Sr.Alfons Casanova i Marti
Sr.Alfons Casanova i Marti
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

ALFONS CASANOVA I MARTÍ

HAY GROUP ESPAÑA

Text del  13-06-2013                                                                                           

Com a responsable a Espanya d’aquesta consultora multinacional, l’enginyer industrial i europeista convençut Alfons Casanova manté una visió optimista sobre el futur de Catalunya i del seu possible nou encaix polític; paral·lelament, advoca amb una coherència abassegadora per l’ambició i la creativitat com a eines de lluita contra la crisi, mentre demana recuperar els joves talents i atorgar-li a la tasca empresarial la importància social que es mereix.

Pertànyer a una consultoria multinacional

L’entitat que dirigeixo és la filial espanyola d’una prestigiosa multinacional dedicada a la consultoria, els recursos humans i l’organització empresarial. A tot el món, el grup està conformat per més de 2.600 persones, la tasca de les quals és ajudar les persones i les companyies a desenvolupar tot el seu potencial. Pel que fa, en concret, a l’Estat espanyol, som cinc socis que comptem amb un centenar de treballadors i diverses oficines per tot el país. La nostra activitat professional, brollada de llavors vocacionals, és una labor humana d’ajut i de negoci en què ens aboquem a socórrer les empreses i a trobar-los solucions, a millorar la seva organització i a enriquir la interacció amb els seus treballadors, i a l’inrevés. 

Un ofici tant complex com enriquidor

La feina del consultor és un ofici complex però enriquidor humanament, que implica hores de formació i bagatge, i que s’aprèn submergint-se dins d’aquest món, bussejant contracorrent durant lustres. D’altra banda, per assolir rigor i capacitat professionals, també és molt recomanable comptar amb un bon mestre dins l’empresa en què hom treballi. A títol personal, m’enorgulleix poder dir que he après de moltes persones, tant de companys com de superiors, i, molt especialment, de clients. 

Tres passes bàsiques de la tasca consultora

La principal tasca d’un assessor és la d’ajudar les empreses. Tres són les passes que cal seguir per assolir aquesta fi: en primer lloc, hem d’esbrinar i entendre la vertadera naturalesa del problema. Fent una comparació metafòrica, seria com trobar el diagnòstic final d’una dolença i no quedar-se només amb el símptoma. En el segon pas, hem de saber per a qui treballem, és a dir, tenir clar que el client és l’empresa i conèixer, per tant, l’activitat que l’entitat desenvolupa, no la persona individual que ens truca. Finalment, en el tercer pas demostrem que sabem trobar la millor solució. 

Lluitar contra el clima generalitzat de desencís

Amb la crisi s’ha instaurat un clima generalitzat de desencís i desànim molt perniciós. Si volem ajudar els nostres assessorats a superar-lo, hem de fer-los recordar l’ambició i la iniciativa que els va portar a emprendre, transmetre-los el mateix optimisme amb què nosaltres assumim la nostra tasca diàriament. Fem, en aquest sentit, una mica de psicòlegs, donant als nostres clients ganes de tirar endavant; i també als seus treballadors, perquè rebre un sou fix mensual ja no és prou motivació, sinó realitzar tasques noves i veure com la seva activitat avança i té repercussió al seu entorn.

Especialistes en recursos humans i organització

Avui també hem percebut un canvi en la manera de concebre els nostres serveis per part dels clients; abans, el nostre cost no era mai un impediment per a la nostra col·laboració. Però ara s’ha tornat el factor decisiu. Això també explica el fet que, si bé en temes d’estratègia, l’emprenedor segueix apreciant la importància del consell del consultor, a entitats com la nostra, especialitzades en recursos humans i organització, els nostres clients posposen la consulta per considerar-los àmbits menys urgents. 

Preocupació afegida de l’empresariat català: el procés sobiranista

Si analitzem les principals preocupacions que tenen les empreses arrelades a Catalunya, de seguida ens adonem que no hi ha gaire diferència amb les que poden tenir a Espanya (la competitivitat, l’accés a nous mercats, etc.). Però el que diferencia l’empresari català és que ara té una preocupació afegida: l’emergent moviment sobiranista. I és que les conseqüències de la independència es tem afectarien directament els negocis que les empreses catalanes tenen a la resta de l’Estat espanyol.

Conseqüències d’una possible emancipació catalana

Cas que se celebrés un referèndum vinculant, molts dels empresaris catalans votarien segons la seva consciència però, després, en una declaració pública, podrien expressar rebuig a l’opció independentista. És un fet que molts d’ells presenten aquesta dualitat; perquè una cosa és el sentiment sobiranista personal, i l’altra, els seus interessos com a empresari, ja que no està clar com influiria aquest nou context a la situació de la seva empresa a Espanya. Considero que, donat el cas, algunes firmes d’importància marxarien a Madrid, però, consolidat l’Estat català, tard o d’hora moltes empreses internacionals, incloent-hi les d’Espanya, no tardarien a establir-s’hi. 

