Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. M. Eulàlia Espinàs
SRA. M. EULÀLIA ESPINÀS.
Fotografia: Àngel Font

SRA. M. EULÀLIA ESPINÀS. FUNDACIÓN BERTELSMANN

Obra:

Text del 2002

La biblioteca constitueix un centre de difusió i suport de la cultura.

.

Les biblioteques han estat du­rant tota la història d’Occi­dent un símbol, un índex i un ex­po­nent del nivell cultural de ca­­­da període històric. Tot i que ini­ci­al­­ment les biblioteques van né­­i­­­­­xer “per preservar els fons bibliogràfics”, el pas del temps ha anat espe­cia­lit­zant i dividint aquests espais. “Ac­tu­al­ment trobem dos ti­­pus de biblio­te­ques: les con­­servacionistes, que s’en­carreguen de la pre­ser­va­ció de les obres, i les ano­me­na­des biblioteques públiques. Aquestes últimes van néi­xer per posar a l’abast de tots els ciutadans, sense dis­tin­ció per raons econò­mi­ques, socials, de raça, religió o cos­tums, la cultura, aleshores impresa. Actualment són obliga­tò­ria­ment presents a totes les localitats de més de 5.000 habitants de l’Es­tat espanyol, encara que també són comunes a poblacions amb menys nombre d’habitants. Si de fet es complís la ràtio legalment disposada, moltes localitats de l’Estat espanyol, en especial de comunitats com ara Navarra, no gaudirien d’aquests espais perquè la seva densitat de po­blació és menor. La seva essència cultural, formativa i lúdica con­ti­nua sent la mateixa: constituir un centre de difusió i suport de la cul­tu­ra i esdevenir un punt de trobada per a la comunitat. El que ha va­riat, però, és el format amb què accedir a la informació. Actualment, la ten­dència és el maneig del llibre en suport paper per a les lectures lú­di­ques i, en canvi, la consulta d’informació en formats informàtics per a realitzar cerques o obtenir una dada concreta. Aquests mitjans elec­trò­nics, però, cada cop seran més habituals, i les biblioteques públiques no tan sols han d’adequar-se a aquesta transformació, sinó que l’han de propiciar, tal com ja feren en el cas de la cultura impresa mit­jan­çant les campanyes d’alfabetització. Les biblioteques públiques, doncs, han de dur a terme programes educatius per introduir tots els segments so­cials en l’ús d’aquests nous sistemes de comunicació i posar-los a l’abast de la població perquè aquesta s’hi pugui familiaritzar.”

Amb aquesta finalitat d’impulsar el desenvolupament i el paper social, les noves me­todologies en la gestió i direcció i el reciclatge del personal de les bi­blio­te­ques públiques del país, juntament amb la de promoure l’accés a la infor­mació i l’hàbit de lectura en la ciutadania, Reinhard Mohn, l’empresari ale­many de l’àmbit editorial promotor i accionista a l’Estat espanyol de firmes tan representatives com Círculo de Lectores, nascuda el 1962, Cercle de Lec­tors, la versió catalana de Círculo creada el 1989, Plaza & Janés, Lumen o Debate i d’empreses relacionades amb aquest sector com Eurohueco o Prin­ter, va crear la Fundació Bertelsmann a Espanya l’any 1996, presidida per Bettina Windau, coordinadora del Departament ‘Biblioteques Públi­ques’ de la Fundació Bertelsmann a Alemanya, i dirigida per la bibliotecònoma M. Eulàlia Espinàs i un equip de 15 persones coordinat per José Mª Gon­zá­lez. La constitució d’aquest organisme com a derivació de la fundació mare ale­manya va ser la conseqüència de la passió que aquest empresari ale­many sent pel món dels llibres i de la difusió cultural, però també per la cons­cièn­cia que tenia de la importància de la cultura com a element lúdic i cohe­sio­na­dor de la soci­e­tat, la qual cosa feia que desitgés la millora i dinamització de les bibli­o­te­ques públiques, unes institucions que han gaudit d’un elevat grau de de­sen­volupament a altres països occidentals, com és el cas dels Estats Units, però que a Espanya: “Els mancava –i encara en alguns ca­sos falta– una profunda renovació i reestructuració.”

Aquest retard del món bi­bli­o­tecari ha estat la conseqüència d’una situació política, i també eco­nò­mica de­ter­minada, però sobretot l’herència d’una concepció de la cul­tu­ra com quel­com complex destinat per a uns pocs privilegiats iniciats amb la ca­pa­citat de desxifrar les seves difícils claus. I en aquesta línia és com­pren­si­ble que les biblioteques de difusió per excel·lència, les municipals, es­ti­gues­sin rele­ga­des a un segon pla no només des del punt de vista de do­ta­cions econòmiques i humanes, sinó per a gran part de l’opinió pública que con­cebia aquests es­pais culturals com reductes on el silenci i les cares con­cen­trades eren la nor­­ma entre els usuaris: “De vegades responen més a l’estereotip de pres­tacions i serveis de les biblioteques deci­mo­nò­ni­ques que no pas a les exigències actuals, perquè no hi havia cap me­na de component lúdic en la seva concepció, sinó que, sovint, són prin­cipalment sales d’es­tu­di i consulta exclusivament bibliogràfica, ino­peratives per orga­nit­zar-hi cap altra mena d’activitat.”

