Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Montserrat Vivas i Pous, Sr. Joaquim Vivas Llorens, Sr. Alexandre Roca Remolins
SRA. MONTSERRAT VIVAS I POUS, SR. JOAQUIM VIVAS LLORENS, SR. ALEXANDRE ROCA REMOLINS.
Fotografia: Àngel Font

SRA. MONTSERRAT VIVAS I POUS, SR. JOAQUIM VIVAS LLORENS, SR. ALEXANDRE ROCA REMOLINS. FUNDACIÓ DEL PATRONAT DE L’HOSPITAL DE SANT JAUME

Obra:

Text del 2003

La nostra raó de ser és l’atenció i l’assistència amb una visió integral de la persona i el seu entorn.

La proximitat amb què conviuen els veïns d’un municipi els fa percebre més de prop les necessitats individuals i del col·lectiu. Aquest factor ha impulsat iniciatives locals de caire assistencial que perduren en el temps i que fins i tot arriben a ser un referent arreu del país. És el cas de la Fundació del Patronat de l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu, que el 2003 compleix cent anys de servei continu a la comunitat. Àlex Roca, membre del Patronat, explica els orígens de la institució: “Segons informació de què es disposa, Manlleu ja tenia hospital, entès com a simple refugi de malalts, a principis de segle xvi. L’any 1881 el manlleuenc Jaume Dachs, canonge de la catedral de Barcelona, va impulsar la creació d’un hospital de malalts sense recursos econòmics a Manlleu. Joan Vilaró, Ramon Madirolas, Josep Sanglas i Joan Munt, empresaris de la vila, van comprar els edificis per habilitar-lo, i metges del poble i voluntaris hi treballaren fins que l’hospital adquirí personalitat jurídica el 1903. El 1913 es va inaugurar l’edifici actual de l’Hospital al serrat del Puig.”

Una junta de patrons governa la Fundació i vetlla per la consecució dels objectius assistencials de la institució, amb un representant de l’Ajuntament, un representant de la Parròquia i tres vocals: “actualment el representant de l’Ajuntament és l’alcalde, vista la transcendència del darrer projecte de la Fundació: fer un nou edifici en plena celebració del centenari”, aclareix Joaquim Vivas, exgerent del centre.

Durant tots aquests anys la institució sanitària ha viscut unes transformacions que més d’un cop l’han convertit en experiència pilot a Catalunya. El 1982 inicià una activitat de llarga estada que més endavant s’anomenaria sociosanitària. A banda de les diverses reformes estructurals de l’antic edifici modernista, l’Hospital de Sant Jaume va reconvertir-se en centre sociosanitari el 1986: “Un estudi de viabilitat va fer que ens decantéssim per l’atenció a la gent gran. Tota la infraestructura dels nostres quiròfans va aprofitar-la l’hospital general que s’estava construint a Vic”, diu Joaquim Vivas. La directora d’Operacions de l’Hospital i cap d’Infermeria, Montserrat Vivas, explica què va suposar aquesta reconversió: “vam ser el primer centre d’Osona i un dels primers a Catalunya en realitzar una atenció específica a la gent gran amb malaltia i dependent.”

Actualment el centre sociosanitari té 79 llits “per a una estada de dos o tres mesos, per a pacients que pateixen malalties cròniques de llarga evolució i que no poden ser atesos a casa seva.”

Aquesta unitat de llarga estada també acull gent gran “que ja rep atenció de la família, però que demana l’ingrés per un temps perquè els cuidadors puguin descansar” i reserva setze llits per a gent gran amb trastorns psicogeriàtrics. El centre també té una unitat de deu llits de convalescència o mitja estada “d’uns 35 o 40 dies, per a pacients en procés de recuperació després de superar una fase aguda.”

Aquestes unitats “tenen una mitjana d’ocupació del 98% i estan concertades amb el Servei Català de la Salut, tret de la Unitat de Cures Pal·liatives, que atén malalts terminals.”

L’activitat de l’Hospital va prendre un nou rumb amb la creació el 1992 de la residència geriàtrica Aura, “que ocupa un gran edifici annex a l’Hospital i té 77 places, 12 de les quals són concertades. Molts dels residents tenen alta dependència. La residència també ofereix cinc places de centre de dia per a gent gran amb demència que viu a casa.”

A banda d’això, la Fundació ofereix un ampli ventall de serveis sociosanitaris alternatius a l’internament, com l’Hospital de Dia, que va començar a funcionar el 1990: “també va ser un centre pilot per l’època. Té 25 places concertades per a gent gran amb malaltia crònica. Professionals de la infermeria, treball social, medicina, psicologia i teràpia ocupacional en fan el seguiment.”

Més tard, el 1997, l’Hospital es va encarregar del programa d’atenció al domicili o PADES: “Un metge, una infermera i una treballadora social atenen tant pacients geriàtrics com terminals i donen suport especialitzat a l’equip d’atenció primària del municipi. Des del 1998 treballa amb el PADES de l’Hospital de Vic com una sola unitat assistencial. A més, junt amb el servei de pneumologia d’aquest hospital atén a domicili malalts portadors d’oxigenoteràpia.”

A la dècada del 2000 la Fundació crea dos serveis més d’atenció sociosanitària. En primer lloc, gestiona des del 2002 els Serveis d’Ajuda al Domicili (SAD) que va posar en marxa l’Ajuntament de Manlleu. Joaquim Vivas explica que l’objectiu del servei és donar “una assistència a domicili a la gent gran i discapacitada unificant els serveis assistencials del municipi, de manera que una comissió feta pels serveis socials de l’Ajuntament, el centre d’atenció primària i l’Hospital avalua els casos, que tracten dues empreses amb professionals qualificats.”

El servei realitzat a través d’empreses vol legalitzar l’activitat: “vam detectar a Manlleu més de seixanta persones que anaven a cuidar malalts a casa sense legalitzar-ho. Vam reunir-nos-hi per formar-les i legalitzar la situació.”

Montserrat Vivas afirma que “amb l’experiència d’aquests anys hem vist que la persona gran el que realment vol és estar-se a casa. Amb un any i mig de funcionament i sense publicitat les demandes al punt d’informació del SAD augmenten cada dia.”

En segon lloc, la Fundació ha obert el 2003 el centre de dia Josep Roqué i Castell al barri de l’Erm, “que concentra la major densitat de població de Manlleu. El centre dóna suport a les famílies i fa activitats per mantenir al màxim la capacitat del malalt psíquic estabilitzat en l’entorn social i familiar, amb serveis complementaris de perruqueria o podologia. Pot acollir fins a quaranta persones.”

Joaquim Vivas creu que el nou centre “fa d’observatori de patologies o de futurs problemes que poden sobrevenir a l’usuari i contribueix a la transformació d’un barri força degradat.”

A banda de l’atenció sociosanitària, l’Hospital de Sant Jaume manté un servei d’urgències que cobreix les de l’àrea bàsica de salut del municipi, les que es puguin produir a les unitats i centres de l’Hospital i atén pacients de mútues d’accidents de treball. Té un servei de rehabilitació per a pacients de l’Hospital que també està concertat com a servei públic ambulatori i un servei de consultes externes especialitzades que atén clients privats i pacients de l’Hospital. Per mantenir aquests serveis hi ha un col·lectiu de 140 treballadors, del qual la directora operativa destaca el treball en equip: “És fonamental per al nostre model assistencial, que es basa en la tasca interdisciplinària. Un sol professional no pot abastar tota la complexitat de pacients. Són professionals molt inquiets, que segueixen un programa de formació continuada. Sense aquest esforç no donaríem l’atenció que donem.”