Desinformació d’alguns mitjans espanyols que impedeix que es comprengui la situació catalana

Les companyies internacionals com la nostra enfoquen el tema de l’autodeterminació catalana de dues maneres: amb absolut respecte sobre una decisió de país emparada per principis democràtics i amb el dubte que potser no és moment de crear nous Estats ara que Europa camina cap a una major unificació. En tot cas, resulta entristidora la incomprensió d’Espanya respecte a la situació catalana. El problema és que hi ha una gran desinformació per part d’alguns mitjans de comunicació que segueixen un conjunt d’interessos fàctics, i d’aquesta manera és impossible que s’arribi a comprendre allò que realment succeeix al Principat. 

A Espanya, la majoria de les decisions es prenen amb criteri polític i no econòmic

La solució a la crisi no rau en les retallades socials, al contrari: caldria advocar pel creixement i per temes com l’educació i la recerca. Tanmateix, primer s’ha de portar a terme un procés imprescindible que esmeni la gran quantitat de problemes que pateix el sistema; estem parlant de la corrupció, el frau fiscal, les despeses innecessàries i les inversions no productives. El gran problema d’Espanya és que la majoria de les decisions es prenen amb criteri polític i no econòmic. I si bé ara l’Estat no té gaires diners, els pocs que té podrien estar millor invertits, com per exemple en el Corredor del Mediterrani, que fomentaria el comerç intern i també amb altres països europeus. 

Recuperar els joves talents

Davant l’emigració de molts joves talents, es té la sensació que la societat catalana ha invertit molt temps i recursos a formar-los perquè ara en gaudeixin uns altres; però val a dir que, si ens preocupem d’oferir-los les condicions necessàries perquè finalment tornin, a llarg termini aquest èxode pot ser fins i tot beneficiós, ja que s’enriquiran, aprendran més llengües i tindran major sensibilitat intercultural i experiència en altres mercats.

 Europa ha de consolidar-se com a entitat supranacional

Europa ha de créixer més: encara està poc desenvolupada com a entitat supranacional perquè hi ha pocs mecanismes comuns a tots els països. Tots els passos que es donin amb la finalitat d’encaminar-nos cap a una Europa més gran, com seria el cas de la confederació d’Estats, serà molt positiu. En aquest sentit, la creació dels controvertits eurobons obligaria a unificar el sistema financer dels Estats membres; i tinc el convenciment que, si es pren aquest camí, el futur europeu i la unió fiscal i bancària estan assegurats. Per aquesta raó és tan important impedir que l’euro s’esfondri. 

Inviabilitat de la taxa Tobin

La taxa Tobin no és un bon recurs per a un món globalitzat, on certes decisions s’han de prendre a un nivell molt més global perquè, en cas contrari, el capital trobarà una sortida i marxarà a llocs on no existeixi aquest impost. Per tant, o s’implanta arreu del món o la seva aplicació serà un fracàs. D’altra banda, és una mesura enganyosa, ja que, amb el temps, l’acabaran pagant tots els clients. Pensem que avui la societat ha convertit als bancs en dimonis, i malgrat les seves errades, el cert és que no deixen de ser un negoci més, i necessari. 

La creativitat i la innovació com a resposta

Les necessitats dels mercats varien amb el temps; ara és moment d’apostar per la nostra capacitat creativa, ja que donar resposta a la nova realitat implica imaginació i innovació. I mentre les empreses assessores tenim l’obligació d’estar al corrent de les noves demandes dels nostres clients, els empresaris han de trobar la manera de seguir desenvolupant la seva tasca millor i comptant amb menys recursos. 

Aprofitar la conjuntura per expandir-se internacionalment

En l’actualitat, per mantenir-se i ser competitiva, davant la contracció del consum nacional, una empresa ha de buscar aquell mercat –no importa com estigui d’allunyat geogràficament– on els seus productes o serveis comptin amb més clients potencials. Precisament a causa de la situació política de Catalunya, ara és el millor moment perquè els nostres empresaris obrin fronteres i cerquin nous mercats. S’ha d’encarar el futur amb perspectiva global i esperit lluitador i posar arrels en aquells mercats internacionals en què no es tingui presència.

El col·lectiu empresarial és essencial per al futur del país

D’altra banda, també ha d’imperar la calma. Les empreses han de tenir paciència i no actuar amb desesperació: la crisi no durarà sempre; per tant, es tracta d’aprofitar la conjuntura per retallar tot el greix que sobra, per reinventar-se. Justament per aquesta capacitat creadora i emprenedora, la societat hauria de començar a escoltar el col·lectiu empresarial, en definitiva el que té a les seves mans el futur del país.