Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Roser Trepat Minguell
SRA. ROSER TREPAT MINGUELL.
Fotografia: Àngel Font

SRA. ROSER TREPAT MINGUELL. FUNDACIÓ JOVE ORQUESTRA NACIONAL DE CATALUNYA

Obra:

Text del 2002

La música té  la capacitat de crear tota una atmosfera  que connecta directament  amb les sensacions  i els sentiments

“Tothom hauria de saber música, ja sigui per escoltar-la o per dedi­car-s’hi professionalment.” I és que pertànyer a una fundació com la de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya significa viure la música molt al fons del cor. Aquest és el cas de la senyora Trepat, directora exe­cu­ti­va de l’entitat, i d’Ignasi Gómez, gerent de l’Orquestra.

“La Jove Orquestra Nacional de Catalunya, presentada al Palau de la Música fa una dècada, és una eina necessària per a la formació de mú­sics. La Generalitat va constituir la Fundació el 1999 per donar-hi un marc legal”, ens avança Roser Trepat. És ella, fundadora de la JONC, qui ens comenta que abans de posar-se al capdavant d’aquesta institució era “la gerent del conservatori de Cervera. També vaig inaugurar els cur­sos internacionals de música d’aquest mateix municipi.” Arran d’a­ques­­ta experiència, que reunia “gent de tot Catalunya amb molt de ta­lent”, va reflexionar sobre “la necessitat que la Generalitat fundés una orquestra de joves que accedissin a una formació d’elit.” Un temps després, naixia la JONC. Aquesta catalana vol subratllar especialment la con­tri­bu­ció d’un virtuós, Josep Pons, director musical de l’Orquestra fins fa un any: “És gràcies a ell que la JONC ha tingut tant d’èxit.”

La Fundació que ens ocupa organitza “activitats complementàries” de suport a l’entitat mare. Entre aquestes activitats hi ha “els encontres que celebrem al llarg de l’any, sempre en període de vacances dels jo­ves estudiants dels conservatoris.” Al llarg d’aquestes trobades, els alum­nes tenen la possibilitat d’aprendre dels “millors especialistes, au­tèn­­­tiques figures, no només músics brillants, sinó també profes­si­o­nals amb la capacitat de transmetre als alumnes les seves tècni­ques i la manera de gaudir de la música. Treballem amb música bar­ro­ca, con­­temporània i de cambra.” El seu objectiu no és altre que for­jar “profes­sionals de la música. Molts dels nostres exalumnes ja tenen plaça en diverses formacions dins i fora de Catalunya.”

Part de la pedrera de futures promeses catalanes anirà a parar a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, desprès d’unes dures oposicions “si­mi­lars a les que cal passar per entrar a formar part de qualsevol al­tra orquestra professional.” Per al gerent de l’Orquestra, la possibilitat d’incorporar-se a la JONC és com “una beca en espècies, una forma­ció superior.” La seva companya es lamenta que els joves músics no pu­­­guin accedir també a “ajuts econòmics, un dels meus propòsits quan vaig endegar la Fundació.” Afortunadament, la consecució d’aques­ta fita no sembla estar lluny, en part “gràcies al Departament d’Ensenya­ment, que sempre ha estat al nostre costat.”

Evidentment, només els millors arriben a la fi del procés: “A les darreres pro­ves es van presentar més de 400 persones per cobrir 150 pla­ces.” La directora de la Fundació assenyala que “els nostres músics te­nen una edat màxima de 25 anys, però no hi ha establerta cap edat mínima, i és que no volem desanimar els adolescents de 13 o 14 anys de gran talent que volen fer una carrera musical.” Per als més joves, hi ha una alternativa, “l’Orquestra de les Escoles de Músi­ca de Ca­talunya, amb integrants de fins a 18 anys.”

L’entitat rep constantment sol·licituds per a la celebració de concerts, fins i tot més enllà de les fronteres: “L’estiu passat vam fer una gira per Ale­manya.” Tanmateix, la prioritat dels seus responsables ha estat, des de sempre, la formació: “Per damunt de tot, som una orquestra peda­gò­gica. L’objectiu dels concerts no és obtenir guanys, sinó exposar la feina que desenvolupen els nostres estudiants.” Afegeixen que aques­ta mena d’esdeveniments també serveix per establir intercanvis i contactes amb joves músics d’arreu del món. La directora de la Fundació considera “molt positiu el fet que a la nostra orquestra es reuneixin joves proce­dents d’arreu de Catalunya amb unes mateixes inquie­tuds. L’estu­di­ant mai no se sent sol, i aprèn alhora que s’ho passa d’allò més bé.”

Com ja apuntàvem al primer paràgraf, les notes no tenen perquè ser no­més patrimoni d’uns quants: “La música és l’única assignatura que edu­ca la sensibilitat dels nens, per tant, és molt important en la se­va formació. Té la capacitat de crear tota una atmosfera que con­nec­ta directament amb les sensacions i els sentiments. Qualsevol mena de música pot obrir portes cap a d’altres gèneres.” Per sort, aquesta disciplina ha deixat d’estar relegada a un segon pla, i “avui és obli­gatòria al llarg de tota l’educació primària i de bona part de l’ESO.” Aquest fet només pot generar resultats positius: “Els ciutadans acaba­ran l’educació obligatòria amb uns coneixements i unes inquietuds musicals que els joves d’abans no tenien. La nostra generació no­més podia estudiar música al Conservatori; ara tothom té l’opor­tunitat d’aprendre’n.” El piano continua sent l’estrella dels instruments, el que més atreu l’interès dels alumnes. De fet, “una base de piano és molt útil per aprendre a tocar qualsevol altre instrument.”

“Des del punt de vista musical, Catalunya havia quedat enrere. Ara, en canvi, estem assolint un nivell molt satisfactori”, es felicita Roser, ma­re de dos músics. Tanmateix, reconeix que “a països com Alema­nya, les or­questres de joves són molt més abundants.” El mateix pas­sa a Fran­ça, però hi ha una diferència fonamental, i és que al país veí “els joves paguen una quota per formar part de l’orquestra. Aquí encara no es­tem prou educats musicalment per entendre que val la pena pagar per certes coses.” En qualsevol cas, en pocs anys, l’Estat espanyol ha estat bres­sol de més iniciatives com la JONC: “Quan vam començar nosaltres, només hi havia la Joven Orquesta Nacional de España. Actualment hi ha formacions a moltes altres comunitats autònomes.”

En aquest context favorable, la Fundació Jove Orquestra Nacional de Ca­ta­lunya es pot marcar grans projectes de futur. Segons el nostre pro­ta­gonista, “la celebració del desè aniversari de la JONC ha estat mo­tiu de reflexió tant per als membres de l’orquestra com per als de la Fundació. Volem que el 2003 sigui un any especial, mitjançant la celebració de diferents actes, entre ells la interpretació de la Prime­ra Simfonia, de Mahler. Serà la primera vegada que la JONC toqui aques­ta peça. També tenim previst d’oferir als nostres grups de cam­bra la possibilitat de celebrar concerts arreu de Catalunya.” En un termini més curt, concretament aquest estiu, els responsables de la institució tenen prevista “la celebració d’un nou encontre que inclou­rà la interpretació del Rèquiem, de Mozart i altres obres, juntament amb el cor Madrigal i sota la direcció de Robert King. Totes aques­tes activitats s’inclouran en el marc del Festival de Torroella de Mont­grí.” Un ampli ventall d’iniciatives que, sens dubte, deixaran molt alt el pavelló musical català.