Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Valentí Roqueta i Guillamet
VALENTÍ ROQUETA I GUILLAMET.
Fotografia: Mireia Baltierrez.

VALENTÍ ROQUETA I GUILLAMET. ROQUETA ORIGEN

Obra:

Text del 18-02-2014

Empresari del vi, lligat a la terra i la seva gent, aquest enòleg presideix un negoci familiar dedicat amb passió a l’elaboració de vins des de temps remots. Pioners a recuperar la tradició viticultora al Bages, avui aposten per exportar la singularitat dels productes dels seus quatre cellers. Justament, preservar les peculiaritats dins una realitat cada cop més globalitzada i comuna és el futur esperançador que augura per a Catalunya, Espanya i Europa.

 Entitat vitícola lligada al territori i a la seva cultura

La història de Roqueta Origen, l’empresa que presideixo, és la història d’una família de viticultors. Els nostres orígens es remunten a principis del segle XII (1199), encara que ja apareixen vestigis de tasca viticultora a la zona en època romana. Encarnem, per tant, una llarga nissaga d’amor al vi i de dedicació exclusiva al conreu de la vinya: una vocació que perdura amb entusiasme en les generacions presents. Personalment, sóc un empresari del món del vi lligat a la terra i a la seva gent, un tarannà heretat del meu besavi, també molt vinculat al seu entorn. Sempre hem estat convençuts que, si el territori on vius prospera, també en surts beneficiat com a persona i empresari. I donem prioritat a la nostra continuïtat. Tenim la sort d’haver heretat un negoci que ens apassiona, que és beguda i aliment des de fa centenars d’anys, i que proporciona uns valors gastronòmics i culturals molt valuosos. Tenim la responsabilitat de preservar-los per a les generacions futures.

Ramon Roqueta, impulsor de la filosofia empresarial

L’any 1898, la plaga de la fil·loxera, que va malmetre les vinyes, va empènyer el meu besavi, Ramon Roqueta i Torrentó, a marxar de la casa pairal on havien viscut els nostres avantpassats, la Masia Roqueta, ubicada a Santa Maria d’Horta d’Avinyó, a la comarca del Bages. I va decidir instal·lar-se a Manresa, on va obrir una botiga en què venia vi de la família i d’altres pagesos de la zona. De mica en mica, va anar prosperant fins que va obrir el primer celler. Aquest fet, que va marcar l’inici del negoci de la compravenda de vi, el convertí en el primer impulsor de l’empresa vinícola a Manresa. El seu fill continuà la seva tasca ampliant el celler i comerciant amb vins d’altres comarques veïnes. Quan va entrar el meu pare, es va engegar el procés d’embotellat en una època en què les ampolles es reciclaven, és a dir, es recollien, es rentaven i es tornaven a omplir. 

Pioners en la recuperació de la tradició vinícola del Bages

De jove, vaig voler continuar amb la tradició dels meus avantpassats i vaig decidir estudiar Enologia a França. Quan vaig tornar vaig plantejar al meu pare de recuperar els terrenys de la masia, que no havíem deixat de conrear, però des d’un punt de vista més qualitatiu. Vam començar a replantar, tant amb varietats foranes de vinya com d’autòctones. I vam obrir un nou celler. Vam esdevenir pioners en la recuperació de la tradició vinícola de la comarca del Bages. Actualment, ja som onze els cellers inscrits en la denominació d’origen Pla de Bages i n’hi ha dos més a punt de sumar-s’hi.

Quatre cellers, cadascun d’ells amb la seva pròpia ànima

Comptem amb quatre cellers de la família que ofereixen uns vins diferenciats, amb la seva pròpia ànima i molt lligats a la singularitat del seu territori. A la comarca del Bages s’ubica Bodegas Ramón Roqueta, fundada pel meu besavi a Fonollosa. És la història d’un celler íntimament entrellaçat amb els seus orígens i territori. Representa l’actualització, l’adaptació als nous temps d’una empresa amb una tradició i un saber fer centenaris. També comptem amb el celler Abadal, que vàrem fundar l’any 1983 a Santa Maria d’Horta d’Avinyó, en uns terrenys pròxims a la casa pairal de la família. El celler disposa d’unes instal·lacions modernes des d’on es treballa per recuperar la tradició vitícola de les terres del Bages enriquint-la amb una renovada visió de futur. A la Terra Alta, el meu fill, Ramon Roqueta i Segalés, és responsable del celler LaFou, on es produeix el valorat vi Lafou de Batea. I a Fuente Álamo, Albacete, tenim Bodegas Crin Roja, amb uns vins elegants, d’intensa riquesa i complexitat. Aquesta varietat de vins ens permet tenir una oferta suficient per dirigir-nos a diferents tipus de clients i mercats, i mirar cap enfora.

