Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dra. María Cordón Muro et alia
SRA. PILAR MURO NAVARRO, DRA. MARÍA CORDÓN MURO.

SRA. PILAR MURO NAVARRO, DRA. MARÍA CORDÓN MURO. GRUPO HOSPITALARIO QUIRÓN

Obra:

Texto del 2003

Preferim centrar-nos en aquelles activitats que coneixem en profunditat.

.

El Grupo Hospitalario Quirón va ser creat els anys cinquanta pel doctor Publio Cordón Munilla, tal com ens expliquen la seva esposa, Pilar Muro Navarro, i la seva filla, María Cordón Muro: “Publio Cordón era perit mercantil i advocat de professió. Amb més de quaranta anys, però, va decidir que volia convertir-se en metge. Posteriorment, un cop acabats els estudis, va inaugurar una petitíssima clínica a Saragossa, que anys més tard va esdevenir la primera institució hospitalària del Grupo Quirón, Quirón Zaragoza. Entre 1989 i 1991 es van adquirir la resta de centres que formen part de la nostra societat anònima: Quirón Valencia, Quirón Madrid, Quirón San Sebastián i Quirón Barcelona.”

Aquesta última institució va ser adquirida a començament de la dècada dels noranta: “L’hospital havia pertangut en primer lloc a la família Mestre i després al grup internacional AMI.”

Respecte a l’aclimatació com a empresa forània a Barcelona, “sempre ens hem sentit integrats i respectats i, fins i tot, en el moment d’instal·lar-nos vam copsar un sentiment d’agraïment per part de les administracions i del món sanitari per haver-nos fet càrrec d’una institució històrica el futur de la qual podia haver corregut perill.”

Actualment els serveis del Grupo Hospitalario Quirón es complementen amb “una unitat monogràfica dedicada a la reproducció assistida a Bilbao, Quirón Bilbao.”

La història d’aquesta empresa familiar hospitalària va viure un moment dramàtic i crític amb el segrest i definitiva desaparició del creador i patriarca familiar. Aquest luctuós esdeveniment va condicionar l’entrada en escena empresarial de les dones de la família. D’aquesta manera Pilar Muro Navarro va esdevenir la presidenta del grup, mentre que la seva filla Maria va passar a ocupar el càrrec de consellera delegada. A més a més, les altres filles Carmen, Raquel i Pilar Lucrècia, tot i no formar part del dia a dia de la gestió, són membres del Consell d’Administració: “De manera totalment inconscient i sense discriminar ni un sexe ni l’altre a l’hora de seleccionar el nostre personal, la nostra plantilla està formada per un 80% de dones –pensem que el nombre d’infermeres és més gran que el nombre d’infermers– i un 50% dels llocs directius estan ocupats també per dones.”

En aquests anys de forçat relleu directiu, el grup s’ha consolidat i ha engegat un projecte d’expansió futura, que inclou: “d’una banda, la inauguració de clíniques noves, més modernes i confortables, a Saragossa, Sevilla, Barcelona i Madrid i, de l’altra, l’ampliació dels centres de València i Sant Sebastià.”

Pel que fa a la clínica barcelonina, “el relleu és necessari perquè es tracta d’un centre amb seixanta anys poc adequat a les expectatives sanitàries actuals i que pot fer incòmoda l’estada del malalt i dels seus familiars.”

No podem perdre de vista que “les prestacions hoteleres dels establiments hospitalaris cada cop esdevenen més importants. Per això en el disseny dels nous edificis s’han intentat crear espais relaxants i càlids que ajudin a reduir la sensació d’angoixa que la malaltia crea en el pacient i en el seu entorn.”

Malgrat la importància creixent del confort i dels serveis parasanitaris, consideren que “el més important és el restabliment de la salut i l’atenció personalitzada i humana. Nosaltres vetllem personalment perquè es compleixi aquest requisit que és una part essencial de la nostra filosofia. A més del tractament sanitari rebut, el que més recorda el pacient de la seva estada és l’atenció que va rebre per part del personal.”

Deu ser aquest contacte individualitzat el que explica que “entre el 30 i el 35% de les persones ateses siguin pacients privats que no tenen cap mena de filiació amb assegurances mèdiques i que, per tant, es costegen personalment les despeses del seu tractament o intervenció.”

El percentatge restant de pacients prové “de les companyies d’assegurances, entre un 55 i 60%, i de la sanitat pública, un 10%, gràcies als concerts que mantenim amb institucions públiques.”

En aquest sentit el Grupo Hospitalario Quirón té molt present que “la sanitat pública i la privada són complementàries. No obstant això, cal reconèixer que les institucions privades de mides mitjanes som molt més àgils i flexibles en les nostres relacions laborals i en la nostra organització. Per això podem oferir un servei més eficient als pacients perquè ens adaptem més ràpidament i en millors condicions a les noves conjuntures.”

Aquesta mal·leabilitat és la que permet que el grup pugui disposar de les més avançades tecnologies, ja que s’amortitzen gràcies a un ús intensiu: “En aquests moments el nombre d’operacions ambulatòries és molt més gran que en èpoques anteriors. Això permet una major rotació dels pacients perquè les estades són menors. Paral·lelament, però, també hem perllongat els horaris dels quiròfans i d’altres serveis, de manera que un major nombre de pacients pot ser atès.” De fet, tot i que legalment aquestes intervencions només són possibles en centres de titularitat pública, els establiments de la corporació disposen de les tecnologies adequades per desenvolupar operacions de trasplantament d’òrgans.

Aquesta complementarietat del sistema públic i de l’opció privada determinarà que cada cop menys la segona sigui un opció per esdevenir part integrant de la primera mitjançant la signatura de convenis de cooperació. En un altre ordre de coses, és aquesta col·laboració amb institucions acadèmiques públiques i privades el que els permet que l’equip humà del grup es recicli i perfeccioni els seus coneixements a través dels programes de formació contínua.

Un camp, no obstant això, en què la medicina privada està en inferioritat de condicions en aquest moment respecte de la pública és el de la investigació. Tot i així, des del Grupo Hospitalario Quirón són optimistes: “Les noves instal·lacions ens permetran desenvolupar aquest apartat en condicions més apropiades.”

De fet, l’empresa vol transcendir la mera atenció i assolir una tasca de divulgació científica entre la classe mèdica. Per fer realitat aquest objectiu en aquests moments disposen de dos recursos: “En primer lloc, la publicació de la revista Quirón, Medicina y Cirugía, en què participen els més eminents especialistes en cada àrea de les diverses clíniques del grup i que té com a objectiu la publicació d’estudis comparatius, de treballs d’investigació inèdits, etc. En segon lloc, la celebració dels cicles de conferències anomenats Martes Quirón, en els quals s’aborden qüestions concretes d’interès.”

Cal destacar, per altra banda, la creació al 2.000 de la Fundación Quirón, vehicle de canalització de totes les obres socials que es fan  als centres del Grupo Quirón.

Quin és el secret de l’èxit i espectacular creixement d’aquesta societat anònima que passarà dels mil treballadors als mil vuit-cents en els propers anys? “La vocació i passió pel nostre treball i l’especialització en l’atenció hospitalària, perquè preferim centrar-nos en aquelles activitats que coneixem en profunditat.”