Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Montserrat Blanchart Triola et alia
SRA. MONTSERRAT BLANCHART TRIOLA, SR. JORDI BARBOSA COLOMÉ.
Fotografia: Àngel Font

SRA. MONTSERRAT BLANCHART TRIOLA, SR. JORDI BARBOSA COLOMÉ. FUNDACIÓ  SUPORT

Obra:

Texto del 2002

El benestar de les famílies amb un o més membres per­ta­nyents a la tercera edat o amb algun disminuït és la pri­oritat de la mataronina fun­da­ció Suport, de la qual en són responsables el Dr. Jordi Barbosa Colomé i Montserrat Blan­chart Triola, president i secre­tària de l’en­titat, res­pec­tiva­ment, que al costat de quatre per­so­nes més formen el Pa­tronat fundador.

L’embrió d’aquesta entitat, cons­tituïda per 15 persones, va ser una cooperativa, de la qual formaven part els nos­tres protagonistes, ja amb aquestes mateixes inquie­tuds. Fundada a finals de la dè­cada dels 80, pretenia fer alguna cosa “pels avis, que necessitaven millorar la seva qualitat de vida, intervenir a la societat, en lloc d’estar-se tancats a casa. No era suficient que els apugessin les pensions, calia alguna cosa més.”

Aques­ta realitat la va detectar la senyora Blanchart, que en aquella època treballava com a assistenta social a l’ajuntament de Mataró i estava en con­tacte amb múltiples casals de la tercera edat: “Aquest sector de la soci­e­­tat, en molts casos marginat, marcat per uns fets històrics molt con­crets, necessitava sortir i explicar els seus somnis i aspiracions.” Aquells homes i dones reivindicaven el seu dret a “viure un tipus de vida que la guerra els havia robat.”

La primera iniciativa dels artífexs de la cooperativa va consistir a organitzar “estades en un hotel del Berguedà. D’aquesta manera, sortien de la marginació i participaven en activitats culturals en el marc d’un centre d’esplai.”

Aquesta primera experiència, a la qual es van sumar molts casals, va ser d’allò més positiva: “Els jubilats abandonaven el seu estat depressiu i d’aïllament i tenien l’oportunitat de comunicar-se amb ciu­ta­­dans d’altres procedències que es trobaven en la mateixa situació.”

Posteriorment, el doctor Barbosa, metge geriatra d’una residència mata­ro­ni­na que ja havia col·laborat amb la cooperativa, va tenir la pensada d’orga­nitzar aquestes mateixes activitats a la capital del Maresme: “D’aquesta ma­nera, estalviàvem costos i no havíem de desplaçar els avis. Com que l’estructura de la cooperativa no ens permetia assolir totes aques­tes fites, l’any 1995 vam passar a convertir-nos en fundació.” Mont­ser­rat destaca el fet que “no volíem constituir-nos en una entitat de tipus mer­cantil. La nostra intenció era prestar una ajuda a la societat.”

La idoneïtat del servei prestat per la Fundació Suport és indiscutible, tenint en compte que les llars catalanes ja no són com les de fa tres dècades: “Actualment el més habitual és que els dos membres de la parella tre­ballin. D’altra banda, l’esperança de vida s’ha allargat bastant: les persones envelleixen lentament, gairebé sense adonar-se’n, contra­uen malalties cròniques i/o deterioraments que requereixen llargs trac­­taments en el propi domicili o en un centre on puguin cuidar-los.”

Només cal sortir a passejar per adonar-se que cada cop hi ha més gent gran. Davant aquesta situació, les actituds poden ser moltes: “Hi ha famí­lies que pretenen alliberar-se de la responsabilitat que suposa tenir una persona gran a casa; d’altres volen atendre els avis, però en molts casos no poden. Hi ha avis que decideixen anar a viure en una resi­dèn­­cia; d’altres, reaccionen molt negativament quan se’ls proposa aban­donar la llar dels fills per ingressar en un centre geriàtric.”

La Fundació Suport no només aporta “un servei assistencial i cultural” al centre que gestiona, sinó que també treballa amb “especialistes en psi­co­logia, fisioteràpia, logopèdia i animadors socioculturals.”

Dis­po­sen “d’equips pluridisciplinars” que posen a disposició d’una dotzena de resi­dències de la tercera edat del Maresme i del Vallès, amb les quals man­tenen convenis: “Els nostres professionals desenvolupen un tre­ball per hores en diversos centres.”

Montserrat Blanchart subratlla que “la le­gislació obli­ga els centres a oferir molts d’aquests serveis, però els de dimen­sions més reduïdes tenen moltes dificultats per asso­lir-ho.” D’aquí que la Fundació col·labori habitualment amb residències més mo­destes, que són, d’altra banda, les que obsequien els usuaris amb “una atmosfera més familiar.”

La Fundació Suport té en funcionament “un programa d’animació soci­o­cul­tural, un de fisioteràpia i un de treball social. Tenim en preparació el de psicologia. Hem hagut d’ampliar els serveis i multiplicar el per­so­nal.”

Qualsevol acció desenvolupada per l’entitat és fruit d’una llarga reflexió de l’equip directiu, constituït per la senyora Blanchart, un psicope­da­gog, un fisioterapeuta i un treballador social. “Cada setmana ens reu­nim amb tots els professionals que tenim repartits per revisar les actu­a­cions presents i elaborar-ne de futures”, ens comenten.

Tot fent camí al llarg d’aquests anys, els membres d’aquesta institució cata­la­na han sabut detectar noves necessitats: “Fa uns anys, vam descobrir que els disminuïts físics necessitaven una atenció especial que ales­ho­res era insuficient.”

Sempre partint d’una incansable lluita contra la marginació, van decidir ampliar el seu radi d’acció: “Com en el cas de la ter­cera edat, volíem que aquest sector de la població enriquís la seva vida mitjançant l’intercanvi amb altres persones.”

Es tracta de ciuta­dans de mobilitat molt reduïda, que la Fundació trasllada a un casal ma­ta­ro­ní: “Allà un equip de voluntaris els imparteix classes i fan tallers de diverses disciplines.”

El doctor Barbosa considera molt positiu el fet que avui dia sigui cada cop més habitual veure els disminuïts pels carrers de les ciutats. L’entitat que representa vol contribuir que aquesta imatge es man­tin­gui: “Ens interessa organitzar activitats que obliguin els qui pateixen minusvalideses a sortir de casa per realitzar-les.”

A la Fundació es mostren satisfets de tenir “un voluntariat com­promès.” Ells mateixos imparteixen “cursets d’ini­ciació al voluntariat i altres d’es­pe­cífics per a la gent que ja tre­balla amb nosaltres.”

La tasca dels vo­lun­taris consisteix a “in­tervenir com a suport de l’activitat professional. Adqui­reixen un compromís amb la societat per regalar-li part del seu temps. A canvi, reben la satisfacció d’haver-se donat als altres.”