Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Olga Serra Ferrer i Sr. Joan Mas Brillas
SRA. OLGA SERRA FERRER I SR. JOAN MAS BRILLAS.
Fotografia: Àngel Font

SRA. OLGA SERRA FERRER I SR. JOAN MAS BRILLAS. FUNDACIÓ PERE I ROBERT VERGÉS – FUNDACIÓ ESCOLES GARBÍ

Obra:

Texto del 2002

El nostre lema es pot sintetitzar en tres paraules: la ciència, l’ètica i l’estètica

.

Fundació Pere i Robert Vergés i Fundació Escoles Garbí representen una concepció del món de la pedagogia a Catalunya que té les seves arrels a la segona dècada del segle XX. Dues persones són claus per entendre aquest projecte pedagògic que es materialitza en dues escoles, l’Escola Gar­bí d’Esplugues de Llobregat i la Institució Pere Vergés de Badalona: Pe­re Vergés, l’ideòleg i creador del projecte i el seu fill, Robert Vergés, qui el va fer realitat i l’ha fet créixer.

Olga Serra Ferrer, presidenta de la Fundació Escoles Garbí, és bi­bli­o­te­cà­ria, antiga alumna i mare d’alumnes de l’Escola Garbí. Joan Mas Brillas, president de la Fundació Pere i Robert Vergés, és advocat i empresari, i a l’igual com l’Olga Serra és antic alumne i pare d’alumnes de Garbí.

Pere Vergés és un dels representants de la primavera pedagògica de Ca­ta­lunya. L’any 1922 el regidor de cultura i ensenyament de l’Ajuntament de Barcelona, Manuel Ainaud, nomenava Pere Vergés director de l’Escola del Mar de Barcelona. “Acabava de finalitzar els estudis de magisteri i re­bia un encàrrec de gran responsabilitat. Aquesta escola formava part d’un projecte escolar que va traçar l’Ajuntament de Barcelona que no hem d’oblidar mai i que es va dur a terme en dos períodes diferents, 1920-23 i 1930-32, època marcada pel moviment noucentista. El pla pretenia solucionar la situació deplorable dels edificis de les escoles estatals. Es van començar a construir edificis escolars nous com el de l’Escola del Mar. Però aquesta va significar quelcom més dins d’a­quest projecte: es va concebre pensant en la població infantil amb ma­lalties pulmonars. L’Escola es va construir a La Barceloneta on els nois i noies poguessin estar immersos en l’entorn generós del mar. S’hi ad­metia els alumnes prioritzant si tenien alguna malaltia pulmonar. Els alumnes, a més d’estar sans culturalment i intel·lectualment, havien d’estar sans físicament. L’Ajuntament va preveure que aquests nois i noies esmorzessin, dinessin i berenessin al centre educatiu.”

El pla de Pere Vergés va anar encara més enllà, estava construint l’Es­co­la l’ideal de la Catalunya noucentista, corrent pel qual es trobava molt in­fluenciat. “Aquest gran mestre va idear uns recursos pedagògics sin­gu­lars i diferents dels de la resta d’escoles donant molta impor­tàn­cia al menjador que va convertir en el centre de tot el funcionament de l’escola. L’hora de l’àpat era vital: es reunia tota la comunitat es­co­lar i es parlava de les coses que els afectaven. Al mateix temps, va muntar un entramat molt complex de participació dels alumnes en la vida escolar, molt innovador en aquella època, i encara avui molt ne­ces­sari. Cada escolar havia d’assumir una responsabilitat en funció de les seves possibilitats. Va idear un sistema de funcionament de­mo­cràtic que va denominar Vida Social, on els alumnes participaven en el govern de l’escola de forma real. Responsabilitat enllaçava amb llibertat i saber manar també implicava saber obeir. Cada actuació individual repercutia en el grup i en aquest sentit l’equip era fo­na­men­tal. Ensenyava a viure i conviure en una societat democràtica, cul­ta i refinada en les seves formes.” L’any 1938 l’Escola del Mar va ser bom­­bardejada i es va traslladar a una altra zona de la ciutat. Pere Vergés con­tinuà treballant per al món que l’apassionava, el de l’educació, fins la se­va jubilació el 1966. L’Escola del Mar va aconseguir un reconeixement més enllà de les fronteres catalanes, en definitiva, un model pedagògic que no ha perdut actualitat i que avui es transmet des de les escoles de la Fundació.

