Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Helena de Felipe et alia
SRA. HELENA DE FELIPE, SRA. LAURA ROIGÉ, SRA. ROSER BOSCH.
Fotografia: Àngel Font

SRA. HELENA DE FELIPE, SRA. LAURA ROIGÉ, SRA. ROSER BOSCH. FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS D'EMPRENEDORES CATALANES

Obra:

Text del 2002

El nostre objectiu és que quan una dona vulgui emprendre un negoci no topi amb obstacles pel simple fet de ser dona.

La Federació d’Associacions d’Emprenedores Catalanes, fundada el 27 d’octubre de 2000 i amb seu a Tarragona, té al capdavant Helena de Felipe. La responsable de l’entitat disposa del suport de moltes altres dones, entre elles Laura Roigé i Roser Bosch, secretària general i vicepresidenta, respectivament, del comitè executiu de l’entitat.

Encara que ambiciós, el propòsit de la institució es resumeix en poques paraules: “Esdevenir l’únic portaveu a Catalunya de les múltiples associacions empresarials femenines.”

Aspira a “salvaguardar les necessitats i els drets de la dona empresària i directiva a Catalunya” i subratllen que “per unir-se a nosaltres, no és necessari ser propietària d’una em­presa.”

L’objectiu últim de l’entitat és esdevenir “una central de compres. Pretenem crear una xarxa de serveis i facilitats que ens ajudi a reduir costos i fer els nostres negocis més competitius.”

Si bé encara hi ha un nombre reduït d’associacions no agrupades entorn l’entitat que ens ocupa, la iniciativa d’aquestes catalanes ha gaudit de gran acceptació entre les emprenedores del nostre país: “Actualment la Federació està constituïda per set associacions. Representem 1.300 empresàries, el 80% de les quals pertanyen al sector de serveis.” Curiosament, aquest percentatge coincideix amb el del perfil empresarial dels Estats Units, el país més avançat del món.

La problemàtica a què s’enfronten les nostres empresàries és àmplia. No podem obviar el fet que “tant el món econòmic com el polític són tradicionalment masculins.”

Vet aquí un exemple que no ens queda pas tan lluny: “Fa 40 anys, si una dona volia demanar un crèdit a un banc, calia que hi anés acompanyada d’un home que se’n responsabilitzés.”

Encara avui “una dona topa amb més dificultats que un home per dur a terme operacions d’aquestes característiques. A l’hora de constituir un negoci, nosaltres hem de fer front al doble d’esculls.”

Les arrels d’aquesta discriminació, sens dubte, les trobem en la manca de confiança: “Són pocs els qui creuen en les dones.”

D’aquí la utilitat de pertànyer a la Federació: “En més d’una ocasió hem hagut d’acompanyar alguna sòcia a una entitat financera perquè accedissin a concedir-li un préstec.”

Per tot plegat, les representants de la Federació recomanen fermament a les empresàries catalanes que es facin membres d’alguna associació, de manera que “sempre disposin d’un ens que les representi i les assessori.”

Estem parlant d’un benefici recíproc: “No només l’associació ajudarà la dona, sinó que aquesta també hi podrà aportar alguna cosa. Hem de fer pinya. Com més siguem, més força tindrem.”

Tan conscients són d’aquest fet que, “juntament amb la Universitat de Girona, estem portant a terme un estudi per conèixer exactament el pes laboral, el volum de mà d’obra representat pels negocis encapçalats per dones, i les característiques d’aquesta mà d’obra.”

Malauradament, “al nostre país, la tradició d’agrupar-se no està gaire arrelada.”

Aquesta realitat encara esdevé més evident si ens comparem amb altres països, com ara Finlàndia, que Helena coneix molt bé, no en va la seva mare és originària d’aquesta terra: “Mantenim una relació estreta amb la presidenta de l’Associació d’Empresàries d’Hèlsinki. Allà són moltes les dones que ocupen càrrecs de responsabilitat.”

Aquesta diferència abismal es podria resoldre si prestéssim una mica d’atenció a qüestions aparentment tan fútils com “els horaris”, un dels principals cavalls de batalla de l’entitat que ens ocupa: “Als països nòrdics, la jornada laboral acaba a les cinc de la tarda, la qual cosa permet conciliar més fàcilment la vida familiar i la laboral. A les dones, ens permet ser més lliures.”

Ho tenen així de clar: “Cal que el govern posi solució al tema de la jornada laboral si volem que les dones siguin tan competitives com els homes.”

Les representants de la Federació subratllen el fet que “no reivindiquem únicament llars d’infants perquè es facin càrrec dels nostres fills mentre treballem, sinó també residències de la tercera edat on puguin atendre els avis, que sempre acostumen a ser responsabilitat de les dones.”

Es mostren satisfetes de l’índex de participació de què gaudeixen les activitats que organitzen: “Al darrer congrés de la Federació, celebrat a Tarragona, hi va assistir un públic molt nombrós, entre el qual hi havia homes.”

La societat, doncs, ha abandonat l’escepticisme amb què, en el passat, es mirava les associacions femenines. És més, “fins i tot presentem projectes i idees a la Generalitat, a través del CIDEM, que els responsables polítics acullen amb interès. És ha­bitual que els consellers assisteixin als actes que convoquem. Sense anar més lluny, entre els assistents a la presentació de la Federació, celebrada al Pretori Romà de Tarragona –la qual cosa no estava exempta de simbolisme–, hi va haver Artur Mas, que va fer una intervenció impecable.”

De quina repercussió gaudeixen les activitats del col·lectiu als mitjans de comunicació? “Sempre n’hem rebut un tractament d’allò més correcte.”

Hi ha excepcions, però. En aquest sentit, les responsables de la Federació evoquen una anècdota: “L’any passat vam celebrar la 4a Convenció de Dones Empresàries de Tarragona, que va tenir una gran repercussió mediàtica, amb l’assistència de grans personalitats. Al dia següent, un important diari dedicava a l’esdeveniment dues pàgines amb fotografies incloses. Malauradament, l’orientació de l’article semblava més pròpia d’un reportatge publicat en una revista del cor. El periodista recalcava detalls tan frívols com el perfum o la roba de les assistents. Vam escriure la rèplica corresponent i el director del diari ens va demanar disculpes.”

Aquestes decepcions no aturen les emprenedores catalanes. Així, “el nostre projecte més immediat és el congrés que tenim previst celebrar al setembre, al llarg del qual crearem la COAFEM, la Confederació d’Associacions i Federacions d’Empresàries del Mediterrani.”

Convençudes que la unió fa la força, estan a punt d’unir els seus afanys als de “les Illes Balears, València i la resta d’emprenedores de la conca mediterrània.”

No obliden la resta de països europeus, de manera que la Confederació tindrà entre els seus membres les associacions “de Tunis, Tessalònica, Palerm i Roma.”

Aquesta ini­ciativa els permetrà “accedir als fons europeus de forma internacional.”

A gran o petita escala, lluny de plantejaments feministes, aquestes emprenedores sempre tindran la mateixa aspiració: “Que quan una dona vulgui iniciar un negoci no topi amb obstacles pel simple fet de ser dona.”