Text del 2001
L’interès i afecció pel món empresarial per part d’Albert Sorroca té unes indiscutibles arrels casolanes: “La meva família sempre ha estat vinculada i ha estimat el món de l’empresa. Els meus pares, Antoni i Núria, s’han dedicat al sector de la panificació i els meus avantpassats es van caracteritzar per ser gent emprenedora de l’àmbit rural que constantment van dur a terme iniciatives per millorar la seva qualitat de vida. Aquestes vivències familiars van influir clarament en la meva vocació, la qual cosa ha motivat que em dediqui a assessorar l’empresari, una activitat que he observat i après a estimar a casa i que sempre m’ha entusiasmat. El meu interès cap al món de l’empresa és una mena de passió genètica en un context cultural on la figura de l’empresari té massa sovint connotacions força negatives, relacionades amb la nostra cultura. Per als europeus del Sud, guanyar diners té un component socialment poc galdós i fins i tot pecaminós. La cultura del pelotazo no ha ajudat gens i amaga molt sovint la realitat del treball ben fet i la vessant humana de la figura de l’empresari. Els països protestants, en canvi, valoren l’esforç individual i la riquesa que aquesta empenta personal pot comportar a la societat.”
Per a ell, l’essència de l’empresari és “d’una banda, crear, inventar i il·lusionar-se, però d’una altra patir i passar restriccions de tota mena perquè qualsevol projecte té implícites frustracions i preocupacions. Ser empresari és la voluntat d’un individu per superar-se contínuament en tots els àmbits existencials: personal, professional i social.”
A més de les raons de tipus socials, n’hi ha d’altres que expliquen la solitud del líder: “És un visionari, una persona capaç d’albirar una realitat que al principi només és present al seu cervell i de fer que una idea es converteixi en realitat. Aquest procés de gestació comporta, a més de moltes altres coses, una gran sensació d’aïllament.”
Per tal de dedicar-se com a professional a l’assessorament d’empreses, Albert Sorroca va cursar estudis de dret. “Durant una primera etapa de formació pràctica per adquirir l’experiència necessària, vaig aprofitar per estudiar un postgrau i, acabat aquest període, vaig prestar els meus serveis a una empresa d’assessorament durant un termini de vuit anys. Finalment, vaig decidir establir-me pel meu compte i fundar un despatx d’assessorament empresarial que oferís una àmplia gamma de serveis per tal de satisfer totes les necessitats empresarials en l’àmbit jurídic i econòmic, és a dir, des de la constitució de l’empresa fins al seu tancament, si s’escau. Aquesta oferta engloba diverses perspectives –la fiscal, la laboral i la part econòmica– alhora que contempla un plantejament nacional i internacional cada vegada més importants.”
Fonamentalment, l’assessoria que duu el seu nom està adreçada cap al servei de l’empresa familiar catalana: “Treballar amb aquestes cases t’enriqueix molt personalment perquè abordes les qüestions problemàtiques directament amb els propietaris de l’empresa, que també acostumen a dirigir-la. Per això, les situacions difícils que poden patir fan que visquis experiències molt dures, però enriquidores. La gran diferència en el tracte entre les empreses familiars i les multinacionals és que els lligams personals són molt més ferms en el primer cas, perquè les grans societats canvien més sovint de personal i el tracte resulta més fred i impersonal.”
Aquest permanent contacte i diàleg amb els clients origina una retroalimentació en la seva tasca professional: “El món empresarial és un petit compendi de la societat. No obstant això, els empresaris es diferencien d’altres grups socials per la capacitat que tenen per crear riquesa en espais on les possibilitats econòmiques són reduïdes. Per aquesta causa, conversar amb ells és una font inexhaurible d’informació i de riquesa intel·lectual que amplia constantment el teu bagatge professional. Després, incorpores aquest cabal d’experiències a la teva activitat de manera que, progressivament, vas enriquint la perspectiva i profunditat de l’assessorament que prestes. Mitjançant aquest aprenentatge continu, la teva capacitat de reacció enfront les situacions més adverses augmenta i pots fer-te càrrec de situacions i d’operacions més complexes.”
Albert Sorroca valora per damunt de tot el component humà de l’assessorament: “Quan aconselles a un client, t’has d’intentar posar sempre en la seva ànima d’empresari, per la qual cosa un bon assessor no tan sols ha de tenir uns sòlids coneixements professionals. Cal que tingui una bona visió empresarial que li permeti fer una valoració apropiada de la situació estratègica de l’empresa en si, de les companyies competidores i del mercat; que analitzi i conegui profundament quins són els mecanismes de decisió de l’empresa; que posseeixi una formació sòlida en el camp econòmic, i que disposi de la humilitat necessària per tal que pugui supeditar l’opinió pròpia sobre un projecte a l’execució d’aquest projecte, i no a l’inrevés. Actualment també és important que la seva formació jurídica inclogui un coneixement global del dret internacional, tant comunitari com d’altres, molt influents a la nostra societat, com ara l’anglosaxó. A més, ha de disposar d’una certa capacitat per a l’anàlisi psicològica de les necessitats del client. És per això que el bufet Albert Sorroca treballa a través d’equips multidisciplinaris formats per advocats, economistes, graduats socials i diplomats en empresarials. D’aquesta manera, cada professional aporta la seva opinió personal, determinada per la branca d’especialització, i s’aconsegueix un producte final d’elevada qualitat.”
La valoració última del projecte només és mesurable emprant dos criteris: “La satisfacció del client davant el projecte i els resultats finals de l’operació.”
Un bon professional no ha d’oblidar mai que les seves atribucions no són il·limitades: “L’assessorament conté dues vessants que s’han de diferenciar i respectar. Per una banda, és una activitat passional que origina la defensa amb vehemència, per mitjà d’arguments raonats i raonables, del teu punt de vista. Per una altra, té un component racional perquè ets conscient que la darrera decisió està en mans de l’empresari.”
Si se segueixen aquestes premisses, els despatxos de dimensions mitjanes tenen l’èxit assegurat: “Les firmes d’assessorament integral i d’empreses són un model d’èxit sostingut perquè tant el volum de clients com la importància de les operacions s’incrementa progressivament. Només cal tenir una infraestructura humana i tecnològica adient i un grau adequat d’organització dels processos interns. En el nostre cas la informàtica ha estat una eina molt útil que ens ha permès que l’equip humà estigui format exclusivament per professionals. Així ens podem centrar en l’atenció continuada i constant dels clients.”
