Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Xavier Brossa i Galofré
XAVIER BROSSA I GALOFRÉ.
Fotografia cedida per Xavier Brossa.

XAVIER BROSSA I GALOFRÉ. PwC PricewaterhouseCoopers

Obra:

Text del 17-06-13

La localització de la recessió als països del sud d’Europa i el desplaçament del centre econòmic cap a l’Orient, d’una banda, i la importància de fer autocrítica per assumir responsabilitats, activar el finançament empresarial i trobar un sector econòmic que lideri la nostra recuperació, d’una altra, condensen la visió sobre l’actualitat de l’economista que dirigeix la delegació catalana de l’entitat líder mundial en auditoria, assessorament legal i fiscal i consultoria.

La firma més important del món dins el sector de l’assessorament

La reconeguda firma PricewaterhouseCoopers es començà a gestar l’any 1848, en unir-se els despatxos dels senyors Price i Waterhouse. La importància i el volum de facturació del despatx inicial anà creixent de forma paral·lela a l’Imperi Britànic, ja que el despatx actuava com a auditor i garant dels comptes i les actuacions de les delegacions comercials de les empreses de la metròpoli als diferents països de la Commonwealth. L’any 1998, Pricewaterhouse i Coopers & Lybrand es fusionaren donant lloc a l’actual PricewaterhouseCoopers, una firma multinacional integrada per un equip humà de 170.000 professionals i present a 105 països, la qual cosa ens converteix en l’empresa més important del sector i una de les 50 multinacionals amb més capital humà.

900 professionals que atenen més de 3.000 corporacions catalanes

Atesa la nostra labor als territoris d’ultramar britànics, la primera oficina de l’entitat a la península Ibèrica s’obrí a Gibraltar. Una dècada i escaig després, s’inaugurà l’establiment de Barcelona, la primera delegació de l’Estat espanyol. Des d’aleshores ens hem dedicat a la certificació de comptes mitjançant l’auditoria, la parcel·la d’actuació que ens ha donat prestigi mundial; quatre dècades ençà ampliàrem el serveis cap a l’assessorament legal i fiscal i la consultoria, de manera que un terç de la nostra activitat es correspon a cadascun d’aquests àmbits. En l’actualitat, el nostre equip humà de 900 professionals a l’oficina de PwC Barcelona atén les necessitats jurídiques, fiscals, auditores i consultores d’unes 1.000 corporacions catalanes.

Acurada selecció i formació de l’equip humà

Cada any contractem al voltant d’un centenar de nous llicenciats. Es tracta, fonamentalment, d’enginyers, advocats i economistes o llicenciats en ADE, però també d’un percentatge menor d’informàtics; tots ells superen un acurat procés de selecció, que enguany ha partit d’unes 5.000 candidatures. Un cop contractats, els formem en el nostre sistema de valors i metodologia de treball i, durant el seu exercici professional, mensualment acudeixen a una sessió específica i realitzen uns cursos obligatoris anuals de, com a mínim, set dies laborables. Els professionals amb més de cinc anys d’antiguitat a la companyia poden realitzar un intercanvi de dos anys a l’estranger. Aquesta és una oportunitat molt enriquidora, ja que milloren els seus coneixements d’una llengua estrangera i s’acostumen a treballar des d’altres paràmetres professionals i normatius. D’altra banda, anualment 50 membres amb una antiguitat superior als set anys, i que han excel·lit en la seva tasca professional, estudien un MBA, de dos anys de durada i amb un calendari adaptat a les necessitats del despatx.

Compromís social

La nostra empresa és conscient de la seva responsabilitat social; per això tres persones amb la síndrome de Down treballen a la nostra seu a Barcelona; 70 professionals col·laboren anualment amb la Marató de TV3, i cada estiu 20 membres, dels 4.000 que formen la plantilla a Espanya, col·laboren de forma desinteressada durant les seves vacances en projectes de la Creu Roja Internacional.

Sempre és una pèrdua per a un país l’emigració d’un capital humà format amb recursos públics

El nombre de sol·licituds per treballar a l’entitat confirma el desequilibri entre l’oferta de titulats superiors i la demanda dels seus serveis al nostre país. Tanmateix, sempre és una pèrdua –econòmica i social– que marxi a l’estranger, sense data prevista de tornada, un capital humà format amb recursos públics del país.

Una crisi econòmica localitzada als països del sud d’Europa

La recessió d’Europa, i en concret de l’Estat espanyol, res té a veure amb la situació macroeconòmica global, que en general és força favorable. No parlem, doncs, d’una crisi econòmica planetària, sinó d’una recessió localitzada als països del sud d’Europa, un continent en declivi econòmic.

