Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Paquitona Floriach Cabot
SRA. PAQUITONA FLORIACH CABOT.
Fotografia: Àngel Font

SRA. PAQUITONA FLORIACH CABOT. FUNDACIÓ HOSPITAL SANT JAUME I SANTA MAGDALENA

Obra:

Text del 2002

“La història de l’Hospital de  Sant Jaume i Santa Magda­le­­na de Mataró es re­mun­ta a l’any 1647 quan mos­sèn Jau­­­­­me Sala va fer do­na­ció de les cases que posseïa al car­rer del Pou de Vall per cre­ar un hospital de pobres sans i malalts o únicament ma­lalts –leprosos espe­cial­ment. Anteriorment ja exis­tia l’Hospital de Santa Mag­da­lena, al casal del carrer de la Riera, que actualment és la seu del nostre Ajun­ta­ment. La donació d’aquest ca­­pe­llà va permetre en­gran­dir aquest primigeni hos­pi­tal i am­pliar-ne la deno­mi­na­ció en honor del seu pa­tró.” D’a­ques­ta manera Paquitona Flo­riach, exregidora de Sani­tat i Afers Socials, i impulsora de l’actual etapa de la Fundació Hospital Sant Jau­me i Santa Magdalena, en tant que direc­to­ra, ens explica els orígens de la institució sanitària, un tret que també com­par­teix la Fundació: “El 4 de ju­liol de 1840 es va crear una fundació privada per gestionar i administrar l’hos­pital, però sotmesa a l’Ajuntament, de manera que els seus pa­trons havien de ser aprovats pel Consis­to­ri.”

Amb aquesta estructura l’hos­­pital seguí la seva evolució i la seva tas­ca assistencial fins a la dècada de 1990: “El finançament de l’hos­pi­tal provenia de donacions pri­va­des i també de fons públics, i havia asso­lit un sòlid prestigi com a cen­tre d’atenció mèdica. Amb l’arri­ba­­­­da de la democràcia, però, es va veu­re la necessitat de construir-hi no­ves instal·lacions. En aquesta si­tu­ació, l’Administració de la Gene­ra­li­tat de Catalunya, l’any 1991, va con­siderar que calia fer un Con­sor­ci Sa­ni­­tari a la ciutat per promou­re-hi la construcció d’un únic hospital. Aquest Consorci ajuntaria l’Hos­pi­tal de Sant Jaume i Santa Mag­da­le­na i la Clínica de l’Aliança, de ca­ràc­ter pri­vat però que també oferia ser­­veis a la sanitat pública. Des d’a­les­ho­res la Fundació va romandre inac­­tiva, i la tasca fonamental des de l’A­jun­­tament va ser impulsar un únic servei mèdic a partir dels dos exis­tents. Després d’anys d’inten­sa feina per aconseguir aquest objectiu, la inauguració del nou Hos­pi­tal de Mataró als afores de la població el 1999 deixava sense una uti­lit­zació concreta l’edifici de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Mag­da­lena, per la qual cosa la Fundació va de­ci­dir llogar aquest espai al Consorci Sanitari de Mataró per acollir ma­lalts terminals, de llarga es­ta­da, etc., mentre que l’antiga Clínica de l’Ali­ança passà a ser un cen­tre d’atenció geriàtrica de caràcter privat.”

De fet, la decisió de llogar instal·lacions hospitalàries va coincidir “amb el nou im­puls sociosanitari que vam decidir donar-li a la Fundació.” A partir d’aquell moment aques­ta institució, que es nodreix financerament “a través del rendiment del patrimoni que posseeix l’Hospital”, va impulsar acti­vi­tats en aques­ta di­recció: “La primera mesura va ser la creació l’any 1999 d’un hotel d’en­titats sociosanitàries, que acull associacions, agru­­pacions, etc. de fa­mi­­liars i afectats per malalties diverses i es­pe­cí­fi­ques, com ara l’epi­lèp­sia, l’Alhzeimer, la diabetis, la sida, l’a­go­ra­fò­bia, etc. A totes elles se’ls brinda un espai i se’ls ajuda a desenvolupar pro­­gra­mes i acti­vi­tats.”

En aquest sentit, l’existència d’aquest hotel ha per­mès “la crea­ció d’asso­ciacions noves –en aquest moment som 13– i l’establiment d’u­na Comissió que permet de millorar i reforçar la tas­ca de les exis­tents.”

En aquest sentit, la importància d’aquestes entitats ha de ser valorada i res­pec­tada per la ciutadania i per les administracions, ja que “supleixen la manca de mit­jans perquè l’Administració s’encarregui directament d’aquest tipus de problemàtiques.”

Però a més d’aportar-los un espai i una estructura, la Fundació també està tre­­ballant per establir “una borsa permanent de voluntariat, que, en aquests moments, està formada ja per 70 persones. No només es trac­­ta de conèixer la disponibilitat d’aquestes persones i adreçar-les a les ins­titucions on les necessiten, sinó també de fer-los un seguiment a fi  de saber si la seva ubicació ha estat la idònia tant per a ells com per als destinataris dels seus ajuts.” I en aquesta mateixa línia la Fundació té sig­nat un conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona perquè els estudiants de pedagogia puguin desenvolupar les seves pràctiques en al­gu­na de les associacions i entitats que acull la Fundació.

En aquesta nova època, la Fundació ha encetat activitats de formació i, fins i tot, terapèutiques: “A part d’organitzar diverses campanyes de pro­mo­ció i prevenció de la salut hem preparat cursos de formació del voluntariat i d’acompanyament de la mort i el dol, i tenim previst un d’organització i gestió de les asso­cia­cions. També hem celebrat jor­nades sobre el voluntariat i una mostra so­bre entitats socio­sani­tàries. Per altra banda, disposem de serveis de suport psicològic als fami­liars i malalts de la sida, amb la col·la­boració de l’Hos­pi­tal de Mataró, i estem estudiant la possibilitat d’am­pliar aquest servei també en el cas de malalts oncològics. Fi­nal­ment, disposem d’un grup de suport al dol, adreçat a totes aquelles per­sones que han perdut una persona estimada.”

Per altra banda, la Fundació vol am­pliar el nombre d’activitats en el futur, “i estem treballant en la preparació de cam­panyes i for­mació sobre els maltractaments domèstics i a la do­­na, així com im­pulsant una iniciativa que permeti a les persones amb menys re­cursos, a través de la derivació per part de l’Ajun­ta­ment, de po­der ser tractades per un odontòleg, ja que el Ser­vei Català de la Salut úni­cament finança les extraccions.”

En definitiva, la Fundació desitja “anar ampliant l’oferta d’ac­ti­vi­tats so­cio­sa­nitàries en funció dels recursos que manquen a la ciutat i que la ciu­ta­dania, especialment la més necessitada de suport, deman­da.”

I això grà­cies al poder de convocatòria que han aconseguit en els no­més 3 anys de nova singladura: “El nostre concurs de dibuix per a alum­nes de sisè de pri­mària de la ciutat sobre el tema Què és el volun­tariat? ha pogut reu­nir 600 dibuixos aspirants.” Una dada més que es­pe­rançadora, si pen­sem que aquesta nova etapa de la Fundació tot just aca­ba de començar i que avança a partir d’uns molt migrats recursos, tant hu­mans com econòmics.