Per col·laborar en l’esforç que s’ha portat i es porta a terme per adequar aquests espais correctament i superar la situació d’endarreriment es­truc­tu­ral i de plantejaments d’ús de les biblioteques públiques, l’activitat de la Fundació es vertebra a través de quatre àmbits de treball que canalitzen els seus objectius “de convertir la biblioteca en un lloc de trobada, en un fò­rum d’intercanvi que intenta acostar la ciutadania a les novetats cul­turals i socials que es produeixen en l’entorn a través de l’apre­nen­tat­ge de formes d’atenció i de treball molt avantatjoses que han posat en pràctica altres tipus de serveis.”

La primera àrea d’acció es relaciona amb el reciclatge i la preparació dels professionals que estan al front dels ser­veis bibliotecaris: “Atès que la llicenciatura en biblioteconomia se cen­tra, bàsicament, en la tasca del bibliotecari conservacionista i do­cu­mentalista i no es treballa tant la formació en la gestió, des de la Fun­dació s’ofereix un Seminari en Gestió de Biblio­te­ques per formar els professionals del sector, en el qual s’aborda la gestió d’equips, l’ús de les noves tecnologies, la importància del conei­xe­ment de l’entorn sociocultural i, en definitiva, els reptes d’adaptació als nous canvis tecnològics i socials que s’estan produint en la nostra so­cietat i que les biblioteques públiques han d’assolir i promoure.”

La te­màtica específica d’aquestes jornades sempre està en funció dels inte­res­sos dels participants, que són copsats a través d’enquestes i de trobades formatives preliminars. L’èxit dels cursets organitzats i les mancances de­tec­tades entre els bibliotecaris han empès els responsables de la Fun­da­ció a incrementar aquesta oferta formativa: “D’una banda, volem reforçar i ampliar els programes de formació de bibliotecaris a través de cur­sos de formació a distància amb el suport d’Internet. D’aquesta ma­ne­ra ens podrem adreçar a tots els professionals de l’Estat espanyol i de Portugal, on també estem desenvolupant projectes. Aquesta for­mació a distància és idònia per poder compatibilitzar-la amb la vida laboral perquè s’adapta als horaris i ritme de vida dels estudiants. D’una altra, volem oferir la possibilitat de realitzar estades becades en biblioteques estrangeres per aprendre noves tècniques i eines de treball que s’implantaran després en el propi centre de treball, i, en aquest sentit, serviran així per renovar i modernitzar la tasca dels bi­bliotecaris de tot l’Estat espanyol.”

Les línies d’actuació de la Fundació s’estructuren bàsicament en pro­jec­tes que comporten una estreta implicació amb les autoritats admi­nis­tra­ti­ves cor­responents. En aquestes iniciatives la Fundació implica tota la se­va es­truc­tura logística i personal, alhora que els finança parcialment: “Rea­litzem projectes acotats en el temps perquè la nostra funció és cre­ar l’es­truc­tura necessària i assegurar la continuïtat del projecte, per a la qual co­sa és essencial el compromís polític i econòmic i la par­ti­ci­pa­ció ac­ti­va de l’Administració i entitats amb les quals treballem.”

La segona de les línies d’actuació, el Programa d’Anàlisi de Biblioteques, ini­ciat el 1994, avalua i compara els indicadors de rendiment de les biblio­teques mitjançant un sistema de formularis informatitzats, que recullen da­des com ara les característiques de la població, els serveis oferts per la bi­bli­oteca, la taxa d’aprofitament per part de la població, la demanda de ser­veis dels ciutadans, els processos operatius i d’organització del personal, els aspectes econòmics i els espais i infraestructures disponibles. L’examen compartit d’aquests valors permet millorar la gestió i els serveis. La reco­lli­da de dades i l’assessorament individual a les biblioteques es realitza des de les instal·lacions de la Fundació, la qual, a més, es reuneix amb els res­pon­sables polítics locals per tal d’observar plans de futur per a la bi­blio­te­­ca com a nucli de la vida cultural i educativa. “Aquest projecte s’ha rea­litzat en diverses fases: el procés experimental PAB-España, que fi­na­litzà el 1999 i en què participaren deu biblioteques espanyoles; el pro­grama PAB-Diputació, entre deu biblioteques de la xarxa del Ser­vei de Bi­blio­te­ques de la Diputació de Barcelona, que acabà el 2000; i la fa­se PAB-Xarxes que s’encetà l’any 2001 per implantar el pro­gra­ma a par­­tir de l’es­tructura en xarxa ja existent i en la qual ac­tual­ment hi tre­ba­llen la Fundació Gulbenkian de Portugal així com deu xarxes re­gio­nals i mu­nicipals de l’Estat espanyol.”

