Text del 05/12/2006
El que importa és la feina constant: no pots deixar de caminar ni un sol dia.
.
L’any 1998, la senyora Amèlia Martí Pamplona va iniciar la seva trajectòria professional en el sector immobiliari al costat del senyor Alexis Roca, director de Fincas Corral. “Vaig néixer a Montmeló i, abans de treballar i viure a Mataró, he viscut a Granollers, a Malgrat de Mar i a Zaragoza. He tingut una formació autodidacta, gairebé començant des de zero. La mateixa dinàmica de la vida em va anar marcant el camí, fins que l’experiència adquirida i l’oferta laboral existent em van empènyer a situar-me en el món de la gestió immobiliària. El fet de poder resoldre problemes i ajudar les persones a fer realitat una part de les seves il·lusions m’atreia força.”
Sis anys després, obria la seva pròpia oficina immobiliària incorporada a la franquícia Piso Perfecto, a la ciutat de Mataró, capital de la comarca del Maresme, amb 118.891 habitants segons el cens de l’1 gener 2006, i més de 160 immobiliàries. Piso Perfecto ofereix diversos serveis: gestió d’intermediació en operacions de compravenda, lloguer i traspàs, serveis de finançament, negocis financers, promoció immobiliària, servei de lloguer d’allotjament temporal i assessorament especialitzat. “És una empresa innovadora des del punt de vista tecnològic. Utilitzem el programa informàtic APISOFT, de gestió total, gràcies al qual assolim l’excel·lència a la feina, ja que treballem en xarxa en temps real i amb un assessorament i un recolzament continus per part de la franquícia. Hi contribueix l’equip humà que disposo, format per quatre persones,i del qual estic molt orgullosa.”
Va decidir integrar-se en una franquícia perquè sempre havia treballat en grans empreses. “M’agrada pertànyer a una gran marca. Aquesta manera de treballar em permet obtenir l’ajuda de diversos departaments: publicitari, jurídic, etc., la qual cosa em permet centrar-me en la meva tasca específica. Em fa sentir recolzada.”
Ara bé, el fet de treballar dins d’una franquícia no és sinònim de feina fàcil. “Qui busqui una feina fàcil i cregui que la pot trobar a la franquícia,s’equivoca. El que importa és la feina constant, no pots deixar de caminar ni un sol dia.”
Amèlia Martí destaca l’emplaçament d’un negoci com a factor cabdal per a l’èxit. “Sortosament, el lloc on tinc l’oficina és perfecte, al costat del pàrquing, en zona blava, ubicació que facilita l’accés del client. El fet d’estar un carrer més enllà o uns metres més lluny incideix força en la rendibilitat de qualsevol negoci.”
Creu la senyora Martí que, a la seva feina, l’assessorament és més important que la venda. “Sóc molt conscient de la meva responsabilitat a l’hora d’informar correctament la gent. Per una qüestió d’ètica professional,sé que no puc vendre un pis a una persona amb recursos insuficients. La primera qüestió és saber quines són les necessitats del client. Després has d’estudiar el pressupost que disposa i, tenint en compte aquests dos factors, pots assessorar-lo, perquè sàpiga a què atenir-se i pugui escollir de manera realista i adequada.”
A Mataró, com a la majoria de ciutats catalanes, s’han produït vertiginosos canvis en les darreres dècades. “M’agrada el fet que s’hagi rehabilitat el centre de Mataró. Les fàbriques han estat traslladades als polígons industrials, les cases velles s’han convertit en petits apartaments i el centre és zona de vianants gairebé tota la setmana. També s’ha construït l’artèria principal Via Europa, la qual ha unit dues barriades i ha transformat un paisatge rural i abandonat en una zona preciosa. El nou accés a Granollers, que enllaça el Vallès Oriental amb el Maresme, ha estat també un gran impuls per al desenvolupament urbanístic de Mataró.”
El fenomen de la immigració es reflecteix necessàriament en una immobiliària. “A Mataró hi ha dues grans zones força poblades per immigrants,els quals representen una part considerable de la nostra clientela. Han adquirit la cultura de la compra. Provenen de diversos països, tant africans com sud-americans. Molts arriben a adquirir fins i tot tres immobles, els quals lloguen per pis o per habitació als seus compatriotes.”
Manifesta una gran admiració envers els seus clients d’origen àrab, molts dels quals han esdevingut amics. “He viatjat al Marroc amb l’objectiu de poder-los entendre millor. També he anat al casament d’un amic musulmà al qual havia venut un pis. El viatge em va reconfortar i em vaig adonar que, tot i que tenen una religió i una cultura que els distingeix, són persones amb les mateixes virtuts i febleses que nosaltres. Entenc que el fet d’emigrar lluny del seu país en busca de millors condicions de vida ha de ser una experiència molt feixuga.”
La preocupació pels immigrants és un fet que mostra la talla humana de la senyora Martí. “He ajudat moltes persones immigrants a aconseguir un habitatge, la qual cosa inclou també la gestió de la hipoteca. El principal motiu que impulsa molts nouvinguts a la compra és el fet de reunir les seves famílies. Els casats que volen portar la dona han de tenir com a mínim un contracte de lloguer en regla o un habitatge de propietat.”
En general, es pot trobar allò que busca el client, sempre que no sigui exageradament inflexible. “Es tracta de conciliar els seus desitjos amb la realitat. Potser l’immoble que ens demana pot trobar-se fàcilment,però no a la seva zona preferida; o pot pagar un ubicat on vol, però amb la meitat de metres quadrats. Aleshores, s’ha de partir de la prioritat del client i saber si desitja preferentment espai, antiguitat de la finca o situació a la ciutat, i fer-li entendre que sovint no es pot tenir tot alhora.”
L’habitatge reflecteix el cicle de l’existència. “Les persones travessem diferents etapes a la nostra vida. En la primera, busquem un pis amb una o dues habitacions. Després tenim criatures i potser també ens fem càrrec dels avis, llavors necessitem un habitatge més gran. Finalment,quan els fills marxen de casa i els avis moren, ja no ens calen tants metres quadrats i sovint tornem a cercar un pis petit.”
Quan els crèdits a 50 anys semblen imminents, alguns experts detecten una relació inversament proporcional entre les hipoteques cada vegada més llargues i el nombre de fills que decideixen tenir les parelles. “El fet detenir una hipoteca, tot i que és rellevant, no seria un dels motius que em farien prendre la decisió de deixar de tenir un fill. Curiosament,m’adono que les persones amb menys recursos són les que tenen més descendència. La maternitat és meravellosa i em costa entendre que una dona programi l’embaràs amb exactitud matemàtica.”
Amb aquest tarannà humà i ètic, Amèlia Martí afronta les dificultats i mira el futur amb optimisme. “Aquest darrer any ha estat difícil, però tot i així em sento millor que mai. El meu fill Albert, de quatre anys, m’omple d’energia i és un dels motius pels quals tiro endavant amb més força cada dia.”
