Sra. M. Lluïsa Ibáñez Paniello et alia
Sra. M. Lluïsa Ibáñez Paniello et alia
PC, 14è VOLUM. Associacionisme cultural, esportiu i assistencial

SRA. M. LLUÏSA IBÁÑEZ PANIELLO, SRA. M. LLUÏSA SÁNCHEZ, SRA. LINA SERRA-CARABASSA

ASSOCIACIÓ CATALANA D’ARPISTES

Text del 2002

L’Associació Catalana d’Arpistes va néixer l’any 1989 amb l’objectiu de difondre i promocionar la música es-crita per a arpa i procurar en-sems tot el suport als estudiants de l’instrument i als postgraduats fins a la seva plena incorporació dins del món professional, mitjançant audicions, seminaris, master-classes, cursos d’estiu i qualsevol tipus d’intercanvi artístic. Rosa Balcells, fundadora de l’Escola Catalana d’Arpa i catedràtica del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona en­tre els anys 1939 i 1984, va presidir l’Associació Catalana d’Arpistes fins al 1997, any en què va morir: “La senyora Balcells va néixer en el si d’una família que vivia la música com un fet quotidià. El seu pare, Joan Balcells, va ser el fundador de l’Orfeó Gracienc. Rosa Balcells va iniciar els estudis musicals a Barcelona, al Conservatori Municipal; quan tenia catorze anys va sentir-la tocar Pau Casals, amic del mestre Balcells, i la va animar a continuar els estudis a París, on va ingressar a l’École Normale i on fou alumna de Madame Kahn. Posteriorment, en retornar a Barcelona, va desenvolupar una brillant carrera com a concertista i mestra. Va ser una persona molt rellevant en el món internacional de l’arpa per la seva qualitat artística i humana. Va ser una virtuosa de l’instrument i una gran professora, sempre disposada a donar consell i orientació. La majoria dels arpistes catalans han estat deixebles seus”, comenta M. Lluïsa Sánchez, que actualment ocupa la presidència de l’Associació i que ha estat durant quaranta-tres anys arpista-solista des de la inauguració de l’Orquestra Municipal de Barcelona, més tard Orquestra Ciutat de Barcelona. Lina Serracarabasa, arpista solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i professora d’arpa del Conservatori Superior del Liceu, n’és la vicepresidenta, i M. Lluïsa Ibáñez, catedràtica d’arpa al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, té al seu càrrec la secretaria de l’Associació.

L’arpa és un dels instruments musicals més antics. En tenim notícies des de tres mil anys abans de Crist. La seva forma actual és una evolució a partir de les antigues. Els egipcis utilitzaven diversos tipus d’arpes, les més petites de sis o vuit cordes, i les grans de fins a trenta cordes. Actualment conviuen a tot el món diversos tipus d’arpes, des de la kora africana i l’arpa birmana (similar a les de l’antic Egipte) fins als instruments de gran concert, que tenen quaranta-set cordes. Es tracta d’un instrument majoritàriament femení. Aquesta tradició arrenca del segle viii, època que correspon a la màxima eclosió social d’aquest instrument, que, en ser estèticament molt bonic, va ser adoptat per les dames de la cort dels reis Lluís XV i Lluís XVI; la mateixa reina Maria Antonieta rebia diàriament lliçó d’arpa. “És un instrument atractiu també per als in-fants. Aquests poden iniciar-se abans dels vuit anys amb arpes de petites dimensions. Molts s’hi senten atrets, perquè té un encant especial per la seva estètica i sonoritat. De l’Escola Catalana d’Arpa n’ha sortit un professorat jove que s’ha incorporat a les noves aules que s’han obert a Catalunya en els darrers anys, tant en conservatoris com en escoles de música”, assevera Lina Serracarabasa.

La reforma de l’ensenyament (LOGSE), que es va produir a principi de la dècada dels anys 90, introdueix el conjunt instrumental (treball d’orquestra) com a matèria obligada en tots els nivells educatius, la qual cosa ha propiciat no solament que els alumnes d’arpa participin en la pràctica orquestral, sinó que els altres instrumentistes la coneguin, la valorin i en puguin gaudir. L’Associació organitza un bon nombre d’activitats durant tot l’any. Segons M. Lluïsa Ibáñez, “fem trobades per als nostres associats: concerts en què participen els estudiants de grau elemental, mig i superior. Es fomenta la interpretació en grup i es realitzen les adaptacions adients amb el seu nivell. Anualment, també es fa un curs d’estiu per als estudiants que dura una setmana. La idea és fer diverses activitats al llarg de l’any perquè tots tinguin un estímul per estudiar més i millorar la tècnica. Els arpistes professionals catalans també ofereixen concerts en els quals s’inclouen obres del repertori tradicional, estrenes i primeres audicions, a fi de divulgar tot el re-pertori musical per a arpa. Aquest és molt extens pel que fa a l’arpa sola i també quan l’arpa és solista amb orquestra. D’entre les obres més conegudes, cal recordar les Danses de Debussy, la Introducció i allegro de Ravel, el Concert per a flauta i arpa de Mozart i el Concertstück de Pierné, entre d’altres.”

El nivell assolit per aquests professionals està reconegut tant a Espanya com a l’estranger, raó per la qual se’ls convida sovint a formar part de jurats en concursos i a participar en els congressos internacionals. Per tal de dur a terme totes aquestes accions, l’Associació Catalana d’Arpistes rep el suport de l’Excm. Ajuntament de Barcelona, a través del Conservatori Superior Municipal de Barcelona, i de la casa Pioneer. L’any 1994, dins del marc de l’Associació, M. Lluïsa Ibáñez va fundar el Sextet d’Arpes Rosa Balcells, únic en la seva formació a Espanya. Aquest grup va obtenir el primer Premi Cum Laude a Neerpelt (Bèlgica), l’any 1995, i va ser invitat a participar en el VII World Harp Congress, que es va celebrar a Praga l’any 1999. El repertori del sextet està format, a més de les obres originals escrites per a aquesta formació instrumental, per nombrosos a-rranjaments fets per M. Lluïsa Ibáñez.

Lina Serracarabasa, M. Lluïsa Sánchez i M. Lluïsa Ibáñez lluiten des dels seus àmbits d’acció perquè el coneixement i l’ensenyament d’aquest instrument tan antic tinguin una projecció en el món musical ac-tual. L’arpa ha estat present al llarg de tota la història de la humanitat en les diverses civilitzacions i cultures, i actualment s’està obrint a nous camps artístics amb la incorporació dels instruments electrònics per integrar-se en la societat actual.