Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. To-Ma Trinh Bach
TO-MA TRINH BACH.
Fotografia: Àngel Font

TO-MA TRINH BACH. METGE ACUPUNTOR

Obra:

Text del 22-06-2010

“L’equilibri emocional, la pau interior, es tradueix en una aparença física atractiva, en un envelliment serè i digne”

Especialista en acupuntura, el doctor To-Ma Trinh Bach és llicenciat en medicina per l’Hospital Clínic de Barcelona. “Quan vaig acabar la carrera vaig exercir a diferents àmbits de la medicina fins que, pels meus orígens orientals, diversos companys m’animaren a iniciar-me en l’acupuntura. I fou un encert.”

Amb un oncle seu, també metge i acupuntor, establert a París, va aprendre els rudiments de la tècnica. “Vaig complementar la meva formació a Taiwan, amb un doctor molt famós.”

Com qualsevol altra professió, però, l’acupuntura només s’aprèn de debò amb la pràctica quotidiana. “Quan acabem la carrera només sabem una pila de dades. Aprenem amb els pacients, dia rere dia. Sempre bromejo i dic que, quan som novells, hauríem de tornar la meitat de la minuta.”

El doctor Trinh és un ferm defensor de les virtuts de l’acupuntura. “És una especialitat molt més sana que no pas les que ho arreglen tot amb fàrmacs o cirurgia.”

Durant molts anys, la medicina tradicional xinesa ha estat una gran desconeguda al nostre país. Avui aquest fet ha canviat i, fins i tot, a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona hi ha una facultat que s’hi dedica. “Tanmateix, cal posar un però a aquesta entitat. De fet, és només un conveni amb els hospitals de la Xina amb l’objectiu de captar clients. A Espanya, en realitat, no hi ha cap centre seriós de medicina tradicional xinesa.”

Per exercir l’acupuntura amb rigor cal una bona base mèdico-científica. “Amb el benentès que l’acupuntura, més que una especialitat mèdica, és una tècnica complementària.”

El problema és que encara ens falta una legislació sobre medicina alternativa. Això fa possible un alt índex d’intrusisme professional. “Hi ha gent exercint que només s’ha tret cursets de cap de setmana i que juga amb la salut dels seus pacients. A la Xina estudiar medicina tradicional representa cinc anys de formació.”

Un cop Espanya reguli l’exercici de l’acupuntura, el següent pas serà que la tècnica s’incorpori a la Seguretat Social. “A la Xina el pacient pot escollir entre medicina oriental i medicina occidental, segons les preferències.”

A Europa, la majoria dels pacients de l’acupuntura arriben desencantats de la medicina convencional, però amb diagnòstic. “A la Xina, en canvi, els pacients vénen sense diagnòstic. Per això tractem els pacients amb una perspectiva diferent.”

L’acupuntura vindria a ser dins la medicina tradicional xinesa el que la neurologia és a la medicina convencional. “Tenen molts punts en comú, però difereixen en el sistema i la classificació. L’acupuntura treballa molt amb l’energia, que és una cosa que no es veu. Per això hi ha qui diu que no és una disciplina científica.”

L’acupuntura representa una solució més natural que tècniques més invasives. “La majoria de les malalties d’ara són psicosomàtiques; precisament per això són un camp de treball ideal per a l’acupuntura, ja que, quan clavem una agulla, s’allibera un tipus d’endorfina d’alt poder relaxant.”

Darrerament, han augmentat molt els pacients que acusen problemes psíquics. “L’ansietat, l’insomni, l’estrès i les depressions són el pa de cada dia. Jo comparo els nervis amb un sac: omplim de nervis un sac i s’acumulen fins que el sac peta. Aleshores és quan se somatitzen en alguna part dèbil de l’organisme.”

El que fa l’acupuntura és buidar parcialment el sac. “Es tracta d’anar buidant el sac més ràpidament que no pas es va omplint.”

Una de les dificultats que té l’especialitat del doctor Trinh per arrelar-se és la por de molta gent a les agulles. “Això és en part conseqüència d’una visió restringida de la tècnica. De fet, acupuntura és una mala traducció, perquè, en xinès, el terme que la designa vol dir ‘agulla i moxa’ (que és la planta coneguda com artemisa). L’artemisa la fem servir per escalfar els punts i les agulles. També es pot fer amb ventoses.”

Des dels Estats Units ha arribat una variant de l’acupuntura anomenada nanoteràpia. “Jo també l’aplico. Consisteix a posar un pegat als punts d’acupuntura. És molt recomanable contra el dolor, l’insomni, com a anti-aging i per aprimar.”

Un altre remei xinès relacionat són les flors de Bach. “Són molt útils per a les emocions.”

L’acupuntura no és només una tècnica curativa, sinó que va acompanyada d’aspectes filosòfics paral·lels. “No venim a aquesta vida només a treballar i a patir. S’ha de gaudir i, sovint, només n’hi ha prou amb aturar-se una estona a mirar el cel.”

D’aquí que el doctor Trinh complementi la seva oferta de salut fent classes de tai-txi i defensi la necessitat del nosce te ipsum. “No envio ningú al psicòleg. Ningú ens coneix millor que nosaltres mateixos.”

En la tradició medicinal xinesa, cos i ment formen una sola entitat. “L’equilibri emocional, la pau interior, es tradueix en una aparença física atractiva, en un envelliment serè i digne.”

L’estabilitat emocional no es pot assolir sense valors ètics i espirituals. Ens falta una visió holística de la vida.”

El model de societat moderna i occidental, cada cop més globalitzat, no dibuixa una col·lectivitat equilibrada. “Hem substituït el ser pel tenir. Cal que ens acostumem a tenir només allò que sigui necessari per viure, perquè intentar aconseguir més acostuma a tenir conseqüències negatives per a la salut.”

El doctor To-Ma Trinh és l’exemple viu de com el benestar exterior complementa l’interior. “Sóc de Saigon, d’una barriada d’immigrants xinesos, i la Guerra del Vietnam em va agafar amb 20 anys. Vaig escapar com a immigrant clandestí.”

Potser per això ha exprimit la vida al màxim. “Sóc el pare orgullós de vuit fills.”

Cosmopolita i lúcid, se sent agraït al país que el va acollir. “Vaig néixer i viure 22 anys a Vietnam, però, com els meus pares eren xinesos, vaig estudiar a l’escola xinesa i em vaig relacionar només amb xinesos. I tot i que tinc el passaport espanyol, tampoc puc dir que sóc d’aquí, perquè és evident el meu origen forà. En qualsevol cas, gràcies a Espanya i a Catalunya, he arribat on sóc; potser no és gaire, però a mi em fa sentir ple i satisfet.”