Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Adroer Tasis et alia
SRA. MONTSERRAT ADROER TASIS, SRA. ANNA M. FARRÉ, SR. JOSEP ILLA CODINA.
Fotografia: Àngel Font

SRA. MONTSERRAT ADROER TASIS, SRA. ANNA M. FARRÉ, SR. JOSEP ILLA CODINA. FUNDACIÓ CARME SERRALLONGA

Obra:

Entrevistats el 2002 pel Sr. Font

La Fundació Carme Serra­llon­ga recull un fragment im­portant de la història de la pe­da­gogia de Catalunya. Va néi­xer el 1986 per garantir la continuïtat i el foment de l’Es­cola Isabel de Villena i el seu tipus d’ensenyament en tots els nivells educatius. També in­clou com a elements prio­ri­ta­ris l’organització d’estudis en català i el foment de la cul­tu­ra catalana en general. Aquest plantejament de tipus docent i cultural és fruit d’una llavor que es va plantar a prin­cipis del segle XX. Mont­ser­rat Adroer és la presidenta del Pa­­tronat de la Fundació, Josep Illa és membre del Pa­tronat i professor de l’escola Isabel de Villena, mentre que Anna M. Ferrer n’és la directora.

Reconstruir la història de la Fundació Carme Serrallonga ens empeny a si­tu­ar-nos en un període cabdal de la història de Catalunya: el final de la Guerra Civil espanyola. Montserrat Adroer explica: “La instauració de la dic­tadura franquista va destruir un entramat social i cultural molt im­portant nascut a Catalunya durant la Generalitat republicana. En el perí­ode previ a la guerra s’havia portat a la pràctica una de les expe­ri­èn­cies pedagògiques més interessants que s’han fet en aquest país, l’Institut Escola de la Generalitat, que formava part de l’esforç regene­ra­ci­onista de la República. Quan es va dissoldre la Generalitat es va prohibir expressament la realització de classes en català i de català. Molts pares i mares d’alumnes de l’Institut Escola, preocupats per l’e­du­cació i el futur dels seus fills, es van agrupar, van anar a buscar els antics professors i els van comentar la possibilitat de crear una esco­la, hereva de l’anterior. Carme Serrallonga havia estat professora de l’Institut Escola, que dirigia Josep Estalella, i va ser una de les qui van emprendre aquella arriscada iniciativa.”

El professorat de l’Institut Escola també es plantejava quin futur educatiu podia oferir el nou règim a la gent del país. Anna M. Ferrer ens comenta: “Pa­res i professors van demanar els permisos per fundar una escola, que va néixer pocs dies després de l’entrada de les tropes nacionals a Barcelona. Van posar el nom d’Isabel de Villena a l’escola perquè no era un personatge gaire conegut i no era fàcil que les autoritats s’ado­nes­sin de totes les connotacions que tenia. Fou abadessa i la primera dona que va escriure en català, al s. XV. Els primers pares van portar els fills a la nostra escola per ideologia; es tractava d’intel·lectuals amb por que es perdés la llengua i la cultura catalanes. Des del 1939 l’edu­cació s’ha realitzat tota en català. Quan l’escola va complir el 50è aniversari ens van condecorar amb la Creu de Sant Jordi (1988). Ens van considerar pioners en l’educació en català, en la coeducació, per­què en aquella època les escoles no eren mixtes i perquè pe­da­gògi­ca­ment hem estat sempre a l’avantguarda.” Professors, pares i alum­nes van crear un reducte de cultura i d’educació catalana que van saber de­fen­sar malgrat el risc a què estaven exposats. L’escola és laica i apolítica.

Carme Serrallonga va tenir un paper destacat en aquest procés. Va ser co­fun­dadora i directora de l’Escola Isabel de Villena, i es va reconèixer la seva tasca amb la Creu de Sant Jordi (1984), entre d’altres premis i càrrecs. Una tra­jectòria dilatada i totalment compromesa amb l’educació dels infants i jo­ves. Carme Serrallonga expressava fa uns anys aquestes paraules: “L’Es­co­la desitja ser al màxim un reflex de la societat que ens envolta…, ober­ta a tothom, de qualsevol religió o nacionalitat, però facilitant-ne la integració a la cultura i a la vida catalanes, ja que és a Catalunya on vivim. No vol ser l’escola dels ‘millors’, sinó un lloc on tothom arribi a fer-se una ‘persona’, que vol dir saber pensar, triar, tenir respon­sabi­li­tat, respectar els altres…, fer les coses tan bé com es pugui per amor a la feina ben feta i la pròpia satisfacció, i no pas pel lluïment perso­nal… (26-VII-1984).”

Anna M. Ferrer posa de manifest que “quan avui tot­hom parla d’atenció a la diversitat, l’Escola Isabel de Villena des d’un bon començament va atendre nens que requerien una atenció espe­ci­al. Ens estimem els nens i ho demostrem.”

Aquest fons cultural i educacional desemboca en la Fundació Carme Serra­llon­ga. “El Patronat vetlla per la continuïtat d’un ensenyament de quali­tat i d’un ideari, heretat de la línia introduïda per Carme Serrallonga, adap­tada a l’època actual.”

I és que com indica Anna M. Ferrer “la soci­e­tat ha canviat molt. Els alumnes d’avui no tenen res a veure amb els dels inicis perquè les famílies també són diferents. Abans els pares po­saven tota la confiança en nosaltres i ara tenen molt d’interès a opi­nar i a participar, però hem de treballar perquè hi col·laborin i enten­guin els nostres arguments. El professorat ha de fer un esforç suple­men­tari perquè l’expedient acadèmic no és pas l’únic valor. Una de les idees de Carme Serrallonga era fer persones. El més important com a es­cola és ensenyar l’alumne a pensar, i això s’ha d’implantar des dels primers anys amb la realització de petits projectes. Preparem els nos­tres nens perquè treballin un pensament científic. També fomen­tem la cultura a través de la lectura. Carme Serrallonga deia: ‘Ense­nyar, edu­car, no és altra cosa que obrir finestres’. La idea és també deixar que els alumnes busquin, descobreixin i analitzin, i no tant la d’omplir-los de continguts, i això ho té molt present el professorat.”

Des de la Fundació, s’organitzen accions diverses com cicles de conferèn­cies o de concerts de música, a més de tenir cura de la direcció educativa del centre escolar. Si bé avui l’Escola Isabel de Villena es troba ubicada a Es­plugues de Llobregat, va néixer a la zona barcelonina de Sarrià-Sant Ger­va­si. Acull més de 700 alumnes i actualment és escola concertada per la Generalitat de Catalunya. Josep Illa afirma: “Els polítics han fet del des­ple­gament legislatiu una declaració d’intencions que ens satisfà en la mesura que parla de l’ensenyament com a procés global, de valors, d’edu­ca­ció… La manera d’aprendre és tan important com el que s’a­prèn. Però aquestes intencions lloables, l’Escola fa més de seixanta anys que les duu a la pràctica cada dia.”