Una altra línia d’actuació és el Programa Biblioteca-Escola, nascut el 1998 a partir de la necessitat de propiciar l’hàbit de lectura entre els més joves i, constatant que aquesta afecció pateix el seu període crític durant l’ado­les­cència, es proposa “fomentar l’hàbit lector entre els més menuts, coo­perant amb les institucions municipals relacionades, és a dir, la bi­bli­o­teca pública, l’escola i l’Ajuntament, i mitjançant activitats lúdiques –espectacles de recreació literària, lectures col·lectives, activitats en­torn al llibre, tallers, promoció de la creació literària i la il·lustració, tro­bades amb es­criptors, etc.– que es desenvolupen als diferents es­pais de la lo­ca­li­tat.”

Aquestes actuacions, a més de fomentar el ves­sant lúdic de la lectura també potencien l’aspecte formatiu, informatiu i creatiu d’aquest acte –i que tan estretament es relacionen amb el primer–, es­tan dirigides a nens de 3 a 16 anys i actualment es realitzen a 6 àrees del ter­ri­tori espanyol: Al­cúdia (Mallorca), la Corunya, Gandia (València), Li­na­res (Jaén), Mieres (Astúries) i el Prat de Llobregat, amb un finançament del 75% provinent de la Fundació Bertelsmann i en un 25 %, de les ad­mi­nis­tracions locals. “Les activitats es dissenyen i coordinen des de la Fun­da­ció però s’a­dap­ten a les especificitats de cada indret geogràfic. I, en qualsevol cas, sem­pre és indispensable la creació d’una estructura mu­­nicipal de valo­ra­ció que està formada per la Comissió Municipal de Seguiment, per la Comissió de Selecció Bibliogràfica i pel jurat del Con­curs de Crea­ció. I, per mor de la complexitat d’aquest programa, tam­bé cal una coor­di­nació general de la seva execució en la localitat, que està formada per un director, una Secretaria de Seguiment i un coor­dinador local que treballa en la biblioteca municipal.”

Aquest com­plex organigrama d’a­pli­cació de l’ambiciós programa es completa amb la par­ticipació de nuclis de col·laboradors: l’Equip Pedagògic d’Educació In­fan­til i Primària; la Coor­di­nació de l’Ensenyament Secundari Obligatori i el Grup d’Animació d’Ac­ti­­vitats. A més a més, per tal que els coordinadors locals pu­guin realitzar la seva tasca en les millors condicions, cada tres mesos es duu a terme una tro­ba­da de coordinació i formació a Barcelona i anualment té lloc una reunió amb un representant de cadascuna de les institucions im­pli­cades. Finalment, “el programa es complementa amb un sistema d’a­va­luació basat en l’ob­servació de la incidència que han tingut les ini­ci­a­tives engegades en la utilització de la biblioteca; en l’examen de l’ús dels documents dipo­sitats en les escoles; en enquestes, d’una ban­da, entre els nens i ado­lescents sobre quins són els seus costums lec­tors i per quina mena de llibres opten i, de l’altra, entre els pro­fes­sio­nals participants so­bre la valoració del programa.”

La quarta línia d’actuació engloba el conjunt de materials que divulga i dó­­­na suport als projectes de la Fundació. Majoritàriament, són acces­si­bles per al gran públic a través de les llibreries i de la consulta del web de la Fun­dació. Aquests treballs s’estructuren en diferents grans eixos te­mà­tics: les pu­blicacions generals, com la revista Bibliofòrum, el primer nú­me­ro de la qual va aparèixer el 1995 i que properament es publicarà en for­­mat elec­­trònic, i la Memòria de la Fundació Bertelsmann d’edició bien­­nal i que ex­po­sa quines han estat les activitats i el seu resultat du­rant els dos exer­ci­cis anteriors; les edicions relacionades amb els pro­gra­mes concrets, com ara La Biblioteca Pública vista por los ciudadanos: in­for­me del estudio realizado en tres ciudades 1998/99, resultat del Pro­gra­ma d’Anàlisi de Biblioteques; les que són el fruit de jornades o con­gres­sos, com és el cas de La Biblioteca Pública, un compromiso político o Biblio­te­ca Pública y Escuelas: una cooperación necesaria i la col·lecció Biblioteca i Gestió, que amb l’aparició anual de tres nous títols –Alter­na­ti­vas de financiación de las bibliotecas públicas, La fidelización de clien­tes en las bibliotecas públicas i, finalment, Un centro de conocimiento para la comu­ni­dad: una nueva función para la biblioteca pública foren els llibres que van aparèixer l’any 2000– proporciona eines i sistemes de gestió inno­va­dors per als professionals.

Fins aquí el resum de les activitats d’una fundació que contribueix a en­ten­dre la cultura de forma més democràtica.