Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Irene Vázquez Mier
SRA. IRENE VÁZQUEZ MIER.
Fotografia: Àngel Font

SRA. IRENE VÁZQUEZ MIER. FUNDACIÓ EADA

Obra:

Text del 2002

Una societat no és justa si el creixement econòmic només beneficia un determinat segment social

.

EADA és l’escola de formació de directius més antiga que hi ha a Barcelona. Aquesta institució va néixer el 1957 de la mà d’Irene Vázquez Mier i Arturo Alsina i Gallart, mort l’any 1974: “Després d’haver actuat com a consultors per les administracions públiques del període, ens vam adonar que si desitjàvem que es produïssin canvis socials, aquests havien de provenir de l’àmbit de l’empresa privada.” El fet d’haver estat anteriorment consultors va ser una base a favor perquè “érem totalment independents i els nostres consells partien de les experi­ències empresarials pràctiques viscudes com a assessors. Després, a més a més, vam poder al·legar com a garantia del nostre saber fer en el món empresarial la nostra autogestió que ens ha permès ro­man­dre i adaptar-nos a les necessitats concretes de cada moment històric. En un principi, els participants en els nostres progra­mes de formació, sol·licitaven formació per racionalitzar el treball, és a dir, per organitzar-lo científicament. Un cop assolida la gestió, els directius es van començar a preocupar per la venda del producte i els cursos re­lacionats amb el màrqueting es convertiren en els més demandats. A aquests van seguir els que feien refe­rèn­cia al finançament i, final­ment, ens trobem en un període on afortu­na­dament es viu un gran interès per tot el que es relaciona amb les persones, de forma que hem deixat una mica de banda la idea de posseir per centrar-nos en la de ser. Crec que aquesta perspectiva és molt enriquidora per al món de l’empresa perquè al cap i a la fi l’ànima de les empreses són les persones que les formen, les quals creixen i fan evolucionar l’orga­nit­zació. Per això, prefereixo parlar de direcció de persones en comptes de fer-ho de direcció de recur­sos humans, perquè els éssers humans no són comparables amb cap recurs material.”

Aquesta concepció del món de l’empresa d’Irene Vázquez està molt estesa en l’actualitat però era molt innovadora a la dècada de 1950: “Vaig tenir la sort de rebre una educació progressista i molt oberta perquè el meu pare sempre va pensar que les noies havien de tenir igualtat de condicions per a l’accés a la cultura. Tanmateix, la Guer­ra Civil va significar un parèntesi en la meva aspiració de convertir-me en metgessa. De fet, no va ser fins després de casada i quan ja era mare de tres fills que vaig poder accedir a la universitat.” L’espe­rit plural heretat del seu pare feia que ja aleshores considerés l’home com una entitat biopsicosocial. I, en aquest sentit, la lectura de l’encíclica Re­rum Novarum del papa Lleó XIII va ser cabdal perquè es replantegés el concepte de riquesa i de societats pròsperes que circulava i que enca­ra es difon en la nostra societat: “Una societat no és justa si el creixement econòmic només beneficia un determinat segment soci­al.”

L’organització d´EADA sempre ha intentat reflectir la seva orientació oberta i participativa. Per això a principi dels anys vuitanta es constituí com a fundació: “Vam pensar que aquesta era la forma jurídica exis­tent més convenient per definir-nos com un centre d’ensenyament lliure econòmicament i eclèctic pel que fa als postulats ideològics. La nostra aposta és ser proactius i eclèctics, fent una prospecció ideològica i conceptual contínua per prendre el més convenient i enriquidor de les escoles doctrinals existents. Desitgem conèixer totes les noves tendències amb prou claredat d’objectius i aportar el millor de cadascuna als nostres alumnes.” Aquesta voluntat d’ana­lit­zar i preveure els corrents de direcció que s’imposaran ja es va fer palesa en la dècada de 1960 quan introduiren l’estudi d’àrees totalment desconegudes al nostre país: “Nosaltres ja formàvem en temes sec­to­­ri­als molt específics com ara la gestió hospitalària, d’infermeria, d’institucions bancàries, etc., que avui estan molt estesos però que en aquell moment molt poca gent coneixia.” Un altre aspecte inno­vador d’EADA és ser una de les poques escoles de formació de directius que disposa d’un centre de formació residencial: “Els nostres MBA inclouen períodes d’estada en les instal·lacions que tenim a Collba­tó perquè aquest entorn permet que el temps interior transcorri de manera més pausada i que es produeixi una dinàmica entre els integrants del grup molt profitosa, ja que poden comentar experièn­cies i enriquir-se personalment.” Aquest model d’ensenyament per­met que participants de tot el món es puguin adreçar a EADA per completar la seva formació: “Tenim alumnes de tot Europa i Amèrica del Sud.” De fet, EADA gaudeix d’un reconegut prestigi a països europeus com Suècia, Anglaterra, França, etc.

La formació d’EADA vol oferir estudis complementaris als llicenciats des d’un vessant molt més pràctic: “Als nostres cursos oferim uns coneixements pràctics, però que parteixen d’una base teòrica, sobre el món real de l’empresa. Aquest ensenyament és complementari a l’universitari, que nosaltres considerem essencial. La diferència rau en què la universitat se centra en el coneixement pur, mentre que nosal­tres adaptem aquests coneixements a la realitat econòmica i social concreta. Aquesta tasca és molt important per als directius perquè aconsegueixen accelerar el seu procés d’adaptació i madura­ció a les circumstàncies reals de l’empresa.” També s’encarreguen del reciclatge dels professionals en actiu: “El nostre objectiu és que cap directiu es quedi sense feina per una manca d’adequació al context actual econòmic i social dins del món de l’empresa.” Així mateix al llarg de la seva història han organitzat conferències, fòrums, etc. per difondre les últimes novetats de tot allò que afecta el món de l’empresa en paraules de les reconegudes personalitats d’aquests àmbits: “Durant la Transició tots els líders destacats dels partits polítics i dels sindicats aportaren la seva visió de la realitat social del moment.”

Per poder formar tant nous directius com per reciclar-ne els ja existents cal establir una estreta col·laboració amb el món econòmic. EADA compleix aquest requisit gràcies a l’associació amb empreses dels més diversos sec­tors: “Mantenim una col·laboració i un diàleg permanent amb més de 280 empreses. Aquest contacte ens permet saber les habilitats que els directius hauran de potenciar pròximament i quines directrius de for­ma­ció són convenients adoptar. Això ens ha permès poder evoluci­o­nar i anar variant els temaris d’acord amb les expectatives de les empreses. Crec que aquest és un dels aspectes que explica els nos­tres quasi cinquanta anys d’història.”

Actualment EADA “està interessada pel futur però tenint en compte el passat”, i sobretot està il·lusionada amb un present ple de projectes i avalat per la màxima garantia de qualitat que pot tenir una institució educativa d’Europa, l’acreditació EQUIS (European Quality Improvement System).