Sra. M. Rosa Giró Ribot
Sra. M. Rosa Giró Ribot
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

SRA. M. ROSA GIRÓ RIBOT

INSTITUT DEL CAVA

Text del 2002

Quan parlem  del cava, ens referim alhora a la tradició i a la modernitat, a un símbol molt arrelat al nostre país i molt internacional a la vegada.

“Quan parlem de cava, parlem de vi, de vinya, de terra i de clima, pe­rò també dels homes i de les dones que dediquen els seus es­forços a traslladar tot el millor d’aquests elements naturals a un producte com és el cava. Quan esmentem el cava, ens referim al­hora a la tradició i la modernitat, a un símbol molt arrelat al nostre país i molt internacional a la vegada; al silenci o al repòs de les ampolles a la cava; a la tècnica i la investigació en els laboratoris, i al·ludim a sensacions i emocions quan ja gaudim del producte final, el cava.”

Si parlem de cava, hem de parlar de l’Institut del Cava, l’associació professional d’empreses elaboradores de cava, que té com a presidenta M. Rosa Giró i que aplega “107 empreses productores que representen el 96% de la producció d’Espanya i el 99,3% de l’exportació total del sector.”

L’Institut del Cava defineix la seva finalitat com “la defensa davant els organismes públics i privats, en l’àmbit estatal i internacional, dels interessos professionals i col·lec­tius dels afiliats, la promoció i la col·laboració en qualsevol activitat que contribueixi al desenvolupament de la indústria del cava i al foment de la seva imatge, tradició i prestigi.”

Aquesta institució té una llarga tradició associativa que es remunta a l’any 1946, quan es va constituir com a “Unión de Criadores y Elaboradores de Vinos Espumosos de San Sadurní de Noya.”

Més tard, l’any 1991, l’Associació pren el nom d’Institut del Cava, com a resultat de la institucionalització del sector del cava després de la delimitació de la Regió del Cava l’any 1986 i de la ratificació pel Consell de Ministres de la CEE, l’any 1989, del cava com un vi es­cumós de qualitat produït en una regió determinada. Des de la seva creació l’any 1946, hi ha hagut grans canvis en la indústria i el mercat del cava, però dos fets cabdals mereixen una especial atenció: “En els darrers anys, n’hem millorat moltíssim la fase d’elaboració i s’han introduït canvis substancials en les vinyes, els cellers, les instal·lacions, la tecnificació del procés productiu, etc.”

Entre els canvis introduïts, en són un exemple els avenços tecnològics aplicats en determinats processos com ara “la fermentació controlada que, gràcies a l’ús de la tecnologia, ha permès obtenir uns vins que ressalten molt més les seves característiques i qualitats aromàtiques, i això ha repercutit en una més gran qualitat del producte final que, sens dubte, aprecia el consumidor.”

L’èxit de les exportacions és l’altre fet destacable de la història d’aquest producte. La importància del cava dintre i fora de les fronteres espanyoles és indiscutible: “Actualment ja s’exporta més cava del que es consumeix a l’Estat espanyol.”

Després d’haver assolit aquestes fites, “l’Institut del Cava, juntament amb tots els productors d’aquesta beguda, s’enfronten a un nou repte, el de la imatge.”

En compliment de la seva finalitat, l’Institut del Cava actua principalment en tres grans àrees: l’associativa, la promocional i la legislativa. “Les activitats de l’àrea associativa persegueixen el consens i la unanimitat entre tots els integrants de l’Institut.”

Per assolir aquest objectiu, des de l’Institut del Cava s’organitzen actes sectorials, es promouen les relacions amb entitats i institucions –tant d’àmbit local, autonòmic, estatal com comunitari– per treballar conjuntament en la defensa dels interessos del sector. Dintre d’aquest a­partat es pot incloure també l’àrea de formació. “Des de l’Institut del Cava es detecten les necessitats formatives del sector en qualsevol dels àmbits que afectin el desenvolupament del negoci dels as­sociats i es proposen cursos de formació continuada en les te­màtiques de més interès.” “L’àrea promocional està dividida en dos grans blocs: la de pro­mo­­ció nacional i la de promoció internacional.”

En l’àmbit internacional sobresurten “les campanyes de comunicació i relacions públiques que, conjuntament amb l’Instituto Español de Comercio Exterior (ICEX), desenvolupem d’ençà 1991 no només en els països tradicionalment consumidors de cava, com són Alemanya i Gran Bretanya, sinó també en altres de nous, com els Estats Units, Suïssa, els Països Baixos, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia. Es tracta sempre de presentacions genèriques que volen apropar el producte de manera global al mercat en qüestió, és a dir, sense entrar mai en la difusió de cap marca.”

També en l’àmbit internacional es duen a terme missions empresarials que es coordinen amb el COPCA. L’objectiu és oferir un millor coneixement dels mercats internacionals a les nostres empreses associades i facilitar-los uns primers contactes amb els importadors i distribuïdors d’aquests mercats, amb vista a introduir-hi els seus productes. D’altra banda, en l’àmbit de la promoció nacional, “l’Institut del Cava, amb la col·laboració del Consell Regulador del Cava, també du a terme una campanya per difondre les qualitats d’aquesta beguda mitjançant la prescripció: la botiga especialitzada i la restauració.”

Una altra forma de fomentar l’educació entre els consumidors i comunicar-los els beneficis d’un consum equilibrat del cava és mostrant com s’elabora el producte: “Per això, hem col·laborat en la posada en marxa de les Rutes del Cava des del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, perquè pensem que aquesta és una de les millors maneres de fer promoció i donar a conèixer el cava entre els ciutadans.”

Dins de l’àrea legislativa, l’Institut del Cava fa el seguiment de totes aquelles lleis, normes i reglaments que afecten el sector en els àmbits vitivinícola, fiscal, laboral, comercial i mediambiental. En aquest últim cas, l’Institut del Cava i les altres entitats vinculades al sector i el territori vetllen per preservar el paisatge natural de la comarca del Penedès, que actualment està vivint un procés d’urbanització industrial que pot comportar la destrucció o modificació irreversible del seu entorn: “Amb aquestes iniciatives es propugna la declaració d’aquesta àrea com a parc rural, de manera que s’hi puguin continuar desenvolupant activitats econòmiques, però sempre dins d’unes normes de respecte i adaptació a l’entorn natural.”

Atesos els cent noranta-tres milions d’ampolles de cava que les empreses membres de l’Institut del Cava han comercialitzat aquest darrer any, no podem pas dubtar del futur d’aquesta activitat econòmica. Com afirma M. Rosa Giró: “Aquestes bones expectatives, a més, es veuen reforçades pel fet que el sector compta amb els tècnics i els enòlegs millor formats, i això garanteix la qualitat i la permanent innovació en els productes que s’elaboren.”