I és que aquest projecte va més enllà de ser un projecte pedagògic. “La se­va Escola l’hem d’entendre dins d’un projecte cultural més vast: és un projecte de societat, un projecte de país emmarcat dins del con­text noucentista. De fet, l’Escola del Mar era una ciutat. Quan Pe­re Vergés va morir, el seu fill, Robert Vergés, va ser conscient que el projecte depassava les parets de l’escola i fou aleshores quan creà la Fundació Pere Vergés amb l’objectiu de donar amplitud i conser­var el patrimoni cultural del seu pare i fer que anés més enllà de les persones concretes a partir de constituir un equip i un plantejament pedagògic escrit. Abans, però, ja s’havia endegat el projecte de cre­ar unes escoles en el marc de la iniciativa privada: el 1965 va inau­gu­rar-se l’Escola Garbí, obra dels arquitectes Martorell, Bohigas i Mackay, concebuda pensant en la pedagogia que s’hi duria a terme. El 1968 s’inaugurà la Institució Pere Vergés en una masia noble nou­centista que es va adaptar a les necessitats de l’escola i dotada de 22.000m2 de jardí.” La Fundació Escoles Garbí gestiona aquests dos cen­tres educatius. S’hi acullen alumnes des dels 3 fins als 18 anys i en to­tal arriben fins a 1.600 alumnes i 150 mestres i llicenciats.

Per entendre el funcionament d’aquestes escoles és absolutament re­co­manable visitar les instal·lacions i, els pares interessats a portar els fills a qualsevol dels dos centres, entendran la pedagogia de Vergés. “Ex­pli­quen una anècdota de Pere Vergés: una vegada un grup de pe­da­gogs va anar a visitar l’escola i li van preguntar pel seu mètode i per què funcionava tan bé. Els va respondre que això no els ho podia ex­plicar, que la resposta la trobarien visitant l’escola, veient com fun­cio­nava. Quan rebem una visita, un cos de protocol d’alumnes pas­segen el visitant per l’escola i li expliquen tot allò que vulgui saber.” I tota aquesta estructura gràcies a la presència d’un equip de mestres que vigilen que el centre funcioni segons les línies determinades. “Pere Ver­gés desitjava que les nostres Escoles no fossin unes or­ga­nit­za­cions uniformes i burocratitzades. La pluralitat d’opcions dins d’un ordre democràtic, contribueix a l’enriquiment d’una societat lliu­re, on els nuclis educatius singulars i diferenciats contribueixin al pres­tigi pedagògic de Catalunya. Les escoles miren avui el futur amb op­timisme. Des de l’amor al nostre país, la nostra llengua, cultura, tra­­dicions i història, volem formar ciutadans i ciutadanes respon­sa­bles, solidaris, amb capacitat de liderar i confiança en les prò­pies capacitats personals. Aprofitant les portes que ens obren les no­ves tecnologies aspirem que els alumnes siguin capaços de fer-se sentir en un món cada cop més interdependent, donant im­por­tàn­cia cabdal als idiomes, en especial a l’anglès i al castellà. Més de 5.000 antics alumnes des de diferents llocs de responsabilitat en el món de la cultura, les arts, la política, la universitat, la li­te­ra­tura, l’economia, l’empresa i molts d’altres camps, donen testimoni dels ideals de les nostres escoles.”

L’objectiu de les fundacions és donar forma a un determinat tipus de ciu­ta­dà i, per això, “hem de posar èmfasi en el nostre fet diferencial, en els tres eixos fonamentals: la ciència, l’ètica i l’estètica. Tres qüestions bà­siques per aconseguir el nostre ideal educatiu.”