Hem intensificat l’exportació dels nostres vins

Actualment, als països productors ha baixat el consum de vi, però ha pujat en altres indrets, com els Estats Units o els països nòrdics. A Espanya, aquest descens ha estat incentivat pels actuals anys de recessió econòmica i la gent del país ha tendit a consumir vins més econòmics. Nosaltres hem optat per viatjar i intensificar les exportacions. Avui estem presents en més de cinquanta països i exportem un 50% de la nostra producció. Tot i que no deixarem de banda els mercats català i espanyol, els esforços dipositats en la internacionalització segurament faran créixer aquest percentatge.

Es pot entendre la vida a través del vi

El paisatge és font de vida i símbol de benestar. Quan treballes la vinya, tens cura de la terra i això t’ajuda a entendre la vida. A més, el vi és cultura, és tradició, és quelcom important en el dia a dia. Ja ho diu la saviesa popular: “Una taula sense vi és un aplec sense sardanes, una llar de foc sense padrí, un dinar sense escudella, un ramat faltat d’esquer, una nau sense timó, un amor sense il·lusió”. El vi convida a assaborir el menjar, a compartir, a conversar, perquè està fet per degustar-lo, no pas per apaivagar la set. I és quelcom que podem transmetre als fills: no hi ha res millor que compartir-lo en família, ensenyant que s’ha de prendre sempre amb moderació i de forma responsable.

Innovar també és mirar enrere

Sovint creiem que innovar és crear maquinària minúscula i sofisticada, però innovar és també saber mirar enrere i observar què feien els nostres avantpassats. L’home d’avui dia acostuma a pensar que és més llest que l’home antic, però oblidem que aquella gent havia interioritzat tot un saber popular d’encerts i errades. En el món del vi, existeixen varietats antigues que havien desaparegut perquè les havíem substituït per d’altres. Quan les recuperes, t’adones que pots obtenir autèntiques joies. Actualment, tendim a rescatar varietats autòctones, elaborades amb tècniques tradicionals. I descobrim que el resultat és bo, ens diferencia, ens enriqueix, ens obre noves oportunitats comercials i ens aporta satisfacció: un sentiment important perquè els empresaris tirem endavant els nostres projectes si ens hi sentim realitzats. En aquest món tan globalitzat, estan guanyant pes la localització i la identitat.

A la vida aprenem més dels errors que dels encerts

Hem tocat fons i ara començarem a viure una lenta recuperació de la nostra economia. Tota crisi és dolorosa però també ens educa. Aprenem més dels errors que dels encerts, perquè tenim tendència a pensar que tot allò que ens va bé és natural i no ens obliga, per tant, a reflexionar. Personalment, he extret més lliçons d’aquells que s’equivoquen que no dels que sempre l’encerten. Els fracassos són sovint la llavor per arribar a l’èxit, i els errors, una possible font de virtuts.

Una imatge internacional malmesa que comença a recuperar-se

Aquesta crisi econòmica ens ha desbordat. El nostre boom immobiliari coincidí amb un desgavell financer global que ens va arrossegar a tots com en un tsunami. Des de fora, han apercebut la nostra irresponsabilitat d’haver gastat excessivament i d’haver estat incapaços de corregir les errades. El desprestigi que hem patit ha estat ben merescut. Tanmateix, considero que hem estat capaços de millorar una mica la nostra imatge, gràcies al nostre esperit de supervivència i optimisme, que denoten una ment sana. Quan un país dóna senyals que pretén fer les coses bé i té ganes d’anar cap endavant, la imatge es recupera.

A Catalunya ens superem amb les dificultats

Tota la península Ibèrica està integrada per nacions amb una gran potencialitat, tant de creativitat com de treball i de supervivència; sobretot a Catalunya, som capaços de créixer amb les dificultats. Malgrat les conjuntures adverses, sempre continuem tenint iniciatives engrescadores i imaginatives. Estic convençut que ens en sortirem.

Donar suport al creixement de la nostra indústria

És un error no donar suport a la nostra indústria, perquè és un sector que toca de peus a terra, que produeix, contracta gent i genera al seu voltant importants sinergies, tant en els àmbits tecnològic i científic com en l’humà i local. La indústria ens arrela al territori i genera riquesa. Renunciar-hi seria una greu equivocació, però en lloc de lamentar-nos hem de recordar que sempre tenim l’oportunitat de recuperar la nostra indústria local.

Els Estats europeus han d’anar cedint sobirania

En l’actualitat, el paper dels Estats està canviat: hem de fer una aposta seriosa per Europa, cosa que implica que països com Espanya o França hagin d’anar cedint sobirania per obtenir uns mecanismes de govern europeus més eficients i aconseguir competir amb els mercats globals. Això no significa, però, renunciar al paper de la individualitat.

Catalunya ha de mantenir la seva singularitat

Cada vi té una singularitat diferenciada que a la fi i en el seu conjunt ens enriqueixen. Sóc de l’opinió que el mateix passa amb Catalunya o altres nacions, que té unes peculiaritats, lingüístiques i històriques, que haurien de ser reconegudes i respectades; és necessari que mantinguem la nostra idiosincràsia però dins d’un espai de convivència i respecte amb els pobles amb què fa anys que compartim la nostra història.