Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Angurell i Capella
SRA. ROSA ANGURELL CAPELLA.
Fotografia: Àngel Font

SRA. ROSA ANGURELL CAPELLA. FUNDACIÓ PRIVADA SADAKO

Obra:

Text del 2002

Hem d’ensenyar a estimar Catalunya, però sense oblidar que Catalunya forma part d’Europa i del món.

Durant aquests últims 34 anys, el món educatiu a Catalunya ha comptat amb l’impuls pioner de l’Escola Sadako. L’any 1968, de la mà de tres pro­fes­sionals docents –Carme Lupón, Lídia Noguera i Núria Carrió– naixia un centre escolar que pretenia suplir la mancança que llavors patia Catalunya d’escoles amb un tarannà inexistent en aquells moments. Un tret distintiu ha acompanyat sempre la iniciativa de l’Escola Sadako: la defensa de la cultura catalana i de l’ensenyament en català. L’any 1996, gràcies a la no­va Llei de Fundacions catalanes, es va assolir finalment un altre objectiu: la creació de la Fundació del mateix nom. Rosa Angurell Capella és l’actual tresorera i portaveu de la Fundació, així com la directora de l’Escola: “Sem­pre s’han destinat tots els béns de la Fundació a la promoció de l’educació, amb l’objectiu que l’escola perduri al llarg del temps i pu­gui complir el seu projecte educatiu. L’estructura de funda­ció s’adiu molt més que la de societat limitada al plantejament de la nostra es­cola.”

Sadako és un nom molt especial i significatiu tant per a l’escola com per a la Fundació: “Correspon al nom d’una nena japonesa, víctima dels efectes de la bomba atòmica a Hiroshima. Unes exalumnes de l’es­cola van promoure la traducció al català del llibre Sadako vol viu­re que reflecteix la història d’aquesta nena, “Sada” en japonès vol dir agradable, bo, de bons costums i “Ko”, nena. Sadako somnia que, si arriba a fer mil grues de paper, se salvarà de la leucèmia. Sadako és present en un monument a Hiroshima, mostrant la grua de la pau, un símbol per als japonesos. Vam creure oportú que la Fundació també portés aquest nom, ja que representava el projecte de l’escola i alho­ra l’ideari de la Fundació.”

Quan l’escola es va fundar, les circumstàncies polítiques i socials com­por­taven situacions de risc permanent per als qui pretenien desenvo­lupar un tipus d’ensenyament com el de l’Escola Sadako. Tot i així, el projecte va tirar endavant i ha sabut perdurar fins a l’actualitat amb el mateix esperit. Les seves fundadores estaven convençudes que el cen­tre havia de regir-se per un projecte educatiu basat en l’humanisme cris­tià i en la innovació peda­gò­gica. “L’any 1968, imperava l’escola religi­osa, les directrius de la qual no convencien totalment les funda­dores de l’escola que pretenien una educació basada en l’huma­nisme cris­tià, dins d’una perspectiva ober­ta i actualitzada. Volien treballar a partir de l’experimentació i la mani­pu­lació, fugint de la pura meca­nit­zació, fomentant en els alumnes la il·lusió per apren­dre. L’atenció que ara es mostra cap a la diversitat no era freqüent en aquell temps i l’Es­cola Sadako llavors ja la tenia pre­sent a les aules. L’Escola mai va ser selectiva. Estava oberta a tothom, al mar­ge de les creences reli­gi­oses i de l’estatus social. Destacava el de­sig de voler implantar una metodologia basada en l’esperit de l’es­co­la activa, on el nen n’és el principal protagonista.”