L’Estat del benestar limita la nostra competitivitat

La globalització i l’enfortiment d’altres economies ha provocat la pèrdua d’hegemonia europea. Ara, els nostres productes competeixen amb altres de característiques similars, però de preu més reduït, perquè s’han manufacturat en condicions laborals i socials més precàries; per això, les grans incògnites de futur són el manteniment d’aquest sistema de benestar –que limita la nostra competitivitat– i la reacció de la població davant aquestes retallades.

S’ha produït un desplaçament del mapa econòmic mundial

El mapa econòmic mundial ha canviat, i el centre econòmic s’ha desplaçat cap a l’Orient. En aquests moments, el gran motor del món és Àsia –Shanghai, Hong Kong, Japó, etc.–, mentre Oceania –Austràlia i Nova Zelanda– comença a estendre la seva influència. Els Estats Units continuen tenint una posició privilegiada i l’Amèrica Llatina va incrementant el nivell socioeconòmic molt lentament, pel fet que manca a molts països una seguretat jurídica que promogui l’assentament de companyies estrangeres. Quant a Àfrica, la seva posició és la més endarrerida, també en part per la manca de seguretat jurídica, malgrat que la seva riquesa en recursos naturals assegura un enlairament progressiu del nivell de vida dels seus habitants.

Responsabilitat col·lectiva en la recessió espanyola

Hom és responsable de la bombolla immobiliària i la cultura de l’especulació. S’impulsaren obres faraòniques públiques de costosa construcció i d’elevat manteniment, moltes famílies se sobreendeutaren de manera innecessària, irresponsable i irracional i algunes empreses engegaren processos d’expansió irreflexius i precipitats. En definitiva, es va arrelar una cultura de l’especulació, del malbaratament i de l’endeutament que ens ha portat a la situació actual.

Superficial percepció de la situació d’Espanya a l’exterior basada en tòpics sobre el nostre país

L’anàlisi internacional de la situació espanyola és superficial i incompleta perquè es basa en els tòpics inveterats sobre el nostre país i en les notícies, centrades sempre en esdeveniments extrems o dramàtics. Per aquesta raó, es destaquen els nombrosos casos de corrupció, la greu manca de crèdit de les nostres corporacions i l’estabilitat i pau social existents malgrat que oficialment un 27% de la població es troba a l’atur.

No hem de culpar Alemanya de la nostra realitat present

Des de moltes instàncies mediàtiques i socials es demonitza la postura alemanya vers la recessió espanyola sense ser autocrítics ni intentar entendre les motivacions i els objectius germànics. Sens dubte, algunes decisions adoptades perjudiquen o agreugen la nostra delicada situació mentre salvaguarden els seus interessos particulars, la qual cosa, d’altra banda, és legítima, però caldria que tinguéssim en compte que cap d’aquestes mesures hauria estat necessària si haguéssim portat a terme una política micro i macroeconòmica correcta.

Activar el finançament empresarial i potenciar un sector econòmic com a motor de recuperació

Els reptes de l’economia espanyola rauen, en una primera fase, a activar el finançament de les companyies i els projectes empresarials i, en una segona, fonamental per a la prosperitat a mitjà i llarg termini, a analitzar i buscar quin sector de l’economia actuarà de motor de la recuperació. Malgrat que l’àmbit constructiu encara té recorregut a Espanya, el gran nombre d’habitatges disponibles fa inviable que pugui propiciar la recuperació econòmica. Tampoc no assumirà aquest paper el turisme, i la nostra indústria ha estat una mica oblidada durant els anys de creixement econòmic. Hem de trobar sectors lligats a la tecnologia i la recerca que liderin la dinamització econòmica de l’Estat. I és clar que a Catalunya disposem d’un seguit de sectors, com el de la biotecnologia i altres àmbits de recerca, que també haurien d’actuar –comptant amb els pertinents ajuts de l’Administració– com a dinamitzadors de la desitjada recuperació.

El progressiu augment dels desequilibris socials potser trencarà la pau social

Considerant l’alarmant xifra d’atur oficial i la sostinguda i pronunciada pèrdua de drets socials que hem patit en els últims anys, sembla increïble que la taxa de delinqüència i les protestes socials no s’hagin incrementat. Els desequilibris socials van en augment i difícilment la població els seguirà acceptant i assumint de forma tan pacífica i passiva, sobretot quan senti que ja no té res a perdre i potser quelcom a guanyar.

La millor fórmula per poder competir als mercats exteriors seria fusionar-se

El teixit empresarial català està format per petites i mitjanes companyies; de fet, el 90% de les societats del país tenen plantilles inferiors a 15 treballadors. Aquestes dimensions reduïdes restringeixen la seva capacitat d’internacionalitzar-se, tot i que moltes han optat per l’exportació com a fórmula de compensar la pèrdua de vendes al mercat intern. La millor fórmula per poder competir a l’exterior –i enfrontar-se a les característiques socioeconòmiques actuals– seria fusionar-se, però el nostre tarannà individualista ens impedeix sumar forces i renunciar a un grau de decisió per tal d’esdevenir més grans.