, “ser autosuficients eco­nòmicament, la qual cosa ens permet engegar totes les ac­tivitats de la Fundació i, principalment, investigar a fi de mi­llo­rar la qualitat dels nostres productes. D’aquesta manera la Fundació permet que milloren la qualitat dels nostres pro­ductes mitjançant la seva contínua millora, que el projecte fun­dat per Josep Bufí i Joan Planas es pugui perllongar en el temps i que les condicions de vida del conjunt dels ciutadans siguin cada cop més favorables. Tot i que, pel fet de ser pro­ductes tan presents i habituals per a tots nosaltres, no ens aturem a pensar-ho, els revestiments són elements cabdals per protegir materials i, per això mateix, ens ajuden a augmen­tar la nostra qualitat de vida.”

Una altra línia d’actuació de la Fundació se centra en la docència, que, al seu torn, es pot dividir en dues branques. “D’una banda, in­­tentem donar a conèixer i divulgar el tarannà social dels nostres fundadors i el seu exemple per mitjà de xerrades, cur­sos, seminaris a escoles de negoci, i a les diferents insti­tu­ci­ons acadèmiques del país. De l’altra, dins de la nostra branca d’especialització química, treballem per difondre i espe­cia­lit­zar els professionals interessats en les tècniques i els se­crets dels revestiments. Tot i la importància d’aquestes cobertures en la vida quotidiana, actualment no hi ha cap pla d’estudis universitari a l’Estat espanyol que inclogui una especialització en aquesta matèria, per la qual cosa les persones que s’hi volen dedicar s’han de preparar a posteriori o paral·lelament als seus estudis acadèmics. Nosaltres, a través dels nostres cursos, els oferim l’oportunitat per fer-ho.”

Finalment, una altra tasca que porten a terme és la convocatòria dels Premis Bufí i Planas, que “són el reconeixement dels comportaments i les filosofies exemplars en el diàleg entre empresaris i treballadors i que, en definitiva, intenten re­com­pensar la utopia empresarial que, de vegades, sembla ine­xistent i que, no obstant això, es fa palesa quotidianament en la nostra societat. Mitjançant la promoció que aquests guardons poden comportar, aquest somni podrà arribar a esdevenir una realitat generalitzada per a tothom. Els premis s’estructuren entorn de quatre categories. Una, el Premi Bufí i Planas, està adreçada a reconèixer una entitat que ha estat capaç d’agermanar el capital i el treball en el seu funci­o­nament diari, és a dir, vol premiar les empreses que han seguit un esquema de comportament semblant al que van seguir els fundadors d’Euroquímica. Una altra categoria, el Premi Joan Bufí, premia els empresaris que s’adonen que el veritable motor del creixement de l’empresa són els seus treballadors i que, per tant, els atorguen els mitjans necessaris perquè pu­guin créixer personalment i professionalment dins l’em­presa i paral·lelament a ella. El següent guardó, el Premi Joan Planas, vol distingir aquells emprenedors que són capaços d’assumir riscos econòmics i personals per tal de preservar els llocs de treball del seu projecte perquè han entès que el projecte sempre està per sobre de les persones que el formen, tal com van fer Joan Planas i Josep Bufí. I, per últim, el Premi Flo­ren­cio Yus vol honorar tots aquells treballadors que donen el millor de si mateixos i col·laboren en tot moment amb l’empresa. De fet, aquest últim premi rep el nom en memòria d’un dels tre­balladors d’Euroquímica que des de la seva humilitat, era un empleat que procedia d’una família sense recursos i que no havia pogut formar-se acadèmicament, es prestava en tot mo­ment a ajudar i intentar aportar el millor d’ell mateix a l’entitat. Ell simbolitza la identificació d’un treballador amb el projecte que l’empresa per a la qual treballa significa i el sacrifici personal per tal que aquest projecte es pugui materialitzar.”

El projecte social i profundament humà que proposa la Fundació Privada Bufí i Planas no només se centra en les qüestions de tipus social, sinó que també intenta aportar un model d’empresa cons­cienciada en problemàtiques que afecten la sostenibilitat del nostre món a mitjà i llarg termini, com ara la mediambiental: “La cura de l’entorn es relaciona indirectament amb el model d’empresa que els creadors de Euroquímica van concebre. Per a ells l’empresa havia de suposar una font de riquesa no només en un primer moment, sinó de manera continuada i per a tots aquells que hi estigues­sin implicats. I com la con­­servació del medi sig­nifica la sostenibilitat de l’empresa i de l’espai on s’ubica, la seva conser­vació ha estat una de les nostres preocupacions fonamentals d’ençà la creació de la Fundació, i des del Departament de Mediambient de la Fun­dació vam dur a terme una anàlisi i avaluació de l’impacte de les matèries primeres i del procés de producció de les pintu­res, que no només té en compte les conseqüèn­cies i residus químics, si­nó també altres elements, com ara el nivell de soroll, per posar un exemple. A partir d’aquesta primera avaluació hem pogut dissenyar i executar me­canismes i procediments de producció molt més nets que s’apliquen actualment en les fàbriques del nostre conjunt d’empreses.”

La Fundació Privada Bufí i Planas és un bon exemple de com els empresaris són el motor que mou la riquesa d’un país i de com encara no s’han provat totes les fórmules empresarials i de gestió i, especialment, com la implicació i compensació dels equips hu­mans és indispensable per a la creació d’empreses que superin cronològicament els seus creadors i esdevinguin una força cons­tant de creixement per a elles mateixes i per al país del qual for­men part. És d’aquesta manera com es converteixen en símbols de la identitat d’un país i garanteixen un nivell de benestar més gran per a tota la població.