Segons la portaveu de la Fundació, des que Catalunya va esdevenir una comunitat autònoma, s’han produït molts i variats canvis: “Hem rebut mi­llors expectatives que no esperàvem, però no totes finalment han es­tat una realitat. La legislació ha estat molt mediatitzada per l’Estat espanyol. Un dels punts del nostre ideari és la catalanitat. En aquest sen­tit, estem satisfets d’haver viscut una obertura interessant, tot i que continuo pensant que hi ha molts trets diferenciadors entre unes i al­tres escoles actuals, totes catalanes. El terme ‘cultura catalana’ no només inclou el fet d’ensenyar llengua catalana, sinó molt més. Mal­grat algunes dificultats, considerem que la Generalitat ha vetllat per la tradició d’escola catalana. Formem part de l’AEC, Agru­pació Escolar Ca­talana, i hem comprovat que el treball de les esco­­les i integrants d’a­quest col·lectiu i la seva qualitat d’ense­nya­ment són respectats.”

Els educadors de l’Escola Sadako creuen que han de garantir un ensenya­ment basat en un esperit humanista i universal: “Hem d’educar els nens i les nenes, els nois i les noies, dins la cultura catalana, els hem d’en­se­nyar a estimar Catalunya, però sense oblidar que Catalunya forma part d’Europa i del món. El tancament no porta enlloc, la llibertat que demanem també l’hem de donar.”

En l’actualitat, l’Escola Sadako, com qualsevol altre centre docent, està im­mer­sa en una societat canviant i complexa. El seu ampli projecte educatiu ha de fer front a unes noves generacions i ha d’aconseguir nous reptes: “Ara hi ha molta més llibertat. El jovent es mostra més capaç de tot, amb una formació molt més completa, però, en canvi, observem una manca de maduresa lligada a una falta de reivindicació. En general, hem esdevingut molt més conformistes; això afegit a un cert egoisme de la societat i a un ritme de vida que impedeix els pares de dedicar su­ficient temps als fills. Aquestes qüestions estan influint conjun­ta­ment tant en els més menuts com en els adolescents. Creiem, però, que l’ambient que una escola crea i les vivències que els nens hi expe­ri­menten són bàsics per a la seva formació. Creiem que viure feliç­ment el temps d’aprenentatge genera en els nens i les nenes uns me­ca­nismes molt positius i constructius per al seu creixement, el nen ha de sentir seva l’escola, com també tots aquells que hi treballen.”

La gran responsabilitat que l’Escola Sadako ha pres des dels inicis, recol­za­da a partir de 1996 per la Fundació, ha estat educar els infants i els joves perquè esdevinguin per sobre de tot, persones: “Cada nen ha de créixer conforme a les seves possibilitats i necessitats. Cal preparar-los per ser feliços, donar-los recursos, perquè sàpiguen afrontar una socie­tat molt diversa, canviant i altament competitiva. Tot això cal cuidar-ho des de l’escola, procurant que les pressions no siguin contra­pro­du­ents per al seu creixement ni angoixants per a la formació de la seva personalitat. L’infant ha d’aprendre i l’escola ha de ser exigent amb ell, però dins d’un marc en el qual se senti còmode i vagi formant-se segons les seves possibilitats. La tasca i el mèrit de l’escola és sa­ber acompanyar totes les persones. Tenim la satisfacció de poder dir que des de sempre, l’Escola Sadako ha educat la diversitat dels alum­nes que han ocupat les seves aules, fins i tot els qui han requerit unes atencions educatives especials. No és gens fàcil. Un dels reptes del sistema educatiu actual és trobar millors alternatives per a l’últim tram de l’etapa de l’ensenyament secundari. Hi ha una tendència equivo­cada d’encaminar els joves només cap a la formació universitària. En tot cas, caldrà educar-los i orientar-los cap a la felicitat que no neces­sàriament ha de trobar-se només en la universitat.”

Ara que, sota les noves concepcions europees, la cultura catalana és cone­guda i respectada arreu d’Europa, la Fundació Sadako vetlla per l’Escola i per dotar-la d’una infraestructura sòlida que garanteixi una educació de qua­­litat. Cal apostar per un futur ple de nous projectes de formació.